La memòria és fràgil i ja no es recorda el cost brutal que va tenir per als infants afectats per la LOGSE i el pèssim sistema educatiu al qual va donar lloc, o com la moda d’ensenyar matemàtiques a través dels conjunts va fer una destrossa en l’aprenentatge d’aquesta disciplina. Els legisladors amb el pas del temps van passar pàgina, però els adolescents que els van patir han arrossegat durant anys els seus costos i una bona part no ha aconseguit mai superar-los.
Ara ens trobem amb unes perspectives encara més catastròfiques a conseqüència de l’aplicació de la llei Celaá i de l’ús que d’aquesta en fa la Generalitat de Catalunya, accentuant els seus inconvenients.
Ara les notes dels exàmens passaran a un segon pla, de manera que s’eliminen les qualificacions en el primer, tercer i cinquè any de primària i es mantenen en els restants. El per què no hi haurà notes escolars durant una part del cicle i en l’altra part sí, és una component més dels misteris de la nova pedagogia.
També es modifica el “no assoliment“, l’eufemisme del suspens, per un de superior, “en procés d’assoliment”, no sigui que l’estudiant quedi traumatitzat.
Per tant, es redueixen a la meitat dels anys les qualificacions i quan aquestes s’apliquen no hi ha ningú que pugui dir el que és tan antic com que ha suspès una assignatura. Tot això es disfressa amb el discurs que, d’aquesta manera, es podrà donar una informació qualitativa més completa, com si la nota no fos l’expressió síntesi d’aquestes consideracions qualitatives.
L’administració de la Generalitat entén que els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes no permeten precisar uns objectius per als currículums anuals. Per tant, parlant en plata no es podrà dir si un noi va bé o malament perquè cadascun va al seu aire.
Aquests fets lligats als altres que componen la llei Celaá i l’aplicació que se’n fa a Catalunya, de poder passar de curs amb assignatures suspeses, es combina amb la substitució de l’aprenentatge de coneixements “de l’educació tradicional” per l’aprenentatge de competències, fet que garanteix que es produeixi un garbuix de coneixements, que generi unes quantes promocions de semianalfabets. Les universitats van advertint des de fa anys que cada vegada arriben alumenes menys preparats. Ara aquest fenomen s’accentuarà. Això sí, les dades estadístiques sobre suspensos i persones que no aconsegueixen passar curs, quedaran absolutament transformades. Estadísticament, l’èxit educatiu amb la llei Celaá i per l’acció de la Generalitat, queda garantit. La llàstima és que la realitat serà la d’ensorrar-nos encara més amb el baix rendiment escolar que caracteritza el sistema educatiu públic al nostre país.
Loading ...
