Que els temps han canviat substancialment és una evidència, i l’habitual reunió anual del Cercle d’Economia a Sitges, celebrada ahir 30 de maig, ho manifesta. Aquesta trobada convertida en tradició per la part més potent de l’empresariat català, venia a ser històricament un lloc de diàleg i de crítica molt moderada entre el think tank empresarial més important de Catalunya i el poder polític en les seves diverses manifestacions. Ara s’ha convertit en un fòrum de polèmica, marcat tant per les absències com per les presències, fruit de la polarització d’una part del país que és la que té una major presència en l’escenari de la vida pública.
La inauguració de la jornada, que com sempre la va fer el president de la Generalitat, va donar lloc a una poderosa crítica per la inacció del govern de la Generalitat. És un fet evident que la més alta institució de Catalunya no funciona en cap dels àmbits i quan ho fa és a batzegades i amb resultats més que dubtosos. L’últim decret de l’habitatge ho fa palès, com també ho mostra l’anunciada manifestació de les entitats socials en protesta per la mala aplicació de la renda de ciutadania, que en teoria és un dels eixos del govern. És alarmant que enguany encara estiguem funcionant amb el pressupost prorrogat del 2017, per tant, la crítica al mal funcionament respon a una certesa derivada dels fets.
Els arguments del president de la Generalitat van ser d’escassa consistència. I aquesta no és una qüestió només imputable a ell, que bàsicament només hi posa la cara, sinó de l’equip que el prepara. Derivar el que són mancances grans del seu govern al dèficit fiscal no té presentació perquè aquest no és més gran ara que en el passat, més aviat al contrari, i no fa tants anys la capacitat de realització del govern de Catalunya era notable.
Refugiar-se en el pes de les exportacions o en el creixement del PIB no és una resposta. Senzillament perquè és la dinàmica empresarial i la conjuntura econòmica la que pesa d’una manera determinant. En tot cas, les mancances actuals pel que fa al bon funcionament de l’economia no les trobarem ara a curt termini, sinó a mig i llarg, precisament quan els seus efectes siguin més difícils de reparar. Posats a comparar creixements, és una altra obvietat que Madrid ha crescut més que Catalunya i, si no hi ha una alteració de ritme, l’any vinent, o a tot estirar el 2021, es produirà un canvi històric en l’economia espanyola, perquè Catalunya deixarà de ser la primera en aportació del PIB superada per la regió de la capital espanyola. Però és que fins i tot, movent-se en el marc de les grans magnituds agregades que va utilitzar Torra en la seva defensa, és un error de perspectiva greu no contemplar el deteriorament de les renda per persona de Catalunya, el nivell de retribució salarial comparat amb altres autonomies o la població en risc de pobresa, per situar tres paràmetres clàssics.
Pràcticament coincidint amb la sessió es van conèixer les xifres de la realització pressupostària de les inversions de l’estat per al 2018, que una vegada més no han arribat a la xifra prevista, amb l’excepció de Renfe que sí que ho ha fet i amb escreix. L’incompliment d’aquest darrer període ha estat més alt que en altres precedents, i en aquest aspecte es manifesta també la conseqüència de la manca d’autogovern. La Generalitat no únicament té el deure de tenir un bon pressupost propi i realitzar-lo, sinó de seguir l’execució del pressupost de l’estat i gestionar i pressionar els ministeris corresponents per evitar situacions com les del darrer any. Això és el que fan totes les autonomies dotades d’una bona dinàmica de govern. Seria bo que mentre no assoleixen la república, almenys s’ocupessin del pa nostre de cada dia.
Tres absències, a més, dibuixen un mal panorama. La del que serà el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, un fet insòlit, com també ho és el refús a participar del president del PP, Pablo Casado, i el de C’s, Alberto Rivera. Són indicadors greus que la polarització és la mestressa de la política que es fa, i que cada vegada més contamina les instàncies econòmiques.
