Gonzalo Boye és conegut a Catalunya per la seva condició d’advocat de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de l’actual, Quim Torra. Però en realitat és moltes coses més i el seu historial és sorprenent.
Nascut a Xile, de pare d’ascendència alemanya i mare espanyola, amb un avi català, del que ell n’ha fet esment quan ha convingut, té per aquell origen patern també la nacionalitat alemanya.
Fill d’una família acomodada, el seu pare ha estat un periodista i empresari, amic personal del que fou el president Allende i home ben situat a l’esquerra d’aquell país. En contrapartida, la seva mare és una decidida partidària del general Pinochet.
La seva folgada condició econòmica familiar i la seva ascendència germànica li van permetre estudiar a Alemanya on va cursar assignatures de política i economia, però sense arribar mai a assolir cap títol universitari.
També va militar en el Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR), un partit a l’esquerra del PC xilè, que formava part del govern d’Allende i que l’empenyia a la via revolucionària, trencant amb el sistema constitucional. Les seves activitats i incendiàries declaracions van facilitar la intenció inconfessa de practicar el cop d’estat, que va enderrocar el president electe. Per tant, Boye ja es va adscriure en la seva joventut amb el que podríem dir la via o la cultura de la insurrecció com a mètode.
El 1987, i amb 27 anys, va arribar a Espanya per treballar en una consultoria pròpia. No es coneix massa bé a què es dedicava en aquella època en concret, donada la seva carència de titulacions acadèmiques.
La seva notorietat comença el 1992 quan va ser detingut, junt amb tres persones més de nacionalitat xilena, per haver col·laborat en el segrest dut a terme per ETA d’Emiliano Revilla i Manuel Prado y Colón de Carvajal. Tots aquests detinguts eren acusats també de pertànyer al MIR. Hi hauria hagut en aquest sentit una col·laboració del que quedava d’aquest moviment revolucionari amb ETA. En el cas concret de Boye, l’acusació era per haver proporcionat un cotxe, haver facilitat la logística del segrest, i tenint-ne coneixent, no haver informat la policia. Va ser condemnat a 14 anys de presó dels quals en va complir i 11 mesos. Boye sempre va defensar la seva innocència. Sempre ha al·legat que durant el judici, ni Revilla, ni Sistiaga, l’executor del segrest, el coneixien. Però és evident que aquesta no era una raó suficient i no qüestiona la sentència. Ell no va intervenir per a res directament i, per tant, no tenien perquè conèixer-lo, ni la víctima, ni l’executor, sinó en tot cas els membres del comando de suport d’ETA que mai han estat identificats. La base fonamental de l’acusació va ser la declaració d’un testimoni.
A la presó va estudiar Dret, matriculat a la UNED, i així va obtenir la llicenciatura. En la seva trajectòria posterior destaquen molt els judicis polítics, que no vol dir que sigui l’única activitat professional en el seu exercici d’advocat.
Va actuar com a advocat d’una de les víctimes dels atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid. També ha actuat en diverses ocasions contra l’estat d’Israel sense èxit en denúncies promogudes per grups palestins. El 2009 també va presentar una querella contra els assessors jurídics del president dels EEUU, per les detencions a Guantánamo. Va ser l’advocat defensor de Rodrigo Lanza pel cas 4F que correspon a l’agressió a un guardià municipal de Barcelona que va quedar en estat vegetatiu irreversible. També ha format part de l’equip jurídic que defensa a Edward Snowden sense cap resultat positiu. Millor sort va córrer la defensa de la política Tania Sánchez imputada el 2015 d’un tràfic d’influències. El resultat favorable però no va venir de la sentència sinó que simplement el jutge va arxivar la denúncia per falta d’indicis de delicte.
