El bloc occidental comença a presentar símptomes seriosos de fractura.
Nou mesos després de la invasió d’Ucraïna per les forces armades de Rússia, la Unió Europea i nombrosos estats membre comencen a acusar públicament els Estats Units d’aprofitar-se econòmicament de la guerra mentre que Europa en pateix sobretot les conseqüències.
En declaracions recollides pel diari Politico.eu, un alt funcionari europeu que demanà respectar el seu anonimat assenyala que “el país que més s’està aprofitant d’aquesta guerra és els Estats Units perquè està venent més gas i a preus més elevats, i perquè està venent més armes“.
Aquest explosiu comentari no és un cas aïllat: cada cop més diplomàtics, alts funcionaris i inclús ministres declaren públicament el seu descontentament amb la postura de Washington.
El mateix número u de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, ha afirmat que “els americans -els nostres amics- prenen decisions que tenen un impacte econòmic sobre nosaltres”.
Les crítiques plouen per tot arreu. El president francès Emmanuel Macron ha declarat que els preus del gas nord-americà “no són amistosos”. El ministre d’economia d’Alemanya ha exhortat Washington a mostrar més “solidaritat” envers els seus aliats.
La gota que feu vessar el vas de la paciència europea fou l’anunci per part del president nord-americà Joe Biden (ja comentat per Converses) de nombrosos subsidis, introduïts suposadament per fer baixar la inflació i fomentar l’economia verda, que exclouen la indústria europea. A efectes pràctics, es tracta doncs de subsidiar abundosament les empreses nord-americanes que produeixin en territori nacional.
Les mesures proteccionistes de l’administració Biden, recollides en una llei equívocament batejada Inflation Reduction Act (IRA, Llei de reducció de la inflació) tindrien un “impacte potencial enorme sobre l’economia europea”, segons declaracions del ministre holandès de comerç. De fet, Brusseles ja estaria treballant en un pla d’urgència per evitar un esfondrament econòmic.
El mateix alt funcionari europeu anònim afirma que els elevats preus de l’energia, sumats ara a la probable disrupció del comerç transatlàntic causada per les mesures nord-americanes estan provocant que “l’opinió pública canviï de sentit en molts països de la UE”, posicionant-se contra la guerra.
Per la seva banda, Washington s’ha limitat a protegir-se esgrimint que “l’increment de preus del gas a Europa està causat per la invasió d’Ucraïna de Putin, i la seva guerra energètica contra Europa, punt i final”, segons un portaveu del Consell de Seguretat Nacional de Biden.
Una afirmació tan rotunda com molt qüestionable, ja que com Converses apuntava, el fenomen inflacionari sobre l’energia portava mesos produint-se abans de l’atac rus.
De fet, països com França ja havien introduït mesures d’urgència per frenar l’escalada de preus del gas natural tan aviat com al novembre del 2021, mesos abans de la invasió.
De moment, l’administració Biden, que se suposava que havia de retornar els Estats Units cap a l’estreta col·laboració amb Europa, no ha mostrat cap signe de fer marxa enrere en les seves mesures proteccionistes, ni tan sols per introduir excepcions per a determinats grups europeus.
El mateix Biden no seria ni tan sols conscient que hi hagués queixes europees
Segons la mateixa font anònima de la UE, el mateix Biden no seria ni tan sols conscient que hi hagués queixes europees quan se li preguntà per l’assumpte durant la cimera del G20 de Bali.
Així doncs, no és d’estranyar que un gran sentiment de frustració recorri els responsables europeus davant la ignorància dels seus aliats nord-americans.
Si Washington no corregeix el seu rumb, sembla probable que una primera fissura veritablement d’importància aparegui al sí del bloc occidental. Una gran notícia per al president rus Vladimir Putin.
La Unió Europea i nombrosos estats membre comencen a acusar públicament els Estats Units d'aprofitar-se econòmicament de la guerra mentre que Europa en pateix sobretot les conseqüències Share on X
Loading ...
