Un ascens alarmant de casos a Catalunya

Durant aquests dos últims dies, Catalunya ha superat en nombre de nous casos a la Comunitat de Madrid, que segueix sent amb diferència i en termes absoluts la comunitat que presenta una major afectació.

El primer dia d’aquesta setmana, Madrid va registrar 873 nous casos, mentre que a Catalunya van ser 1.221. Dimarts Madrid va arribar als 1.777, però Catalunya va tornar a superar-la amb gairebé 2.000, 1.939 per ser exactes. Els experts adverteixen que aquestes xifres de només dos dies poden no significar el que a primera vista diuen les dades, perquè pot tractar-se d’un biaix estadístic derivat dels processos de l’actualització de dades i també de detecció. Perquè no cal oblidar que l’escàs nombre de proves de contagi fa que es produeixi una subvaloració important i generalitzada del nombre real de persones afectades.

Per aquesta raó, consideren més fidedigne com a exponent de la dinàmica de la malaltia el nombre de persones hospitalitzades. També en aquest cas les xifres mostren la mateixa preocupant evolució. Segons informa El País, la relació d’hospitalitzats entre Madrid i Catalunya dissabte passat era de 4’4 a 1. Mentre que ahir la proporció s’havia reduït de 2’9 a 1. Si aquesta dinàmica d’ingressos hospitalaris es manté, Catalunya s’equipararia al llarg d’aquesta setmana amb Madrid, amb tot el que comporta de saturació.

També resulta preocupant la situació a les UCI, perquè la proporció ha passat de ser de 2’6 a 1 en la relació Madrid-Catalunya, a 1’6 a 1 aquest dimarts.

Aquesta evolució es produeix a més en el marc d’unes previsions d’augment de la capacitat hospitalària diferent. Mentre que a Madrid està molt avançada la disponibilitat d’un gran hospital de campanya a IFEMA, que significa a més una important ampliació de places en unitats de cures intensives, que és el lloc crucial per afrontar el coronavirus en l’última línia de defensa, a Catalunya no s’ha registrat encara cap acció en aquest sentit, limitant-se a habilitar places per a malalts menys greus en alguns hotels. Si aquesta evolució continua, la capacitat del sistema sanitari català entrarà en crisi abans del cap de setmana.

Existeix a més una segona derivada d’aquesta situació que està passant desapercebuda malgrat la seva importància. Es tracta que només el 15% de la capacitat sanitària es dedica a l’atenció d’altres malalties i necessitats mèdiques que no siguin el coronavirus. Es produeix així un estrangulament que perjudica els malalts d’altres patologies, que en alguns casos també poden ser greus. És possible que d’aquesta circumstància es derivi un augment de la mortalitat a curt i mig termini.

Les mancances segueixen visibles a moltes comarques de Catalunya. Així, a la Costa Brava alguns Centres d’Atenció Primària (CAP) romanen amb les portes tancades, i només són autoritzats a passar determinats casos. L’assistència sanitària generalitzada tendeix a desaparèixer en la pràctica, amb tot el que comporta. Així mateix, a les comarques de Girona, com a mínim continua havent-hi residències de gent gran que no han rebut cap tipus d’ajuda ni de reforç, ni disposen de suficient material de protecció. Resulta preocupant la inacció de la Generalitat després de tants dies d’alerta.

En qualsevol cas, el que sí que resulta urgent és que la Generalitat incrementi el nombre de places hospitalàries, especialment pel que fa referència a unitats d’UCI. Si per a això has de sol·licitar l’ajuda del Govern central, s’ha de fer de seguida i sense més dilacions, perquè el que està en joc està per sobre de tot interès polític, perquè es tracta de la vida dels catalans. El que necessitem és més acció i més resultats concrets, i menys queixes i justificacions a força de “la culpa és de Madrid”. Això últim, en tot cas, deixin-ho segons el parer dels ciutadans. Com a Govern de Catalunya el que realment els competeix és resoldre els nostres problemes, sobretot quan són tan vitals com salvaguardar vides.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS