Gonzalo Boye

Un nou error greu de la cúpula independentista. El cas de Gonzalo Boye

L’advocat Gonzalo Boye ha estat citat a declarar com a imputat demà dimecres per un presumpte delicte de blanqueig de capital relacionat amb el tràfic de drogues. El seu domicili i despatx a Madrid, han estat escorcollats per la policia. És conseqüència de l’operació Mito que es va iniciar el febrer del 2018 amb la detenció del conegut narcotraficant Sito Miñanco i de 42 presumptes integrants de la seva organització.

Van ser acusats d’intentar introduir a Europa dos carregaments de cocaïna que en total representaven 4.416 quilograms. Un volum molt important, i per tant, d’una gran dimensió econòmica. Aquesta xarxa estava connectada amb Colòmbia, que era la proveïdora del producte.

L’acusat, Gonzalo Boye, com és lògic, nega que hi hagi cap fet delictiu en la seva conducta, malgrat que hi hagi el testimoni d’un penedit. Es tractaria d’un suposat narcotraficant colombià, que hauria facilitat informació que ha donat motiu a l’escorcoll del domicili i el despatx de l’advocat. Gonzalo Boye ha vinculat l’acció al fet que exerceix la defensa de Puigdemont i Comín. També és l’advocat de Torra.

Després de la inculpació, Carles Puigdemont ha sortit fent una defensa aferrissada del seu advocat i tot seguit el president de la Generalitat, Quim Torra, s’hi ha afegit amb unes declaracions que diuen que: “estimado amigo Boye, eres más consciente que nadie de que la represión no tiene límites”.

Aquestes precipitades reaccions de dos presidents de la Generalitat de Catalunya són un error monumental i contribueixen a la degradació de la imatge de la institució. Bàsicament per dues raons.

La primera perquè n’haurien tingut prou en referir-se únicament a la necessitat d’observar el fet des de l’indiscutible principi de la presumpció d’innocència, sense embolicar-se en una defensa de la persona. Perquè si bé és vàlid pensar que pot ser una acció hospiciada políticament, no deixa de ser molt primari considerar aquesta hipòtesi, més quan els fils d’aquesta trama no arrenquen únicament d’una data tan llunyana com el febrer del 2018 amb l’operació Mito, sinó que tenen un origen encara més distant en el temps, el d’una reunió el 28 de juny de 2017, en una cafeteria de Madrid entre diversos integrants de la trama, inclosos una filla de Sito Miñanco, a la qual va participar Boye.

Si per alguna raó resulta que efectivament aquesta persona ha col·laborat en la trama transatlàntica del tràfic de cocaïna de la banda de Sito Miñanco, el desprestigi institucional serà tremend. I aquesta consideració ens du a la segona qüestió, ha estat una imprudència radical que els presidents de la Generalitat escollissin com a advocat defensor el mateix que té un narcotraficant tan rellevant com Sito Miñanco. Barrejar aquestes coses sempre comporta problemes, com ara es fa palès.

És el mateix pecat d’irresponsabilitat que s’ha fet en defensar a unes  persones dels CDR acusades presumptament de terrorisme. També en aquest cas podien haver acudit a assenyalar la presumpció d’innocència a la qual tenien dret sense prejutjar que era una operació muntada per inculpar-los de fals delicte.

Si cada vegada que un presumpte delinqüent per blanqueig, tràfic de drogues, terrorisme, pel fet d’estar vinculat a l’independentisme ha de donar lloc a defensar a capa i espasa la seva innocència, s’estaran barrejant coses molt diferents, amb un resultat que només pot ser contrari als valors polítics que es volen defensar.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.