Tot el que ha tocat Colau ho ha malmès: la gentrificació de l’Eixample

Estava teòricament descrit. Ho vaig escriure a bastament durant alguns mesos. La superilla de l’Eixample, tal com estava plantejada, liquidava la característica decisiva de l’ordenament fet per Cerdà, el de la igualtat de l’espai i la urbanització per atenuar les desigualtats socials. Aquesta evidència mantinguda al llarg dels anys, reconeguda com un model urbanístic a tot el món, s’ha vist en bona part malmesa per un govern que s’autoqualifica de progressista i que deia que lluitava contra les desigualtats socials, el que presidia Ada Colau i amb el qual va col·laborar -si no el projecte no hauria tirat endavant- Collboni.

La superilla de l’Eixample significava construir una dualitat urbana dins de Barcelona. Amb carrers de primera, els dels eixos verds, sense circulació, i els de segona, els altres, els que registraven tot allò que quedava expulsat dels nous carrers de vianants. Per un terç de vials de l’Eixample no hi passarien cotxes i s’hi plantarien matolls i testos. A la resta es concentraria tota la mobilitat pública, privada, de serveis. El resultat d’aquest plantejament era evident que no podia funcionar.

La primera premissa per poder fer superilles, siguin del model que siguin, és disposar prèviament d’un sistema públic de transport que permeti absorbir les distorsions que generen les prohibicions de circular. Ada Colau i la seva tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, van acudir a un concepte màgic: “evaporació”. En la mesura que els cotxes no poguessin circular, s’evaporarien. I aquesta premissa, que teòricament pot ser certa, molt a llarg termini, és falsa perquè els canvis en la mobilitat que ha d’adoptar cada persona pel seu compte, no s’improvisen.

Però és que a més, privilegiant uns carres sobre uns altres provocava la seva gentrificació. En una ciutat la qual incorre amb facilitat en aquesta pràctica, donat que hi ha un col·lectiu de nòmades digitals important, que romanen uns mesos o uns anys a la ciutat treballant a distància, que tenen bones retribucions i que fan pujar els lloguers.

Això exactament és el que ha passat molt ràpidament al carrer Consell de Cent. Les dades de la consultora CBRE publicades aquest diumenge per La Vanguardia ho confirmen. El lloguer mitjà a Consell de Cent supera els 3.000 euros, una xifra fora de l’abast de la majoria dels ciutadans de Barcelona. Però ben interessant per a aquests nòmades digitals que venen de capitals europees amb lloguers d’aquest tipus, si no superiors. En només 18 mesos, els preus s’han disparat. A Consell de Cent entre febrer del 2022 i maig del 2023 s’han incrementat un 78,36% passant de 1.742 euros a 3.107. En el mateix període de temps, al carrer València, que ha quedat malmès per la conversió en zona de vianants de Consell de Cent, només ha crescut un 11,96%. Més o menys, més aviat menys, que el conjunt de la ciutat, i ha passat de 1.723 euros una xifra pràcticament equivalent a la de Consell de Cent el febrer del 2022 a 1.929 el maig d’enguany. Ara la diferència entre un carrer i l’altre que tenien lloguers equivalents és d’una mica més de 1.000 euros. Per a una persona que vulgui passar de viure al carrer València a Consell de Cent, per aquests 100 metres de distància, el lloguer li costarà un 50% més.

També s’ha accentuat la venda de pisos a Consell de Cent, ja que el nombre d’unitats venudes s’ha incrementat quasi en un 30%, mentre que al carrer València, atenció!, s’han reduït en un 26%. Són les conseqüències de la superilla.

Aquest fenomen, si bé en una escala més atenuada, també s’ha produït als altres eixos verds, el de Rocafort, Borrell i Girona. Aquí l’increment ha estat del 65%. Mentre que en els carrers de l’entorn s’ha situat en un 21%. Podem veure, per tant, que el perjudici sobretot ha estat per al carrer València i és lògic perquè les altres vies adjacents als altres eixos verds no pateixen tant perquè no són vies prioritàries de mobilitat com ho era Consell de Cent.

Ara la pregunta del milió és què es pensa fer amb aquesta destrossa que s’ha produït al bell mig de l’Eixample amb aquest carrer per a “rics” que ha creat Colau amb l’ajut necessari de Collboni? Sembla que no hi ha cap idea per modificar o pal·liar la situació, i la conseqüència serà que haurem alterat la naturalesa del que significa viure al centre de la ciutat, la construcció d’una ciutat de primera i una de segona.

Si a aquest fet se li afegeix en un futur el tramvia per la Diagonal, el resultat de tot plegat contribuirà a la davallada de les condicions de vida dels barcelonesos de sempre. Serà una ciutat ideal per al turista i per al nòmada digital, però cada vegada més penosa per als que hem nascut o vivim de fa anys a Barcelona.

 Loading ...