10 conflictes internacionals que cal seguir de prop aquest 2023

Quins perills ens portarà el 2023 en termes de crisis internacionals? Com cada any, l’institut de recerca International Crisis Group (ICG), publica la seva selecció dels 10 conflictes internacionals que espera que marquin l’agenda diplomàtica del 2023.

Sens dubte, el principal focus de tensió mundial se situa sobre Ucraïna, però aquest no és ni de bon tros l’únic indret calent de l’escenari global. Converses resumeix a continuació les previsions de l’ICG, deixant el conflicte rus-ucraïnès, en darrer lloc, per tal de donar més visibilitat a altres drames més allunyats del focus mediàtic.

1. Armènia-Azerbaidjan

Es tracta d’una crisi que la guerra d’Ucraïna ha empitjorat. Com Converses explicava recentment, la turca Azerbaidjan ha aprofitat la feblesa de Rússia, el tradicional protector de la cristiana Armènia, per seguir esgarrapant territori de la disputada regió del Nagorno-Karabakh al llarg del 2022.

Dos anys abans, l’Azerbaidjan ja va llençar una ofensiva militar que va reduir el territori disputat sota control armeni. Durant els darrers mesos, Azerbaidjan fins i tot ha pres territori internacionalment reconegut com a armeni, i imposat un bloqueig dels enclavaments encara habitats per població armènia.

Ara per ara hi ha dos processos de pau en marxa, un patrocinat per Moscou i un altre per la Unió Europea, però les dues parts implicades no semblen estar disposades a cedir. En el pitjor dels casos, Azerbaidjan, que és qui té l’avantatge militar gràcies a les seves exportacions d’hidrocarburs i al suport directe que rep de Turquia, podria tornar a prendre per la força el que no s’arribi a pactar a la taula de negociació.

2. Iran

Enguany es tracta d’una crisi interna, provocada per la duríssima repressió del règim contra els manifestants que demanaven retirar l’obligatorietat del vel. La violència amb què els aiatol·làs han reaccionat, incloent-hi l’assassinat de centenars de persones, combinada amb el subministrament d’armes i equips militars a Rússia, han fet que Teheran estigui més aïllat que mai.

Segons l’ICG, però, de moment les protestes no suposen encara un perill existencial pel govern teocràtic, ja que no compten amb la massa crítica necessària. Aquesta dependrà de si les classes mitjanes superen la seva por tant a la repressió com a un canvi de règim radical.

Mentrestant, les discussions per ressuscitar l’acord nuclear del 2015 es troben en punt mort. Alhora, el règim està més a prop que mai d’aconseguir l’arma nuclear, una situació inacceptable per Israel i els Estats Units.

3. Iemen

Iemen, la guerra oblidada de la península d’Aràbia que esclatà fa ja vuit anys, es troba en un limbe. Malgrat un alto el foc pactat per les Nacions Unides l’abril del 2022, el govern internacionalment reconegut i recolzat per Aràbia Saudita, i, d’altra banda, els rebels hutis recolzats per l’Iran, s’estan preparant per noves ofensives militars.

Tanmateix, els dos bàndols estan totalment exhausts i el conflicte ha sumit el país en la més absoluta misèria, convertint-lo probablement el més pobre del món. Pel que fa a les possibilitats diplomàtiques es troben en un punt marcadament baix.

4. Etiòpia

El 2022 un sagnant conflicte bèl·lic enfrontà el govern del president Abiy Ahmed amb els rebels del Front d’Alliberament Popular del Tigrai, aquests últims actors dominants de l’escenari polític etíop durant dècades. Les parts signaren un acord el novembre passat, però els rebels continuen armats.

El conflicte etíop hauria causat entorn de mig milió de morts civils d’ençà que esclatà el 2020. Les baixes mortals entre els combatents es compten igualment per centenars de milers tan sols durant els darrers mesos, i s’acusa a tots els bàndols d’atrocitats.

A més, ara per ara, les forces armades de la veïna Eritrea, aliades nominals d’Ahmed, encara ocupen territori etíop. La pau és molt feble, i sens dubte no definitiva.

