Una setmana decisiva per al govern i l’embolic Pegasus

El focus d’atenció aquesta setmana estarà centrat en el Congrés i el “cas Pegasus” perquè es multiplicaran les intervencions en el Congrés forçades per tota l’oposició i a les quals no és aliena UP que forma part del govern. Aturem-nos un moment en aquesta anomalia, que és insòlita a Europa. Una coalició governamental en la qual un dels dos socis alhora actua també com a partit de l’oposició. Per molt que es digui que es guanyen les votacions al Congrés, és evident que un govern d’aquesta mena no funciona bé, entre altres coses perquè atempta contra la seva característica essencial: que les seves decisions són col·legiades i, per tant, tots són corresponsables d’elles. A la pràctica, Espanya té dos governs, un de més gran i un altre de petitet, però dos, units únicament per la cadira, la moqueta i el pressupost. És lògic que els resultats siguin perfectament descriptibles.

El que va començar sent una denúncia molt ben estudiada per part de l’independentisme s’ha acabat convertint en un monumental embolic per a Espanya amb un cost extraordinari. Cost en primer terme en un àmbit tan delicat com el dels serveis d’informació que té una projecció tàctica i internacional terriblement negativa. Però cost també per a la credibilitat d’Espanya i el seu govern, donat que resulta insòlit que des de les seves instàncies es reconegui que ha estat espiat i que faci un any d’aquests fets, doni a entendre que no se n’ha assabentat fins ara i que els responsables de la Intel·ligència, el CNI, han estat incapaços d’alertar-lo. Per a un país que acollirà la conferència de l’OTAN al juny, el pròleg no pot ser més nefast.

Sánchez hauria d’aprofitar la compareixença parlamentària per aclarir uns punts molt foscos de tota aquesta qüestió. Un d’ells és des de quan coneixia que havia estat espiat i, relacionat amb aquest, per què la secretaria general de Presidència, que abans desenvolupava l’actual ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no va enviar periòdicament al Centre Criptològic Nacional (CCN), adscrit al CNI, el seu mòbil per a les revisions periòdiques.

És un interrogant que cal aclarir: per què Sánchez s’ha negat al fet que li revisessin el telèfon de manera regular? No respondre a aquesta qüestió dona lloc a què continuï creixent la bola de neu sobre què guardava en el seu mòbil que ara està en mans desconegudes, fet que té una derivada important que és la d’obrir un altre espai de dubte que relaciona aquest robatori i els continguts obtinguts amb el radical canvi de política de Sánchez vers el Marroc, que li va fer passar per sobre de tota l’opinió del Congrés dels Diputats, inclosos evidentment els seus socis de govern i de legislatura.

També s’ha d’aclarir el fet de per què no s’ha renovat la Directiva d’Intel·ligència del CNI que encara depèn de l’aprovada el 2019. En contra del que algunes veus interessades des del PSOE, i filtracions de la Moncloa volen fer creure, el CNI no investiga el que vol i quan vol, sinó que està subjecte no només a una autorització judicial per a determinades qüestions, com les escoltes telefòniques, sinó que s’ha de limitar a indagar allò que assenyala la Directiva d’Intel·ligència. I la del 2019 explicitava clarament que s’havia de seguir l’activitat dels grups independentistes, entre altres coses per intentar aclarir una de les preocupacions d’aquell moment que era un bon coneixement del Tsunami Democràtic.

Però és que a més junt amb la Directiva d’Intel·ligència, hi ha la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d’Intel·ligència, que és l’òrgan que vetlla per definir la concreció de la Directiva d’Intel·ligència, i fer un seguiment de què s’està duent a terme. El govern ha d’explicar per què la Comissió no funciona, perquè d’aquesta manera el que ha fet a la pràctica és deixar de supervisar l’activitat del CNI. D’altra banda, els treballs que fa aquest centre tenen com a destinatari el govern, concretat en la ministra de Defensa i el president del govern. Aquest rep informació regular que és fruit de les investigacions del CNI i si bé aquests reports no assenyalen com s’obté la informació, Sánchez sabia per la informació que li transmetien que s’estaven indagant de manera continuada tots aquests anys l’àmbit independentista, incloent-hi òbviament Puigdemont i Aragonès, entre moltes altres persones.

Ara es tracta de sortir del pas i tal com va avançar Converses, tallant el cap a Paz Esteban, la directora. Però és evident que aquest fet tindrà un cost polític molt alt per a la defensa aferrissada que ha fet Margarita Robles d’ella i també perquè els membres del CNI se senten injustament tractats i utilitzats com a boc expiatori dels errors i les omissions de Sánchez.

D’altra banda, quan es produeixi el seu cessament, que tothom dona per descomptat, cal pensar qui pot ser el substitut. I és molt improbable que hi hagi acord perquè Margarita Robles voldrà situar, com és lògic, una persona de la seva confiança i UP farà l’impossible per bloquejar aquesta qüestió. El resultat serà que, com ja va passar amb Paz Esteban quan va dimitir el seu antecessor, el general Sanz Roldán, accedeixi al càrrec provisionalment el número dos que és un militar, el coronel d’infanteria Arturo Relanzón Sánchez-Gabriel, que forma part dels serveis d’intel·ligència des de 1989. Per tant, de retruc en retruc, el que haurà aconseguit Sánchez és descavalcar a un civil i a més la primera dona amb aquesta responsabilitat i tornar a posar a davant del CNI, com en els seus millors temps, un oficial de l’exèrcit.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.