La reunió de presidents autonòmics de la qual informàvem ahir està donant molt de joc perquè mostra clarament les diferents, no ja posicions, cosa lògica, sinó capacitats polítiques.
Els presidents que no són del PSOE s’han queixat amb raó de la manca de documentació i concreció de l’ordre del dia de la reunió. També de la brevetat de la mateixa ,que dona poc més que per a un discurs de Sánchez i uns breus monòlegs de cada president. Aquest fet es produeix quan la manca de coordinació estatal per afrontar la cinquena onada comporta perjudicis molt greus per a tots. L’espanyol és l’únic govern d’Europa que ha defugit dirigir l’acció sanitària, cosa que no succeeix ni en un país tan federal com és Alemanya. Quan la Comissió Europea planteja la necessitat de tenir atribucions per coordinar i dirigir la resposta a les pandèmies a aquesta escala, Sánchez, per defugir, posar la cara a les males notícies, permet que es trossegin les respostes que es donen. Només aquesta qüestió ja reclamaria una reunió extensa i ben documentada.
Però és que hi ha un altre tema de gran importància, que són els fons de recuperació i la seva estratègia i distribució. Una altra qüestió cabdal que evidentment no es pot ventilar en mig matí. Però tot això és igual, perquè Sánchez ja ens ha acostumat al fet que utilitza les institucions des d’un punt de vista del màrqueting polític i, per tant, la seva finalitat és aquesta, i no la d’utilitzar-les per allò que en cada cas està previst. A contracor hi aniran els presidents del PP, i evidentment tots els del PSOE. Però hi havia dues excepcions importants: la del lehendakari Urkullu i la d’Aragonès.
El president de la Generalitat ja va fer saber de bon principi que no pensava assistir a la reunió, perquè considera que tot s’ha de tractar en el marc de la bilateralitat. Urkullu va mantenir la incògnita fins a l’últim moment. A mesura que passaven els dies i les hores la seva cotització davant el govern espanyol pujava per l’absència d’Aragonès, i al final el PNB, el govern basc en aquest cas, ha fet la jugada de sempre: ha decidit assistir a canvi d’una reunió bilateral amb Sánchez –això no deixa de ser anecdòtic- amb el compromís, i aquí està l’important, de noves competències econòmiques.
Concretament, el govern espanyol cedeix al País Basc les taxes Tobin i Google, així com l’IVA de les vendes a distància. Bingo! El PNB no deixa passar oportunitat per donar valor al seu pes polític, que d’altra banda és prou reduït perquè disposa només de 6 escons. Recordem que ERC en té el doble. Mentre que aquí, la gent d’ERC continua esperant recuperar algun traspàs encallat quan es reuneixi la comissió bilateral. I el discurs oficial continua situant l’accent en la mesa de diàleg, que ja se sap que poca cosa concreta donarà, els bascos van omplint mes a mes el seu cabàs amb noves competències, que fan que aquest país tinguin un nivell d’autogovern únic a Europa per la seva amplitud.
No són només els vots al Congrés del PNB allò que Sánchez necessita, sinó la forma com exerceixen el seu poder. Els bascos senzillament inspiren por perquè són contundents en les seves posicions i respostes, i a la mínima de canvi et descavalquen si no estan prou satisfets. Van passar de condemnar a Rajoy a donar suport a Sánchez quan el vot de censura a canvi de contrapartides importantíssimes en matèria de traspassos, i així han continuat en una línia imparable. I quan algun aspecte concret no els satisfà, avisen. I el govern espanyol ja sap que l’avís és seriós perquè ho demostren castigant-los en la votació següent.
Els partits catalans, en concret ERC, no fan res de tot això. De fet es considera un aliat ideològic del PSOE, és a dir, el manté no perquè tingui avantatges concrets per a Catalunya, sinó perquè forma part de la mateixa esfera ideològica. I d’aquesta manera tot es fa lent, difícil i complicat. I amb facilitat s’acudeix als llocs comuns com el del diàleg amb escassos resultats fins ara.
Potser seria hora que aragonès posés negre sobre blanc tot el que ha aconseguit el PNB, des del vot d’investidura, i es plantés davant Sánchez i digués: Jo el mateix, i demano poc perquè tenim el doble de vots.