Tensions al Mediterrani Oriental entre Grècia i Turquia. Què hi ha en joc?

La descoberta de jaciments de gas natural al Mediterrani Oriental ha exacerbat les tensions entre dos països irreparablement antagònics, Grècia i Turquia.

Tots dos membres de l’OTAN, durant les darreres setmanes tant Atenes com Ankara han dut a terme maniobres militars en la zona, cercant marcar territori i avançar tant com fos possible els seus peons.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La situació és molt tensa. Tant que Alemanya (que d’altra banda semblaria natural que defensés el seu aliat europeu), ha avisat que “la mínima guspira podria causar un desastre”.

Bases d’un conflicte territorial

La disputa que ha encès totes les alarmes aquest estiu té com arrel la definició de les fronteres marines de Grècia i Turquia. Una qüestió molt complicada perquè prop de la costa turca hi trobem nombroses illes que pertanyen a Grècia, com Lesbos, Samos o Rodes.

La sobirania grega sobre aquestes illes trastoca profundament els drets sobirans i d’exclusivitat econòmica de Turquia. Les illes donen drets a Atenes sobre una zona marítima que d’altra banda pertanyeria a Turquia per proximitat a la seva costa.

Una disputa semblant afecta la illa de Xipre. Ankara es presenta com defensora de la comunitat de parla turca que habita el nord d’aquesta altra illa. De fet, Turquia invadí aquesta zona al 1974 després d’un cop d’estat organitzat des d’Atenes. La zona turco-xipriota s’autoproclamà estat sobirà. Un estatus que cap país del món més enllà de Turquia reconeix.

Turquia afirma que Xipre, membre de la Unió Europea des del 2004, no té drets sobre el fons marí que queda sota la sobirania factual de Turquia. Ankara vol que Xipre comparteixi els beneficis econòmics generats pels blocs de gas natural que allí es troben amb els turco-xipriotes. Quelcom que el país independent rebutja fins que el nord de l’illa no li sigui retornat.

On s’ha descobert gas?

Al 2015 es feu una primera descoberta important de reserves de gas en la zona econòmica exclusiva d’Egipte, al sud de Xipre. Aquesta troballa despertà un gran interès en tota la regió del Mediterrani Oriental. El gegant de l’energia italià Eni començà l’explotació del jaciment egipci al 2017, i des de llavors ha generat un enorme benefici.

Uns anys abans, no lluny d’allí, Israel descobrí un altre jaciment important, batejat Leviatan, dins la seva zona econòmica. Un consorci liderat per empreses israelianes acabà a finals del 2019 la infraestructura necessària i començà a explotar-lo. Gràcies a Leviatan, Israel ha aconseguit reduir notablement la seva dependència energètica de l’estranger.

La major part de les reserves de gas s’han descobert al nord d’Egipte i a l’oest d’Israel, així com a la banda sud de la zona exclusiva econòmica de Xipre. El país ha fet troballes importants al 2018 i 2019 gràcies al treball de Eni, Total i ExxonMobile.

En canvi, en les zones on Turquia ha enviat recentment vaixells de prospecció no s’han encara trobat reserves. Sumida en una profunda crisi econòmica, Ankara recela dels seus veïns, de moment més afortunats que ella.

L’Egipte, Israel, Xipre, Itàlia i Grècia, entre d’altres països, ja s’han unit en l’anomenat “Fòrum del Gas del Mediterrani Oriental”. Turquia ha estat deixada de banda perquè no s’entén amb bona part dels membres d’aquesta iniciativa.

En canvi, el Fòrum sí que ha possibilitat la millora de les relacions entre Israel i els seus veïns àrabs.

Què hi tenen a veure Líbia i França amb tot plegat?

Les tensions en el Mediterrani Oriental s’han tensat encara més des de que Turquia es llançà a ajudar el govern de Trípoli de Líbia, reconegut internacionalment però de tendència islamista, contra els seus adversaris interns. Aquests darrers compten amb el suport de rivals de Turquia, com l’Egipte, Rússia i França.

A canvi de l’ajuda militar, una de les coses que Ankara obtingué de Trípoli és una modificació de les fronteres marítimes de Líbia. Aquest canvi fa que els límits de Turquia s’acostin a Grècia, i complica els plans del gasoducte promogut pel Fòrum que ha de portar gas a Europa passant per Xipre.

A mesura que la influència de Turquia a Líbia ha anat incrementant-se, països com França han començat a expressar la seva inquietud. Fa uns dies, Paris envià un contingent naval per sumar-se a les operacions conjuntes de Xipre i Grècia, destinades a intimidar Turquia.

Grècia i Xipre han demanat a la Unió Europea que endureixi el to amb Turquia, incloent sancions econòmiques. França recolza de forma creixent les reivindicacions d’aquests dos països, en part com a resposta a les greus provocacions militars de l’armada turca contra un vaixell de guerra francès en missió internacional prop de Líbia.

Altres països que mantenen vincles econòmics forts amb Turquia, com Alemanya, es resisteixen a escalar les tensions. No obstant, la idea podria començar a interessar a més líders europeus, cansats del xantatge que Erdogan fa a Europa amb els migrants, així com de la seva deriva islamista i autoritària.

Josep Borrell, l’actual cap de la diplomàcia europea, ja ha sostingut que les mesures contra Turquia podrien incloure sancions contra les empreses turques implicades en la controvèrsia energètica.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú