A mitjans d’agost del 2021, ara fa un any, els talibans varen prendre el control de Kabul, la capital de l’Afganistan. Vint anys després de la seva caiguda, provocada per l’ofensiva nord-americana en resposta als atemptats de l’11-S, un dels moviments islàmics més estrictes i també violents del món retrobava la seu del seu antic poder.
Però que han fet els talibans des de la presa de Kabul? A casa nostra, com a molts altres països occidentals, s’ha parlat molt de la prohibició d’escolaritzar les nenes, però hi ha molts altres fets destacables més enllà d’aquesta trista i mediatitzada decisió.
Els talibans estan convençuts d’estar construint un règim exemplar per a el món sencer
El primer apunt és que els talibans estan convençuts d’estar construint un règim exemplar per a el món sencer. No és doncs d’estranyar que el seu líder suprem, l’emir Hibatullah Akhundzada, es mostrés exasperat després que una delegació de l’Organització de Cooperació Islàmica intentés fa unes setmanes convèncer el seu govern de permetre a les nenes tornar a l’escola. “Per què el món interfereix en la nostra tasca?”, s’esplaià.
Immediatament després de la presa de Kabul i del col·lapse final de l’escassa resistència que encara quedava a l’Afganistan, els talibans reorientaren els seus esforços envers l’edificació del que consideren com l’únic autèntic règim islàmic del món.
Un funcionari dels talibans, citat pel Financial Times, arribà a comentar: “fins ara no hem vist un sistema veritablement islàmic”. “Tot i que l’Iran i l’Aràbia Saudita s’autoproclamen islàmics”, afegí. El llistó que el nou règim de Kabul s’imposa és doncs ben alt.
El que això significa està bastant clar: “la llei islàmica és el punt de partida del que s’aplicarà a l’Afganistan”, declarà un portaveu del ministeri d’afers exteriors de l’Afganistan.
A pesar que cap país ha oficialment reconegut el nou règim dels talibans, aquests ja han rebut i inclús fet visites diplomàtiques molt importants. A més de la de l’Organització de Cooperació Islàmica ja esmentada, destaquen també les converses amb la Xina i amb Rússia que es produïren poc després de la caiguda de Kabul l’estiu passat.
En l’àmbit intern, els talibans treballen per esborrar tot rastre d’influència occidental a l’administració pública. Han situat al capdavant de les institucions antics combatents i ideòlegs fervents, però han deixat que la major part dels funcionaris es mantinguessin en els seus llocs.
En matèria econòmica, es podria dir que la política dels talibans s’acosta (remotament) als postulats lliberals: han reduït la burocràcia i derogat nombroses regulacions a fi d’incrementar les exportacions de fruites i carbó als països veïns.
La seva intenció és aconseguir que el país no depengui més de les ajudes estrangeres, que suposaven fins a tres quartes parts dels ingressos públics de l’antic govern prooccidental.
Els talibans haurien aconseguit establir un modest pressupost públic equivalent a uns 2.500 milions d’euros i que suposa entorn de la meitat del de l’exercici 2020
Segons afirmen ells mateixos, els talibans haurien aconseguit establir un modest pressupost públic equivalent a uns 2.500 milions d’euros i que suposa entorn de la meitat del de l’exercici 2020. Suficient per a pagar els sous dels treballadors públics però amb escàs marge per a invertir i dur a terme grans reformes.
Amb tot, un estudi encarregat pel ministeri britànic d’afers exteriors apunta que els talibans haurien aconseguit reduir notablement la corrupció governamental a les duanes. El motor d’aquest canvi positiu sembla haver estat una disciplina fèrria i l’amenaça de penes físiques.
El passat mes de juny, per exemple, els talibans reprimiren amb foc i sang una rebel·lió que havia esclatat a la província de Sar-e Pol, rica en carbó.
No obstant això, diversos analistes han expressat els seus dubtes respecte a la capacitat real dels talibans per a governar un país a llarg termini. Abans el seu objectiu era simple: aconseguir el poder. Ara, quan l’han d’administrar, les coses s’han complicat.
Abans el seu objectiu era simple: aconseguir el poder. Ara, quan l'han d'administrar, les coses s'han complicat Share on X