5. Congo i la regió dels Grans Llacs

Un altre conflicte africà, aquest cas en la vasta República Democràtica del Congo i la zona dels Grans Llacs a l’Àfrica central. El grup armat M23, que se sospita està recolzat per Rwanda, està generant el caos a l’est del país. Una regió on tots els països veïns (Rwanda, Uganda, Burundi) tenen importants interessos econòmics, i on el Congo és incapaç d’exercir la seva sobirania territorial i protegir els seus ciutadans amb eficàcia.

Mentrestant, una missió armada de les Nacions Unides, la MONUSCO, que té com a base principal la capital de la regió, Goma, s’ho mira des de lluny. La població local demana de fet la seva retirada després de tretze anys de fracassos per retornar la pau a aquest territori.

6. El Sahel

Burkina Faso, Níger i Mali no donen mostres d’aconseguir derrotar les insurgències islamistes que corroeixen el seu territori. Burkina i Mali han patit diversos cops d’estat en els últims dos anys, i els seus governs provisionals respectius demanen ara la retirada de les forces armades occidentals (essencialment franceses) que combaten els terroristes des de fa una dècada.

Mali ha passat de ser un aliat de França a demanar el suport militar de Rússia, cosa que el Kremlin li ha brindat immediatament. Ara es tem que Burkina segueixi el mateix camí, cosa que dificultaria encara més la feina dels contingents europeus que combaten per contenir el jihadisme armat.

7. Haití

Des de l’assassinat del seu president el 2021, Haití es troba sumit en la paràlisi. La violència de bandes criminals imposa la llei de la força bruta, i la situació és tan greu (més de la meitat de la població pateix fam) que molts haitians dipositen les seves esperances en una intervenció militar estrangera – a pesar que les operacions prèvies han fracassat per estabilitzar el petit país illenc del Carib.

8. Pakistan

Pakistan obre el 2023, any d’eleccions generals, profundament dividit entre els partidaris de l’ex-primer ministre Imran Khan i els de l’actual govern, recolzats per les forces armades que disposen d’una enorme influència política en aquest país veí d’Índia.

Khan, que ha adoptat una retòrica populista i anti-nord-americana, ha denunciat que l’actual govern pakistanès, que el feu fóra l’abril passat, està preparant unes eleccions manipulades.

Mentrestant, el país es troba en una situació lamentable. Durant els darrers mesos, unes gegantines inundacions submergiren una tercera part del territori, i més de 20 milions de pakistanesos depenen encara avui d’ajuda humanitària. A més, Pakistan fa front a un risc seriós d’impagament del seu deute.

9. Taiwan

Es tracta del principal punt de tensió entre les dues superpotències del segle XXI, l’emergent Xina i els encara predominants Estats Units d’Amèrica. Hom sap que la unificació de l’illa amb la Xina continental és un objectiu polític inherent al règim comunista de Pequín. A més, el govern xinès mai ha descartat l’opció d’una conquesta militar, si bé sempre ha dit anteposar la solució pacífica.

Les tensions han anat augmentant fins a tal punt que Washington s’ha vist obligat a sortir de la seva ambigüitat estratègica i mostrar signes cada cop més clars que està disposat a defensar militarment Taiwan.

L’administració de Joe Biden és ben conscient que si bé la Rússia de Putin és la urgència, la Xina de Xi Jinping és la veritable prioritat, i no es pot permetre mostrar cap feblesa que Pequín podria interpretar com un signe facilitant la invasió militar de l’illa.

10. Ucraïna-Rússia

Poca cosa més es pot dir de la primera guerra convencional sobre sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. El que començà com una “operació militar especial” s’ha acabat convertint en una guerra de desgast en què Ucraïna ha estat devastada i Rússia s’enfronta a un èxode de la seva població jove i més preparada, i alhora un duríssim règim de sancions internacionals.

Cap de les dues parts sembla estar disposada a entrar en un procés de pau seriós, almenys ara per ara. D’altra banda, de moment la perspectiva d’una eventual escalada nuclear frena les opcions més agosarades d’Occident per infligir una derrota militar total a Rússia.

Sens dubte, el principal focus de tensió mundial se situa sobre Ucraïna, però aquest no és ni de bon tros l'únic indret calent de l'escenari global Click To Tweet

És creïble que Collboni sigui l'alternativa a Colau després de tants anys governant amb ella?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.