Harris ha passat per dues onades de popularitat. La primera va ser quan la van nomenar per substituir Biden, a qui tothom veia com un fracàs segur. La segona va ser durant la convenció demòcrata. Aquestes circumstàncies li van permetre recuperar el desavantatge que els demòcrates tenien, fins al punt de superar Trump. Això va ocórrer quan ell ja havia perdut els beneficis del seu debat amb Biden i el primer atemptat.
No obstant això, sembla que l’onada de Harris s’ha paralitzat i, fins i tot, ha començat a decaure, especialment en els set estats clau que probablement determinaran el guanyador d’aquesta elecció.
El sistema electoral nord-americà no es basa en el recompte total de vots a escala nacional. En realitat, la batalla es lliura estat per estat. Cada estat té un nombre de vots electorals, que es dona completament al candidat guanyador, encara que sigui per una dècima. Hi ha algunes excepcions a aquesta norma, però és l’usual.
Així doncs, aquest fet s’ha de tenir en compte a l’hora d’examinar la situació. A més, s’ha de recordar que Nova York i Califòrnia, els dos estats més poblats, solen inclinar-se pel bàndol demòcrata. Això implica que, en moltes ocasions, els demòcrates obtenen més vots totals que els republicans. Tanmateix, són aquests últims els qui guanyen les eleccions gràcies a una millor distribució dels vots electorals.
Un altre aspecte clau és que hi ha estats fermament decantats per un partit o un altre. Això fa que, a la pràctica, un nombre relativament reduït d’estats “battleground” sigui qui decideixi el guanyador. És precisament en aquests estats on hem vist la fluctuació.
A principis d’octubre, la majoria d’aquests estats semblava favorable a Harris, encara que només per un o dos punts de diferència. No obstant això, segons l’enquesta de Rasmussen Reports del 9 d’octubre, la situació ha canviat. Trump s’imposa en cinc dels set estats clau: Geòrgia, Carolina del Nord, Pensilvània, Arizona i Michigan. Sempre amb marges molt ajustats d’un o dos punts, però suficients per capgirar la situació anterior. L’única excepció és Arizona, on Trump té una avantatge de tres punts.
Harris, per la seva banda, guanya a Nevada i Wisconsin, amb un marge d’un punt a Wisconsin i de tres punts a Nevada. Tot i això, és rellevant observar que Harris ha retrocedit respecte a l’enquesta anterior a Pensilvània, on ha perdut un punt percentual, i a Michigan, on ha perdut tres punts. Això fa que, mentre a principis d’octubre guanyava per dos punts a Michigan, ara Trump li porta la mateixa diferència.
Aquest retrocés no és un bon símptoma i la tendència tampoc ho és. Més enllà de les diferències numèriques, en la majoria dels casos, els resultats es mantenen dins el marge d’error. Cal seguir de prop l’evolució de Michigan, que ara mateix dona a Trump un 47% i a Harris un 45%. Si es manté aquesta tendència o s’estabilitza, i afegim el fet que Pensilvània (un estat estratègic que acostuma a marcar el guanyador) també es decanta per Trump amb un avantatge de dos punts, el panorama esdevé complicat per a Harris.
A Pensilvània, Harris ha passat de guanyar per un punt a principis de mes a perdre per dos punts. Trump, en canvi, ha guanyat dos punts. Queda molt poc per a les eleccions, però no es pot descartar que aquestes enquestes siguin una instantània temporal. Sí, però, reflecteixen una tendència consolidada. Harris es trobarà en una situació molt desfavorable, especialment si hi sumem l’impacte polític que podria tenir l’huracà Milton sobre ambdós partits.
Loading ...
