Trias pot guanyar entre altres raons perquè Colau ja ha perdut. Almenys en vots. Però guanyar no significa poder ser alcalde, donat el fraccionament del vot. I en aquest cas el problema és Collboni perquè és evident que els seus vots seran determinants a l’hora de constituir el cartipàs municipal, això sense considerar el quart en discòrdia, Maragall.
En les dades de l’última enquesta municipal, la sort de Colau sembla que ja ha estat definida. Són els pitjors resultats d’un govern municipal d’ençà que es fan aquest tipus d’enquestes.
Cal recordar que tant Hereu com Trias, amb dades que eren millors que les de l’actual alcaldessa sense arribar a ser bones, van caure derrotats. I és que no és poca cosa que la meitat dels ciutadans pensin que la gestió de Barcelona és dolenta o molt dolenta i que només un 35% consideri que és bona. Un 66% té una percepció sobre la imatge de la ciutat en el sentit que ha empitjorat i només 1 de cada 5 pensa el contrari. Tots els indicadors negatius van disparats.
Un exemple paradigmàtic d’aquesta situació és la neteja, que constitueix un dels problemes destacats. Ho és malgrat que han estat renovats amb un import multimilionari els contractes de neteja i ens van assegurar que tot seria diferent. Una vegada més han fallat.
Els problemes continuen i l’espectacle i el risc dels carrers plens de fulles d’arbre caigudes, que durant dies no s’han netejat barrejats amb la minsa pluja ha estat desastrós per a la imatge de la ciutat, aprofundint així un dels forats negres del consistori, junt amb la inseguretat. També el trànsit és un greu problema. L’ajuntament presenta dades per separat: organització del trànsit, per una banda, la congestió per una altra, etc. Si en lloc de preguntar d’aquesta forma tan desagregada s’incorporen totes les respostes en un sol bloc el trànsit es converteix en el segon problema de la ciutat.
Per què pot guanyar Trias? Per dues raons evidents a hores d’ara.
La primera perquè les enquestes, malgrat que ni tan sols s’ha fet present en la comtessa, atorguen a Trias un lloc entre els que abans eren els 3 destacats, l’alcaldessa, Collboni i Maragall. Podríem dir que la seva posició de sortida és òptima.
La segona és perquè pot aplegar la major part del vot que s’oposa Colau i que vol un canvi radical a la ciutat, excepte aquell que està en posicions molt ideològiques.
Però que quedi primer, condició necessària, no és suficient. Necessitarà pactar per assolir l’alcaldia. I aquí Trias ja ha comès un primer error greu, semblant al que va produir-se la nit electoral, quan ell mateix va reconèixer a Colau com a guanyadora, malgrat la seva majoria minsa, sense esperar cap ronda de negociació. Trias és propens a grans errors d’ego.
Ara l’ha tornat a cometre en declarar, sense que ningú el forcés, que si ell no és primer, votarà a la llista que hagi ocupat aquesta posició. Afirmar això sense haver-ho pactat abans amb algunes de les forces pot ser un error decisiu per deixar a Trias a la cuneta. Es constata perquè Collboni no ha respost a aquest oferiment, ha callat i ho fa perquè els socialistes no pactaran amb Trias, sinó amb Colau d’acord amb els plans de Sánchez i també perquè la sociovergència és un mite. No ha existit pràcticament mai i en tot cas ha estat un lloc comú de periodistes i també d’una part de les elits econòmiques que sempre han vist en el PSC una porta d’entrada al govern de Madrid.
Si s’examina tota la història política de Catalunya des de 1980, es veurà que els pactes de govern entre socialistes i convergents han estat escassos. De fet, avui l’únic que es pot exhibir és el de la Diputació de Barcelona, perquè en aquesta institució política sí que ha existit sociovergència, per una doble raó. Perquè hi ha molts diners en joc per repartir entre ajuntaments i perquè no està en primera línia del debat polític i això facilita el pacte.
Trias ha de rectificar el seu plantejament i ha d’assegurar que negociarà en funció del resultat electoral per ser alcalde. Si no és així, Collboni amb ell al capdavant o com a subsidiari pactarà amb la gent de Colau, ressuscitaran la superilla ara congelada (però atenció sense aturar cap de les obres iniciades) i el tramvia trinxarà la Diagonal.
Loading ...
