Ningú ho diria. Barcelona és un empori comercial i només cal veure el cost del lloguer d’alguns carrers centrals com el Portal de l’Àngel i el Passeig de Gràcia per a constatar-ho. Dit això, cal fer tres consideracions molt concretes.
La primera, que és la que estimula l’interrogant. A Barcelona un de cada quatre locals comercials està tancat. Aquest fet significa que fora d’eixos molt concrets, la vida comercial a Barcelona no és tan fàcil com l’abundància de turisme pot fer pensar. Més encara, en altres èpoques en les que la base econòmica de la ciutat era menys exportadora (entès el concepte exportador en aquest cas, com el d’aquelles activitats que són consumides per una demanda que no viu a la ciutat), un indicador d’aquesta mena anunciava una crisi de l’activitat econòmica. Constituïa un indicador primari avançat. Possiblement avui aquesta evidència empírica del passat ja no sigui tan precisa, però en tot cas tants locals buits haurian de ser un motiu d’alerta.
Una segona consideració és que el petit i mitjà comerç té una dura competència amb la venda per internet, que a més creix en la mesura que els nadius digitals van desplaçant al consumidor habitual. Té la seva lògica, però el resultat pot arribar a ser esfereïdor per a una ciutat. Quin jove va a una sabateria a comprar-se uns mocassins bordeus, que li podran costar com a mínim 50€ o 60 €, si els pot trobar per 10€ a Amazon? Aquest és un factor que només es percep per la conseqüència última i quan ja és massa tard, quan el comerç en qüestió tanca.
I encara quedaria una tercera consideració ben coneguda que és que el comerç de Barcelona que no està situat als eixos comercials té dificultats per arribar a finals de mes.
Aquest és un tema econòmic però també urbanístic i de vida a la ciutat. Si el petit comerç va desapareixent dels barris, la ciutat anirà adquirint tints fantasmagòrics.
I a tot plegat encara cal afegir-hi un element d’última hora, el declivi del turisme de Barcelona a causa del coronavirus. El dany podria arribar a ser important, perquè afectaria sobretot a l’àrea més forta comercialment, la freqüentada pels turistes.
Tot plegat és massa decisiu per a la ciutat i per a Catalunya perquè l’Ajuntament ho ignori, com està succeint i que la Generalitat ni tan sols hi pensi.
El comerç de Barcelona que no està situat als eixos comercials té dificultats per arribar a finals de mes Share on X
