Unió Europea i Rússia: de veritat que estem jugant a aquests jocs?

De debò que la Unió Europea vol el joc de la guerra indefinida amb Rússia a través de la intermediació amb Ucraïna? Això dóna a entendre la recent visita a Ucraïna de la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, i l’encara més immediata de Mario Draghi, Scholz i Macron, que representen els tres països més forts de la Unió Europea. Els compromisos de seguir servint més armes i de més abast, i d’incorporar Ucraïna a la Unió Europea és el camí que cal seguir?

A veure si ho entenem. De moment les sancions a Rússia comporten una sèrie creixent de restriccions al gas que arriba a Europa. La turbina enviada al Canadà del gasoducte North Stream 1, i que el Canadà reté per raó de les sancions, significa que, sense tenir res a veure, França, Àustria i Eslovàquia hagin vist reduït el subministrament en uns termes ben significatius. També Alemanya comença a patir aquesta mena de mancances i és que, per exemple, ahir aquell gasoducte amb prou feines va assolir el 40% de la seva capacitat.

Mentrestant, progressivament, Rússia va ampliant la demanda a la Xina i a l’Orient. Hi ha una ximple raó europea que diu: sí, bé, però és molt menys gas del que compra Europa. Cert, però això és ara el que s’està fent. Són nous mercats, nous clients que tenen una demanda brutal d’aquest or líquid en què el gas s’ha convertit gràcies a la política europea i l’estratègia dels Estats Units en situar els preus en un nivell tal, que el fracking li resulti rendible.

Continuar la guerra amb Ucraïna i convertir-la en un candidat membre de la Unió només pot complicar encara més el lamentable estat en què es troba. perquè la inflació galopant, que ha obligat a modificar la política del Banc Central Europeu, pujant els tipus d’interès pot comportar, si no ho fa bé, una nova crisi de l’euro què és l’última cosa que ens faltava.

La qüestió és evident, en darrer terme la inflació és deguda a un excés de massa monetària en circulació i això és la conseqüència de la combinació d’uns Estats tremendament endeutats (uns més que altres) i uns bancs centrals que han anat comprant aquest deute i facilitant els diners a un interès proper a zero. Els diners en circulació són ingents i es vulgui o no, per controlar la inflació s’han de reduir. El ritme i el com ho faci és on hi ha la gràcia de l’artista per no comportar danys més grans. Però danys es produiran, i el primer serà a l’euro i també a les economies del sud d’Europa, demostrant una vegada més que la Unió té una arquitectura europea que encara no està ben realitzada. Tot això provocarà grans tensions al si de la UE, que s’afegiran a les preexistents.

La prolongació de la guerra amb Rússia no fa altra cosa que multiplicar aquests problemes perquè mantindrà alta la inflació. Alhora, la política exterior es converteix en un galimaties inqüestionable. Li comprarem gas a Israel, que està sota sospita d’incompliment dels drets humans, a escala massiva, que ens arribarà a través d’Egipte, que no és precisament un model de conducta en aquest terreny, i que es troba sota el comandament d’una duríssima dictadura militar, i alhora la mateixa Unió torna a lliurar ajuda als palestins a què s’oposava Israel. I ho fa en un moment de gran tensió al si del gran estat per les ultimes ocupacions en territori palestí i la destrucció d’alguns llogarets. A Amèrica Llatina, Maduro ha deixat de ser un adversari a qui empènyer cap a la democràcia.

Tot això és confús políticament, dolent èticament i molt car des del punt de vista econòmic. Una vegada més, part dels governs i la Unió Europea no escolten la veu dels ciutadans, que majoritàriament ja s’inclina per aconseguir una pau a Ucraïna. Un 35% s’inclina per aquella opció encara que això equivalgui a fer concessions a Rússia, i només un 22% és partidari de continuar fins aconseguir la derrota d’aquell país. A més, hi ha una massa gens menor d’indecisos, un 23%, sobretot fora de la Unió. Al Regne Unit el seu conjunt  oscil·len entre veure la necessitat que la guerra acabi i es normalitzi la situació i la temptació de castigar Rússia. En la mesura que aquest grup transvasi les seves posicions reclamant la pau i la fi dels problemes, aquesta posició serà majoritària i agafarà una vegada més els governs i la Unió amb el pas canviat. I després tothom s’estranyarà que el populisme torni a créixer.

Es presentarà Sandro Rosell a les pròximes eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú