La resposta es diu turisme. És ben cert que el turisme té un pes important en el PIB català de l’ordre del 12%, però aquesta magnitud no expressa realment el seu impacte, perquè com és lògic només comptabilitza tota la seva activitat, però si el visitant agafa un taxi, es compra un gelat, els hotels es proveeixen de queviures, les botigues els hi venen productes a aquests visitants, i així successivament, es genera tota una demanda que no apareix nítidament reflectida en el PIB. Els milions i milions de persones que han acudit cada any d’uns dies a unes setmanes, han gairebé desaparegut i tot això resta molt més que la xifra de PIB. Segurament que una mirada des de les taules input-output aportaria una radiografia més complerta.
Encara que ens considerem un centre industrial i tecnològic, la realitat és que l’activitat per excel·lència de Catalunya, pel que fa a la seva dinàmica de creixement i a la comparació internacional, és el turisme. Potser té un punt d’exageració, però l’informe pel 2020 del McKinsey Global Institute The future of work in Europe, que qualifica les regions d’Europa en funció d’una classificació econòmica específica, situa les quatre províncies catalanes, junt amb les Balears, Alacant, Màlaga i l’Algarve a Portugal, en el marc peninsular, com a reductes turístics en el grup d’economies estables. Estem fora, per tant, d’allò que l’informe qualifica com a hubs de creixement dinàmic que a la península només incorpora Madrid. Tampoc entrem en la classificació de centres manufacturers d’alta tecnologia, ni de metròpolis diversificades. Repetim-ho: per a la visió d’aquest informe, Catalunya és un reducte turístic.
Es poden discutir les bases que han donat lloc a aquest tipus de conclusió, però en qualsevol cas serveix per remarcar el que es deia al principi: la dependència extraordinària del turisme.
El 1961 Catalunya comptava amb 35.000 places sense considerar els càmpings. El 1971 havia crescut fins a les 140.000. És el creixement més gran de tota la nostra història turística. El 1992, amb els Jocs Olímpics, vam arribar a les 229.000 places, que són moltíssimes, però el creixement amb relació a la dècada anterior, 1981, va ser de 69.000. Després la dinàmica ha continuat arribant, al 2018 van arribar a les 313.000 places a les quals cal afegir, i que no figuren al compte anterior, 272.000 places en càmpings, 92.000 en apartaments turístics legals i 20.000 en turisme rural. En total 700.000 places. La multitud de persones i activitats que viuen entorn d’aquest turisme és extraordinari.
A Barcelona, que ha tingut un creixement més recent, l’efecte turístic està molt concentrat. El 1985 només tenia 15.000 places hoteleres que no arribaven ni de lluny al 10% del total català. Actualment supera les 70.000 places.
De totes maneres, amb aquest creixement que, per a alguns és gran i per a altres és desmesurat, cal considerar que el turisme al món encara ha crescut més ràpid. Quan aquí tot just començàvem l’any 1964, Catalunya representava el 2,47% del turisme mundial. En l’actual dècada, només representa l’1,55%. Per fer-se una composició de lloc, paga la pena recordar que Catalunya representa com a ordre de magnitud el 0,1% de la població mundial en xifres rodones. Aquesta minoració és deguda a l’entrada en joc del turisme del que per a nosaltres serien països “exòtics”, perquè a escala europea Catalunya és la primera regió. En termes de NUTS 2, que és la classificació per a grans regions d’Europa, el primer lloc correspon a Catalunya, seguit de la Provença-Alps-Costa Blava i en tercer lloc el Vèneto.
El Valor Afegit Brut (VAB) del turisme català és semblant al de tota Grècia. El punt dèbil: la manca de progrés de la productivitat dels llocs de treball des del 2003.
Amb aquesta radiografia d’urgència, perquè no hi ha bons estudis actualitzats sobre l’impacte real del turisme, és fàcil constatar que el país en general, i Barcelona en particular, patiran molt, i que els seus efectes aniran més enllà dels dramàtics tancaments i acomiadaments que es produiran en el sector.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
