Arribem aquí a un punt nuclear que l’acabarà enllaçant per fets circumstancials a Carles Puigdemont.
L’any 2013, i en representació de l’observatori DESC de Barcelona, va presentar una querella contra Luís Bárcenas, el tresorer del PP. Cal recordar que aquesta organització era la base política d’Ada Colau i el seu grup que l’acompanyava a l’Ajuntament i el nucli, del qual derivaven diverses accions, entre les quals destaca amb diferència la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
Hi ha en tota la seva activitat professional un punt crucial que és quan actua de defensor del narco espanyol connectat amb els grups colombians Sito Miñanco. Precisament aquesta vinculació ha ressorgit perquè ha estat cridat a declarar com a acusat de blanqueig de capitals a conseqüència de l’operació Mito, pel jutge que porta aquest afer. Naturalment també declara la seva innocència i com tota persona, i ho subratllem, té dret a la presumpció d’aquella condició.
A finals del 2017 passa a formar part de la defensa de Puigdemont. Un i altre no es coneixien, i la forma en què es va acabar produint aquesta col·laboració va ser per mitjà d’una destacada persona de l’equip d’Ada Colau, l’actual diputat d’UP Jaume Asens, molt amic de Toni Comín, que el va recomanar per ajudar jurídicament Puigdemont.
La història de Boye és molt més llarga i incorpora elements de culte a la seva pròpia personalitat, perquè Boye disposa fins i tot d’una pel·lícula pròpia de caràcter documental, en la que explica la seva vida, naturalment des del seu punt de vista.
En la seva activitat professional s’entrecreuen persones de molta mena, no només de l’àmbit delictiu, sinó també fins i tot algunes procedents de l’extrema dreta amb les qui ha col·laborat, almenys des del punt de vista tècnic i professional.
TV3 i Vilaweb han fet una certa cobertura del personatge sempre des de les seves dimensions més positives. Les seves declaracions en aquests ambients favorables defineixen clarament alguns fets que ajuden a explicar la deriva de l’independentisme cap a la radicalitat i la confrontació dura donada la seva influència sobre Puigdemont. Una de les seves conviccions és que de cap manera s’ha de pactar amb l’estat ni tan sols per alleugerir la pena dels empresonats. Per exemple, es va oposar radicalment a qualsevol pacte amb la Fiscalia, argumentant que això significava impedir el dret a votar la independència de Catalunya. Argument una mica sorprenent si es té en compte que amb el fiscal no es pacten objectius polítics, sinó la situació concreta dels inculpats.
Boye considera que “no tens dret a hipotecar el futur d’una societat. Una societat que va dir majoritàriament una cosa el primer d’octubre i que es va ratificar el 21 de desembre”. És a dir, la seva actuació jurídica, que ell defineix com a “estratègica”, posa per davant la consideració política abans que la defensa dels inculpats. És exactament la mateixa línia que van fer servir en el seu moment l’equip d’advocat d’ETA. En aquest cas, a més a més, parteix de dos pressupostos que són objectivament falsos.
Primer, que l’1-O el poble de Catalunya es va manifestar majoritàriament. I segon, que en les eleccions de desembre també eren majoritaris els partidaris de la independència. Van guanyar les eleccions, això és una obvietat, però només amb una majoria relativa.
La seva trajectòria vinculada a casos jurídics mediàtics, la seva relació amb determinats negocis, la seva visió política del Dret, la seva vinculació amb grups com el MIR o UP, dibuixen un perfil que no deixa de ser sorprenent per exercir la defensa destacada d’un expresident de la Generalitat de Catalunya.
1 comentari. Leave new
“És a dir, la seva actuació jurídica, que ell defineix com a “estratègica”, posa per davant la consideració política abans que la defensa dels inculpats. ”
Aquest paràgraf és un pur judici de valor sense cap base en tant que l’estratègia de Puigdemont a Alemanya demostra que la seva defensa teniu un fort component jurídic fins al punt de sortir victoriosos. A l’article, ben formulat des del punt de vista d’una visió política, li manca profunditat i anàlisi. Cal una mica més de base per realitzar una crítica amb contingut i no una frase aillada sense recorregut.