Els 10 conflictes internacionals més perillosos del 2021

Per on començar? A les crisis obertes des de fa anys s’hi han afegit altres al llarg dels darrers 12 mesos (Vegi’s 10 conflictes internacionals que marcaran el 2020). En són exemples la guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan al Nagorno-Karabakh o l’ofensiva etíop a la regió del Tigray.

A més de nous conflictes calents, el 2020 ha estat marcat per esdeveniments amb un fort potencial desestabilitzador, com la pandèmia de la Covid-19 i l’increment de fenòmens climàtics extrems.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Sumats als conflictes actuals, aquests factors externs han contribuït a que 150 milions més de persones hagin estat empeses per sota de la línia de l’extrema pobresa. I és ben sabut que la violència acostuma a augmentar durant període de fortes mancances econòmiques.

Com cada any, l’institut de recerca International Crisis Group (ICG), publica el seu Top 10 dels conflictes internacionals que espera que marquin l’agenda diplomàtica de l’any. Vet aquí els del 2021.

1. Afganistan

Després de dues dècades de lluita, al 2020 es feren avenços importants per la pau entre els Talibans i el govern dels Estats Units. No obstant no s’ha encara aconseguit un acord marc, i sobre el terreny la violència dels Talibans ha augmentat. Mentrestant, Donald Trump ha seguit amb el seu pla de retirada de tropes del país. De fet, tan sols queden 4.500 soldats nord-americans. El nou president dels Estats Units, Joe Biden, es mostra partidari de mantenir una presència militar considerable, però navega en aigües particularment perilloses. Si manté indefinidament un contingent en el país, alienarà els Talibans i enfadarà els altres governs de la regió. Si la retira massa ràpid, corre el risc de conduir a un nou caos civil.

2. Etiòpia

El passat mes de novembre, les forces federals d’Etiòpia llançaren una ofensiva exitosa contra la regió de Tigray després d’atacs de rebels provinents d’aquesta contrada. Tradicionalment, les elits de Tigray han tingut un paper major en el govern d’Etiòpia, que perderen al 2018 quan Abiy Ahmed es convertí en primer ministre del país al 2018. Ara, els habitants de Tigray temen que Ahmed estigui intentant centralitzar l’estat i retirar poders a les regions, sovint separades en termes ètnics. La repressió iniciada per la capital contra Tigray ha demostrat ser particularment violenta. Si continua, posarà en risc tots els avenços fets des de l’arribada d’Ahmed al poder.

3. El Sahel

El 2020 ha estat l’any més violent des que l’actual crisi al Sahel començà al 2012, quan militants islamistes envaïren el nord de Mali. Aquesta regió que ocupa tot el sud del desert del Sàhara té tots els ingredients que un conflicte necessita: pobresa extrema, divisions ètniques, vulnerabilitat al canvi climàtic, feblesa dels governs i jihadisme. Si bé de moment la presència militar francesa sembla mantenir les insurreccions islamistes a ratlla, les condicions de fons se segueixen degradant. I això a les portes d’Europa, que tem noves onades d’immigració massiva.

4. Iemen

La guerra, sovint dita «oblidada», del Iemen és, segons les Nacions Unides, el principal desastre humanitari del món d’avui en dia. El conflicte civil que es desencadenà al 2014 destaca pels estralls que ha causat per a la població civil, accentuant la pobresa extrema i la falta de queviures: el país ha d’importar el 90% del blat i l’arròs que consumeix. Els rebels hutis romanen forts al nord i el govern internacionalment reconegut té altres grups opositors amb els que ha de negociar. Sense perspectives diplomàtiques rellevants a hores d’ara, el 2021 podria ser un altre any catastròfic per als iemenites.

5. Veneçuela

Després de dos anys que els Estats Units i Europa reconeguessin Juan Guaidó com president interí del país, tota esperança de transició pacífica i democràtica s’ha esfumat. La campanya nord-americana d’exercir màxima pressió sobre el règim de Nicolás Maduro ha fracassat, i l’oposició ha perdut les eleccions del passat desembre després d’haver cridat a boicotejar-les.

6. Somàlia

En aquest país de la Banya d’Àfrica, la guerra contra la insurgència islamista d’Al Shabaab dura ja 15 anys sense que la seva fi es vegi clara. Els donants internacionals es comencen a mostrar dubitatius per seguir finançant la missió militar de la Unió Africana que havia de mantenir a ratlla els jihadistes. Per si fos poc, l’actual president compta amb l’oposició del nord del país, on fa anys s’hi varen establir governs a la pràctica independents de la capital, Mogadiscio.

7. Líbia

En aquest país del nord d’Àfrica, les diferents faccions han aturat els combats des de fa uns mesos. Les forces del General Khalifa Haftar, fortes a l’est del país, fracassaren en el seu intent de conquerir la capital, Trípoli, en mans del govern internacionalment reconegut liderat per Fayez al-Sarraj. L’ajuda militar que Turquia envià a Sarraj fou clau per evitar la seva derrota. La realitat sobre el terreny, però, és que ambdós bàndols segueixen rebent ajuda militar de l’exterior. Les hostilitats podrien tornar a declarar-se a mig termini, ja que no sembla haver-hi les bases de cap acord.

8. Iran i els Estats Units

Fa un any Washington eliminà el General Qassem Suleimani, el principal estratega de l’agressiva política exterior iraniana. Tot i que la tensió entre els dos països arribà a un nou extrem, la reacció de Teheran acabà sent limitada. La nova administració de Joe Biden podria cercar la desescalada i potser retornar a l’acord nuclear del 2015. Però no serà fàcil perquè el president entrant corre el risc d’ofendre greument els dos aliats clau dels Estats Units a la regió, Israel i l’Aràbia Saudita.

9. Rússia i Turquia

La relació entre Moscou i Ankara és una de les més complicades de la diplomàcia actual. Les dues parts donent suport sovint a bàndols oposats: a Armènia, a Síria, a Líbia. Però al mateix temps, se segueixen considerant socis. Quan negocien, solen aïllar els temes per a que els cops que es donen mútuament en altres escenaris no afectin l’acord que tenen sobre la taula. Un altre punt comú que els seus líders respectius, Putin i Erdogan, tenen, és que han antagonitzat els occidentals. Però amb les seves forces armades enfrontant-se (indirectament) en tants escenaris diferents, el risc perquè un conflicte seriós esclati, tard o d’hora, és elevat.

10. El canvi climàtic

És evident que no es tracta d’un conflicte com a tal, però l’International Crisis Group (ICG) inclou per primera vegada el canvi climàtic a l’informe pel seu paper com catalitzador de conflictes. Més i més governs han de fer front a problemes relacionats amb la seguretat alimentària, l’escassetat d’aigua, la competència pels recursos bàsics i les onades migratòries. Per a més inri, són les regions més pobres les que estan patint amb més intensitat els problemes climàtics, com l’Àfrica i l’Orient Mitjà.

Des de Veneçuela fins al Iran, passant per Etiòpia, vet aquí els conflictes internacionals que més urgeix resoldre al 2021. Click To Tweet

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú