Ja ha estat publicada la llista dels 10 conflictes internacionals que l’institut de recerca International Crisis Group (ICG) elabora anualment, i que ja és tradició que Converses sintetitzi per als seus lectors.
Abans de començar, però, cal destacar que el precedent llistat situava en el primer lloc i de forma molt encertada el risc d’escalada militar entre l’Azerbaidjan i Armènia, un conflicte que aquest diari ha seguit de ben a prop. Entre les màximes preocupacions de l’ICG per al 2023 també hi figuraven Ucraïna-Rússia, Taiwan i el Sahel, escenaris d’algunes de les crisis geopolítiques que han efectivament marcat l’any que tot just deixem enrere.
La selecció del 2023 no contemplava, en canvi, la possibilitat d’una escalada a Terra Santa, fet que demostra els límits d’aquest exercici predictiu i alhora l’efecte sorpresa que Hamàs aconseguí generar en el seu massiu i brutal atac contra Israel.
L’anàlisi de l’ICG per al 2024 comença amb un subtítol que permet mesurar molt bé la temperatura geopolítica del món actual: “Més dirigents persegueixen els seus objectius per la via militar. Cada cop més pensen que poden sortir-se amb la seva”.
Quins són doncs els conflictes més temuts per a aquest 2024 segons l’ICG?
1. Gaza
Com no podia ser d’altra forma, el gran absent de l’any passat ocupa ara la primera posició del rànquing. L’ICG veu la successió d’esdeveniments dels darreres mesos com un “espantós nou capítol” del conflicte israelo-palestí. Els investigadors de l’ICG pensen que l’objectiu d’aniquilar Hamàs és molt elusiu, com demostraria el fet que els atacs contra les forces israelianes en la zona de Gaza City, que se suposa està ja sota el control d’Israel, continuen produint-se.
L’escenari més probable segons els autors és que Israel prossegueixi la seva estratègia militar durant setmanes o inclús mesos, per després iniciar una fase d’ocupació. Una situació que segons l’ICG conformaria el pitjor escenari possible tant en termes humanitaris com de perspectives de resolució política del conflicte.
2. Extensió de la guerra a l’Orient Mitjà
Tot i que segons l’ICG, ni l’Iran i Hezbol·là, d’una banda, ni els Estats Units i Israel, de l’altra, desitgen una escalada regional del conflicte de Gaza, hi ha moltes maneres que podrien conduir-hi.
Teheran es troba en una situació delicada perquè si bé s’ha compromès històricament a ajudar Hamàs i altres organitzacions jihadistes palestines, tem incrementar sensiblement aquest suport pels problemes que podria suposar de cara al seu gran aliat d’Orient Pròxim, el poderós grup Hezbol·là instal·lat al Líban.
El punt més calent i que podria, per tant, generar la deflagració inicial d’un conflicte regional és la frontera d’Israel amb aquest país. Els dos portaavions desplegats pels Estats Units en el Mediterrani són la prova més evident que Washington tem també que s’obri un segon front per a Israel, molt més perillós, per les implicacions militars que tindria, que no pas el de Gaza.
Un altre focus de tensions és el Mar Roig i la pressió que hi exerceixen els hutis iemenites, també aliats de l’Iran i que, segons l’ICG, són una “carta salvatge” pel seu elevat nivell d’autonomia.
3. Sudan
Vet aquí un altre absent notable de la llista precedent que s’incorpora el 2024. L’abril passat, la tensió entre l’exèrcit i un grup paramilitar conegut com a “Forces de suport ràpid” (FSR) esdevingué un conflicte armat en tota regla. Els combats han causat milers de morts i obligat a milions de persones a desplaçar-se internament.
Les FSR tingueren la seva gènesi en l’expresident i dictador del país, Omar al-Bashir, que caigué del poder el 2019 durant una revolta popular. Al-Bashir les fundà com una mena de guàrdia pretoriana que l’immunitzés de futurs cops d’estat, un dels grans mals de la política africana des de les independències als anys seixanta del segle passat.
El conflicte ha pres tons de genocidi, especialment entorn de la regió ja martiritzada del Darfur a l’oest del país, i no sembla tenir perspectives de resoldre’s a mitjà termini.
4. Ucraïna
Amb el front pràcticament immobilitzat, la guerra russo-ucraïnesa ha esdevingut un conflicte de desgast en el qual de moment Rússia manté un avantatge estratègic per la seva major independència de suports externs i capacitat pròpia de reposar pèrdues i produir munició.
Segons l’ICG, efectivament el Kremlin calcula que el temps juga en favor seu. El president rus Vladimir Putin ha pogut consolidar el seu poder a Moscou després de l’ensurt generat pel motí de Prigozhin, i lligant el destí de les elits russes al seu propi.
Ucraïna s’enfronta, en canvi, a una escassetat de personal militar, equips i municions. El suport dels Estats Units està a la corda fluixa pel rebuig dels republicans a continuar finançant l’esforç de guerra ucraïnès sense imposar més límits, i malgrat que les elits europees continuen fent bloc rere el president ucraïnès Zelenski, la situació podria canviar substancialment després de les eleccions europees el juny.
5. Myanmar
La junta militar que aconseguí el poder al país del sud-est asiàtic fa gairebé tres anys es troba ara amenaçada pels avenços fets pels rebels al llarg del 2023. De retruc, la repressió de les forces armades s’ha incrementat, i per primer cop empra tàctiques de terror contra civils de la majoria Bamar, fins ara reservades als rebels pertanyents a les minories ètniques. La gran potència asiàtica, la Xina de Xi Jinping, veu amb desconfiança la junta militar, però s’ha abstingut de donar suport als rebels, dividits en múltiples faccions. De moment, la junta sembla tenir recorregut.
6. Etiòpia
El 2022 un sagnant conflicte bèl·lic enfrontà el govern del president Abiy Ahmed amb els rebels del Front d’Alliberament Popular del Tigrai, aquests últims actors dominants de l’escenari polític etíop durant dècades. Tot i haver signat un acord de pau per a aquesta regió, el 2023 la lluita es desplaçà a altres indrets de l’estat africà més antic, com Amhara i Omoro, aquesta última tot i ser la regió natal del mateix president Abiy.
Abiy manté també fortes tensions amb la veïna Eritrea, aliada al seu torn amb milícies Amhara. Recentment, Abiy reclamà públicament el dret d’Etiòpia de disposar d’un accés al mar, que es faria en detriment de la integritat territorial del país veí i antiga dependència etíop.
7. El Sahel
El 2023, un cop d’estat expulsà del poder el president Mohamed Bazoum del Niger, proper a Occident. La junta militar que prengué el poder, com ja havia succeït abans amb els seus veïns Mali i Burkina Faso, declarà voler acostar-se a Rússia per fer front als greus problemes de seguretat causats pel jihadisme. El paper d’Europa i en particular de França s’ha vist fortament perjudicat, sembrant dubtes sobre la mateixa seguretat d’Europa, geogràficament molt propera al desert del Sàhara i a la seva riba sud.
8. Haití
La població del petit estat caribenc espera que l’arribada d’una força policial internacional liderada per Kenya i prevista durant els primers mesos del 2024 ajudi a pal·liar la inseguretat generada per les bandes criminals. Des de l’assassinat del president Jovenel Moïse el 2021 la violència s’ha incrementat de forma notable, fins al punt de controlar bona part de la capital, Port-au-Prince. No obstant la necessitat de reforços estrangers, cal apuntar que la intervenció passada de les Nacions Unides (la MINUSTAH, que es retirà definitivament del país el 2017) se saldà amb un clamorós fracàs.
9. Armènia-Azerbaidjan
L’any passat, l’ofensiva llampec llançada per l’Azerbaidjan resultà en l’ocupació de la major part del territori en disputa entre els dos països i l’èxode de pràcticament tota la població armènia que hi habitava. Des de la fi de les operacions militars, les negociacions bilaterals entre els dos països semblen portar fruit i l’ICG espera que condueixin al punt final d’un conflicte que dura des de fa més de trenta anys. No obstant això, la relació de forces sobre el terreny, molt favorable a l’Azerbaidjan i el seu gran aliat turc, podrien suposar una temptació per recórrer de nou a la via de les armes.
10. Estats Units-Xina
A pesar que la recent cimera entre Xi Jinping i Joe Biden demostrà que les vies de diàleg entre les dues principals potències del món continuen existint, els seus interessos a la regió de l’Àsia-Pacífic (Taiwan, Mar de la Xina meridional) continuen generant greus tensions geopolítiques.
Per ara, Xi necessita apuntalar l’economia xinesa i intenta que els Estats Units no introdueixin noves restriccions. Per la seva banda, Biden espera un 2024 tranquil i que no li suposi costos electorals a ell o al futur candidat demòcrata. No obstant això, el fet és que els interessos tant econòmics com geopolítics de les dues potències són profundament divergents.
Els altres països asiàtics veuen amb preocupació aquest xoc, i tot i dependre del comerç amb la Xina, n’hi ha que cada cop s’acosten més a Washington per garantir la seva integritat, com les Filipines.
