10 conflictes internacionals

10 conflictes internacionals que podrien esclatar el 2022

El 2021 no tan sols ha estat marcat per la pandèmia de la Covid, sinó que s’han produït diversos esdeveniments de gran impacte en la política internacional.

Els més importants són la represa pels Talibans del poder a l’Afganistan, l’escalada de tensions entre els Estats Units i la Xina i, com a rerefons de tot plegat, la confirmació que Washington aspira a tenir un paper menys central en la política internacional.

Què hem d’esperar per al 2022? Com cada any, l’institut de recerca International Crisis Group (ICG), publica la seva selecció dels 10 dels conflictes internacionals que espera que marquin l’agenda de l’any.

1. Ucraïna

Considerar la concentració de tropes russes a la frontera ucraïnesa com una simple provocació podria ésser un funest error, avisen els experts del ICG. Ucraïna porta des del 2014 immersa en un conflicte de baixa intensitat amb Rússia i sobretot amb els aliats de Moscou a l’est del país. Un intent de pau entre Vladimir Putin i el seu homòleg ucraïnès Volodymyr Zelensky, al càrrec des del 2019, fracassà. A la primavera del 2021, Rússia concentrà 100.000 soldats a la frontera. Tot i que llavors foren retirades, en les darreres setmanes s’hi han tornat a concentrar tropes russes. Pel que fa als Estats Units, estan més preocupats per la Xina, però no poden permetre’s oblidar-se d’Ucraïna perquè una intervenció militar de Moscou posaria l’OTAN en una delicada posició.

2. Etiòpia

Un clar exemple de perquè no cal dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat. La guerra que esclatà el 2020 entre les forces federals del primer ministre etíop Abiy Ahmed (guardonat amb el premi Nobel de la pau al 2019) i els rebels de la regió del Tigray està assolant el país. Ambdues parts han estat acusades de cometre atrocitats, i cap de les dues sembla capaç d’assestar un cop mortal a l’altra. La principal preocupació de la diplomàcia hauria de ser obtenir un alto el foc i l’entrada d’ajuda humanitària al Tigray, amenaçada severament per la fam.

3. Afganistan

Després de la presa de poder dels Talibans l’estiu passat, la fam amenaça el país, principalment degut a la fi de l’ajuda humanitària occidental de la qual el país depèn. Segons les Nacions Unides, 23 milions de persones estan amenaçades severament per la fam, que equivalen a quasi bé la meitat de la població total de l’Afganistan. Segons l’ICG, la prioritat és trobar formes de treball amb els Talibans que permetin la represa de l’activitat econòmica. Si bé el nivell de violència s’ha reduït dràsticament des de la seva conquesta de Kabul, el país s’afronta a la amenaça de la branca local d’Estat Islàmic, i també la d’una dura sequera.

4. Els Estats Units i la Xina

Un enfrontament militar obert entre les dues principals potències mundials sembla improbable en el curt terme. Però els incidents que impliquen avions i vaixells de guerra xinesos i nord-americans i taiwanesos no paren d’incrementar-se, multiplicant les possibilitats de malentès i d’escalada de la violència. En qualsevol cas, l’estret de Taiwan segueix guanyant força com possible punt calent del món. Converses va analitzar fa poc les perspectives d’un possible conflicte entorn a aquesta illa de l’Extrem Orient, així com les seves conseqüències internacionals.

5. L’Iran, Israel i els Estats Units

Les esperances posades en Joe Biden per ressuscitar l’acord nuclear amb el règim iranià s’han pràcticament esvaït del tot. Mentrestant, Teheran ha accelerat l’enriquiment d’urani. La possibilitat d’una nova intervenció israeliana per destruir les instal·lacions nuclears iranianes segueix ben present. S’estima que l’Iran es troba tant sols a escasses setmanes de l’obtenció de l’arma atòmica. Un atac o maniobra percebuda com una provocació per part dels nord-americans o israelians seria suficient per què Teheran completés a corre-cuita el seu programa armamentístic nuclear, fita que podria desestabilitzar encara més una de les regions més conflictives del món.

6. El Iemen

L’altra guerra civil àrab, oblidada per Occident malgrat la fi dels combats a Síria, segueix el seu curs devastant el país més pobre de la península d’Aràbia. Recentment, els rebels hutis han encerclat la regió de Marib, rica en gas i petroli. Els experts del ICG esperen del nou enviat especial de les Nacions Unides que treballi per evitar una ofensiva rebel contra el govern de Hadi i els seus aliats saudites, que en comptes d’escurçar prolongaria encara més la guerra civil del Iemen.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

7. Israel i Palestina

L’any 2021 fou també el dels enfrontaments més durs dels darrers temps entre les forces armades israelianes i palestins, amb incidents freqüents a Jerusalem, a Cisjordània i altres ciutats israelianes. Tot plegat demostra, segons els experts del ICG, que l’actual situació és insostenible i la convivència cada cop més difícil. A pesar d’això, el nou govern israelià dirigit per Naftali Bennett ha prosseguit amb les polítiques d’expansió d’assentaments jueus del seu predecessor, Benjamin Netanyahu. El procés de pau i la solució de crear dos estats, Israel i Palestina, semblen més lluny que mai.

8. Haití

Haití, el país més pobre del Carib i un dels més depauperats del món, entra per la seva desgràcia en la llista de 10 prioritats del ICG pel 2022. El seu president fou assassinat el passat juliol, i un mes després, un nou terratrèmol destruí de nou bona part del sud d’Haití. La capital, Port-au-Prince, està principalment controlada per bandes rivals, i l’ajuda humanitària es distribueix en comptagotes. A pesar de tot això, els haitians són molt escèptics d’una intervenció internacional: el país ja acollí durant més d’una dècada una missió d’estabilització dels cascos blaus de l’ONU, que es retiraren al 2017 sense haver aconseguit avenços importants.

9. Birmània

Un cop d’estat militar posà fi el febrer del 2021 a una dècada de reformes de la primera ministra Aung San Suu Kyi en aquest estat del sud-est asiàtic. La repressió brutal de l’onada de protestes, principalment pacífiques, generà indignació internacional i sobretot conduí alguns a alçar-se en armes contra el nou règim. Mesos després, la situació a Birmània segueix sent de màxima incertesa i d’enorme inestabilitat: si la repressió de les forces armades prossegueix, una guerra civil oberta no es pot excloure.

10. Jihadisme a l’Àfrica

El focus del islamisme armat mundial sembla desplaçar el seu centre d’Orient Mitjà a l’Àfrica. És allí on es lliuren la majoria de guerres de baixa intensitat entre estats i grups jihadistes, des del Sahel fins al nord del Moçambic. Les forces armades occidentals, principalment franceses, estan ajudant els estats africans a contenir l’amenaça. No obstant, els problemes de fons, començant per l’educació i el progrés econòmic, no es resolen a pesar dels nombrosos programes d’ajuda i iniciatives internacionals.

Amb relació a la teva situació econòmica, com creus que serà el 2022?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú