La pitjor guerra del món, avui, pel nombre de víctimes, desplaçats i la seva durada, no és cap de les que ocupen l’atenció mediàtica i política internacional. És, en canvi, la gran oblidada: la guerra del Sudan. Recordar-la és una qüestió elemental de justícia.
El conflicte sudanès, invisible per a gran part de l’opinió pública global, evidencia la hipocresia de la política internacional, especialment d’aquells actors que més es proclamen defensors dels drets humans i de l’ordre internacional, com la Unió Europea o Espanya. També posa de manifest la impotència —o inutilitat— de les Nacions Unides, incapaces d’impulsar iniciatives efectives ni tan sols en un conflicte que és, en essència, una guerra civil.
La guerra va començar el 15 d’abril de 2023 i ja fa tres anys que s’allarga.
Enfronta les Forces Armades del Sudan (SAF), l’exèrcit oficial liderat per Abdel Fattah al-Burhan, i les Forces de Suport Ràpid (RSF), un poderós grup paramilitar comandat per Mohamed Hamdan “Hemedti”. El conflicte esclata arran de desacords sobre el repartiment de poder i la integració de les RSF dins l’exèrcit, i es transforma ràpidament en una guerra oberta que afecta Khartum, Darfur i altres regions del país.
Però cap guerra es pot sostenir durant tant de temps sense recursos. I el Sudan és un dels països més pobres del món. Amb un PIB per càpita d’uns 581 dòlars el 2024 —enfront dels més de 38.000 d’Espanya—, resulta evident que el conflicte no es finança amb recursos propis. En termes absoluts, el PIB sudanès (uns 49.900 milions de dòlars) és unes 35 vegades inferior al d’Espanya. Malgrat això, els dos bàndols mantenen exèrcits nombrosos i actius.
La clau és el suport extern.
El govern sudanès rep ajuda principalment d’Egipte i l’Aràbia Saudita, mentre que les RSF compten sobretot amb el suport dels Emirats Àrabs Units (EAU). El Sudan s’ha convertit, així, en un escenari de confrontació indirecta entre potències regionals que, paradoxalment, comparteixen interessos en altres àmbits.
Els EAU hi tenen interessos econòmics i geoestratègics molt clars. Diverses fonts assenyalen que donen suport a les RSF mentre es beneficien de l’or sudanès, que surt cap a Dubai. Aquest flux converteix el Sudan en una peça clau d’una economia informal de guerra, on l’or es transforma en armes, drons i finançament. A més, Abu Dhabi busca reforçar la seva influència al Mar Roig i a la Banya d’Àfrica, una regió estratègica per a les rutes comercials globals.
Egipte, per la seva banda, dona suport a l’exèrcit sudanès i es presenta com a mediador polític. El Caire considera la estabilitat del Sudan com una qüestió de seguretat nacional: tem una desintegració del país que generi més refugiats i inestabilitat a la seva frontera sud. També hi ha en joc el control del Nil i l’equilibri regional, especialment en relació amb la presa etíop del Nil Blau.
Altres actors també hi intervenen. Rússia, a través del Grup Wagner o xarxes afins, manté interessos econòmics i militars, sobretot vinculats a l’explotació d’or, una via per obtenir divises i esquivar sancions internacionals.
El resultat és devastador.
Gran part de Khartum ha quedat destruïda. Tot i que l’exèrcit ha recuperat algunes zones, la inseguretat persisteix. La crisi humanitària és extrema: més de 30 milions de persones necessiten ajuda urgent, i el país afronta una fam generalitzada amb risc de catàstrofe massiva en moltes regions rurals.
Les xifres de víctimes són imprecises, però es calcula que superaven les 28.000 a finals de 2024. Estimacions més recents apunten a més de 40.000 morts a mitjans de 2025, mentre que estudis sobre mortalitat excessiva suggereixen que només a l’estat de Khartum hi podria haver hagut més de 60.000 morts en els primers 14 mesos.
Algunes anàlisis, com les publicades per Le Monde, situen el total per sobre dels 150.000 morts i adverteixen que podria acostar-se als 200.000 si s’hi inclouen les morts per fam i malalties.
El Sudan és avui la pitjor crisi de desplaçament del món. En un país d’uns 45 a 50 milions d’habitants, més d’una quarta part de la població ha hagut de fugir de casa seva.
Malgrat la magnitud de la tragèdia —tant en termes humans com de vulneració del dret internacional—, la guerra del Sudan continua fora del focus. No interessa ni a les Nacions Unides ni a la Unió Europea.
El Sudan és avui el gran mirall de la inutilitat del sistema internacional: moltes normes, poca justícia i cap solució. #Sudan #CrisiHumanitària Share on X
