El símbol del desballestament pot ser el que ha passat a l’AP-7 a la tornada del pont. L’eix vertebral de la mobilitat de Catalunya s’ha vist col·lapsat per cues de 20 quilòmetres, en total segons el Servei Català de Trànsit, es van produir 90 quilòmetres de cua. Hores perdudes, combustible cremat per aturades i marxa lenta i contaminació, molta contaminació. Quan CO₂ van emetre els gairebé 300.000 vehicles col·lapsats?
De fet, el que va passar és el corol·lari d’un fenomen que es va produint des de la retirada dels peatges, la saturació de l’AP7, amb una circulació creixent igual que el risc d’un augment preocupant de la mortalitat. Tot això era previsible en no haver de pagar, però no es van adoptar, i seguim sense elles, mesures que atenuessin el problema.
Un cop més hi ha una incapacitat manifesta de la Generalitat i del govern espanyol per fer front a situacions d’una certa complexitat, fins i tot aquelles que són conegudes amb anys d’anticipació.
Al mateix temps que es convertia aquest pont en un festival de la contaminació, malgrat el preu del combustible, per cert subvencionant, i la inflació disparada, es produeixen a Catalunya restriccions extraordinàries per la implantació d’instal·lacions generadores d’energies alternatives. Tothom és molt tocat i posat, i l’existència de plaques solars al territori o de molins incomoda, i la conseqüència és un retard històric.
Al mateix temps que es col·lapsa l’autopista, ho fan cada dia les entrades a Barcelona, en aquest cas per les dificultats que deliberadament provoca Colau amb l’absurda idea d’empipar així la mobilitat amb vehicle privat. La conseqüència és més contaminació. Cal reiterar-ho, una vegada més, Barcelona és la ciutat que presenta de manera regular episodis contaminants més reiterats d’entre totes les grans ciutats espanyoles. Però Colau, no satisfeta amb això, aixeca la bandera de blindar i expulsar els grans creuers que atraquen a Barcelona malgrat que el seu impacte ambiental és del 3%.
L’escàndol que ha aconseguit l’informe del Ministeri d’Hisenda sobre les inversions públiques de l’estat i els resultats a Catalunya per la baixa inversió realitzada, assoleix la seva màxima expressió, si es considera que fins i tot si ara es realitzessin amb diligència les previsions inversores a rodalies que no han estat dutes a terme, tardaríem una dècada a obtenir un funcionament mínimament normal que continuaria sent insatisfactori per les necessitats del país.
El desballestament és molt gran. Perquè a més es produeix la constatació que s’afegeixen nous problemes als ja existents sense que hi hagi vies de resolució per aquells.
Loading ...
