Després d’un acord entre el Parlament Europeu i el Consell (que representa els governs dels Estats Membres de la Unió Europea), la setmana passada es va aprovar la Llei de Mercats Digitals.
És la culminació d’un treball de varis anys de la Comissió Europea, i que s’aprova malgrat els enormes esforços de lobbying desplegats per Alphabet (propietària de Google) i moltes altres grans firmes tecnològiques.
La Llei de Mercats Digitals difereix d’altres intents de regulació de la competència ja que no es basa únicament en garantir preus “justos” per als consumidors mitjançant la lliure competició entre empreses.
De fet, la Unió Europea ha adoptat una visió molt més global del que és la competència, ja que busca protegir la privacitat dels usuaris i la protecció de les seves dades personals. Com és sabut, les dades personals són la moneda que les plataformes com Google, Instagram o WhatsApp demanen als seus usuaris a canvi dels serveis gratuïts que li ofereixen.
La llei obliga als proveïdors de serveis per internet a garantir la inter-operabilitat entre plataformes i a no generar ecosistemes de productes tancats. També preveu sancions que poden anar fins al 20% de la facturació anual de l’empresa o inclús el seu desmembrament en els casos més greus.
Algunes implicacions pràctiques de la Llei de Mercats Digitals són que obligarà Whatsapp a permetre que els seus usuaris a missatges puguin enviar missatges a d’altres que utilitzin una altra plataforma, per exemple Telegram. Una altra seria que Apple haurà de permetre als usuaris de l’iPhone instal·lar aplicacions que no es trobin a la seva App Store.
En la profunditat i novetat de les regles, la Llei de Mercats Digitals és una autèntica revolució. Molts experts la consideren com la fita més important de l’economia digital dels darrers 20 anys (això és, pràcticament des de que aquesta existeix).
La Llei de Mercats Digitals tindrà una germana, la Llei de Serveis Digitals, que se centrarà en la privacitat i la protecció de les dades personals dels usuaris. Aquesta segona llei obligarà a retirar ràpidament anuncis o continguts il·legals i sotmet a escrutini públic els algoritmes dels proveïdors de serveis, des de TikTok fins a Amazon.
La legislació ha tingut l’oposició frontal de les grans empreses del sector, però també la mirada desconfiada dels Estats Units
La legislació ha tingut l’oposició frontal de les grans empreses del sector, però també la mirada desconfiada dels Estats Units. La Secretària de Comerç de l’Administració Biden, Gina Raimondo, va declarar que Brussel·les estava atacant “desproporcionadament” les empreses nord-americanes.
Està per veure fins a quin punt la Comissió Europea serà capaç d’assegurar el compliment de les noves obligacions dels gegants de internet. La tasca no serà gens fàcil, ja que la Llei de Mercats Digitals va frontalment en contra del model de negoci que tant bé ha funcionat pel sector tecnològic.
El que sí que està clar és que la nova legislació, centrada en erosionar els grans monopolis digitals nord-americans, no implicarà de cop i volta una onada de innovació a Europa.
Els Estats Units segueixen disposant del capital humà i financer per innovar i liderar la quarta revolució industrial, mentre que Europa torna a demostrar la seva excel·lència en matèria de regulació de mercats. Però tant sols amb esforços de regulació no es pot aspirar al lideratge econòmic.
Loading ...
