La Xina

Uigurs, Hong Kong, Tibet… Occident protesta tot sol contra els abusos de la Xina

Els països occidentals han finalment pres consciència dels perills que suposa l’auge de la Xina nacionalista i intransigent de Xi Jinping. I no tan sols pel que fa als seus interessos «durs», com els abusos de Pequín en matèria comercial. Sinó que també en altres àmbits d’influència com el respecte a l’estat de dret o els drets humans.

Durant els darrers mesos, la Xina ha dut a terme un seguit de maniobres particularment agressives en diversos fronts. El primer i més mediatitzat ha estat el progressiu desmantellament del estatus especial de Hong Kong, que culminà al juny amb la imposició del article 23 de la Llei Fonamental de l’ex-colònia britànica. El text permet a Pequín censurar i reprimir a discreció qualsevol moviment de protesta.

Però en hi ha altres d’oberts, com la disseminació de rumors i notícies falses del coronavirus, les amenaces d’invasió a Taiwan o els repetits insults de determinats diplomàtics xinesos contra els països europeus que els acullen.

Una de les polèmiques que ha guanyat darrerament notorietat als mitjans de comunicació occidentals és el programa de repressió i reeducació de la minoria Uigur, de confessió musulmana i majoritària en una de les regions més inhòspites de la Xina, Xinjiang.

Al llarg dels darrers mesos s’han anat coneixent detalls de les accions del govern xinès contra els Uigurs, que han escandalitzat la opinió pública occidental. Entre aquestes, l’estimació de que el 10% dels Uigurs es troba en camps de reeducació, o que hi ha un programa d’esterilització forçada de dones pertanyents a aquesta minoria.

Però en tots aquests casos, l’efecte de les protestes ha estat negligible. Al desembre del 2019, el Parlament Europeu ja havia demanat sancions contra certs dirigents xinesos. Fa unes setmanes, han estat els Estats Units els que han imposat sancions més agosarades, dirigides contra una llista de 11 empreses xineses.

Enguany, la Unió Europea ha sol·licitat una autorització per enviar a Xinjiang experts independents per fer un balanç de la situació.

És el primer cop que els països europeus es posen d’acord per enviar un senyal de protesta a la Xina. Fins ara, els interessos econòmics primaven. Pequín és el millor expert del món a l’hora d’imposar condicions a canvi de les seves inversions i tracte comercial «preferent».

Cal afegir que el fet que hi hagi Uigurs que s’hagin unit a Estat Islàmic no ajuda. “És més fàcil simpatitzar amb els tibetans”, comenta un diplomàtic citat per Le Figaro, “que són reprimits malgrat que no han fet res de dolent, que no pas amb els Uigurs musulmans, dels quals un cert nombre forma part de moviments islamistes”.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Però és que, més enllà d’Occident, la comunitat internacional no està gens disposada a criticar obertament la Xina. Tots els intents europeus de denunciar el govern de Pequín a les Nacions Unides han fracassat.

Fa unes setmanes, durant la sessió anual del Consell dels Drets Humans de l’ONU, 46 països enviaren una carta a l’Organització recolzant la Xina després d’un intent europeu de protesta.

I la solidaritat musulmana internacional? Res d’això, entre els signataris de la missiva figuraven l’Aràbia Saudita, l’Iran i el Pakistan, tres països que apliquen la Shària o llei islàmica al seu territori i que són ben coneguts per la seva repressió de les minories no musulmanes.

L’any passat, un altre intent se saldà amb un fracàs similar: 22 països, la majoria europeus, denunciaren les violacions xineses de drets humans. De seguida es trobaren en minoria davant del bloc pro-xinès, que va refutar els postulats occidentals i senyalà que Pequín tenia un «remarcable» historial de respecte dels drets humans.

“La Xina té molts amics a les Nacions Unides”, sospirava un diplomàtic francès. No tan sols és això, sinó que la defensa dels drets humans, que conegué un boom als anys 90, es troba en un pronunciat declivi. Inclús entre els països occidentals, la tendència és cap a una diplomàcia més pragmàtica. Cosa que deixa via lliure a països de caire autoritari, cada cop més nombrosos i més ben organitzats entorn de Pequín.

Durant els darrers mesos, la Xina ha dut a terme un seguit de maniobres particularment agressives en diversos fronts Click To Tweet

Et sembla bé que es limiti a 10 persones l'assistència als actes religiosos mentre que en els restaurants s'accepta el 50% de l'aforament?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú