Fa un any i mig, els tics autoritaris i els ulls grossos davant la corrupció del president d’Ucraïna Volodímir Zelenski ja eren motiu de certa preocupació entre la societat civil ucraïnesa.
Fa un parell de setmanes que Zelenski ha renovat el seu govern. Els mitjans han presentat la reforma com el canvi més substancial des de l’inici de la invasió russa. Però, segons explica el cap d’opinió de Politico Europe, Jamie Dettmer, s’ha tractat sobretot d’un joc de cadires en què els mateixos personatges han trobat lloc a indrets diferents.
Els crítics ucraïnesos citats per Dettmer lamenten particularment que entre els nous ministres i alts càrrecs no s’hi trobin noves cares provinents de la indústria, la societat civil o el món acadèmic. Es tracta d’una reivindicació de l’oposició des de fa temps.
De fet, l’únic ministre que veritablement ha estat defenestrat és el responsable de la cartera d’afers exteriors, Dmytro Kuleba, que hauria irritat el poderós cap de gabinet de Volodímir Zelenski, Andriy Yermak, que voldria controlar de més a prop aquest ministeri clau en temps de guerra.
El líder ucraïnès portava des de la primavera donant voltes a la possibilitat de reformar la composició del seu govern, en part com una manera de fer front a una popularitat decadent en les enquestes d’opinió i també per remuntar la moral als ucraïnesos.
De fet, la incursió ucraïnesa a Kursk de l’agost es pot llegir també, com Converses ja exposà, com una maniobra principalment política i només secundàriament militar. I mentrestant, els russos no només han llançat una contraofensiva per recuperar el territori perdut, sinó que segueixen avançant, pesadament però de moment de forma incessant, al front del Donbàs.
Mentrestant, al front ucraïnès “interior”, el cansament segueix, també lentament, desgastant la figura de Zelenski.
Una de les preocupacions entorn del president ucraïnès és la seva dependència d’un cercle intern de confidents, amics i assessors, que es troben dins de l’administració i que hi juguen un rol sovint equívoc o almenys, poc clar, segons apunta Dettmer. Exclosos en bona part del rendiment de comptes que deuen els càrrecs públics, alguns dels individus que conformen aquest primer cercle han estat en el passat objecte d’investigacions de corrupció.
En canvi, tant Kuleva com el general Valery Zaluzhny, ex-comandant en cap de les forces armades abans que Zelenski el fes dimitir, responen a un altre perfil: personatges externs a l’entorn personal de Zelenski, tots dos gaudien d’ampli reconeixement popular i eren a més respectats a l’estranger. Perfils, doncs, perillosos en un entorn en què Zelenski podria començar a sentir-se amenaçat.
I és que, segons una enquesta del darrer mes citada per Dettmer, més de la meitat dels ucraïnesos pensarien que l’administració de Zelenski està exercint una influència excessiva sobre les institucions ucraïneses de govern, des dels jutjats fins al parlament, passant per la policia i els cossos anticorrupció.
En definitiva, l’estil de Volodímir Zelenski, afirmen alguns dels seus crítics, s’assembla cada cop més al de les decadents elits postsoviètiques i russes que ell mateix afirma combatre, en comptes de la Ucraïna democràtica i lliberal que afirma voler construir.
L'estil de Zelenski, afirmen alguns dels seus crítics, s'assembla cada cop més al de les decadents elits postsoviètiques i russes que ell mateix afirma combatre Share on X
Loading ...
