G-20 Bali

Cimera del G-20 a Bali: tres conclusions principals

El G-20 s’acaba de reunir a Bali (Indonèsia) els dies  14-16 de  novembre. Es tracta d’un grup que alguns politòlegs han definit com “el que s’assembla més a un govern mundial“. Reuneix a un conjunt selecte de vint països avançats  i  emergents de tots els continents, més la UE. Espanya és un convidat permanent. En total, representen el 60% de la població mundial i el 80% del PIB mundial. Manté associades a  moltes organitzacions mundials com l’ONU,  i regionals  com l’ASEAN. La instància més important del G-20 és la cimera de Caps d’Estats que s’acaba de reunir a Bali.

El G-20 ha adoptat a Bali una declaració de consens que ha evidenciat la debilitat creixent de la Rússia de Putin.  

En ella s’afirma que la “major part“ dels membres del grup “condemnen fermament la guerra  a Ucraïna”, afegint que “altres mantenen punts de vista diferents“. Reclama que a l’era actual “no pot tenir lloc una guerra“, considera “inadmissible l’ús o l’amenaça d´ús d’armes nuclears”, en una evident referència als discursos de Vladímir Putin sobre el tema, i lamenta que la guerra “colpegi l’economia mundial“. S’exigeix la retirada incondicional de Rússia del territori ucraïnès.  Es destaca que la guerra “soscava l’economia global”.

És evidentment que es tracta d’un resultat poc favorable per al Kremlin. Moscou ha considerat que era millor deixar passar la declaració que no pas vetar-la, car en el segon cas la seva soledat hauria sigut encara més manifesta. Segons Macron, aquest consens té la gran virtut “d’evitar una divisió del món” i demostra que “existeix un espai de convergència per  empènyer Rússia cap a una desescalada“.

La reunió bilateral mantinguda entre el president nord-americà, Joe Biden, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, ha servit per a estabilitzar la tensa situació internacional. No encaixa amb l’estratègia de blocs enfrontats que manté Moscou.

És difícil imaginar una reunió més transcendental que la tinguda per Biden i Xi Jinping a Bali. Malgrat el comunicat final, la guerra d’Ucraïna no sembla haver estat el fons del diàleg entre els dos grans líders mundials, sinó les seves relacions bilaterals i Taiwan. Aquest fet en si mateix ja hauria d’aixecar un senyal d’alarma als europeus sobre el que realment importa als Estats Units: l’ascens imparable de la Xina cap a la supremacia mundial.

El que ha quedat clar davant de tot el món  és que Taiwan s’ha convertit en el punt àlgid en la competència estratègica entre els Estats Units i la Xina.

De la trobada sembla desprendre’s que cap de les dues parts està disposada a entrar en un conflicte militar sobre Taiwan, almenys de moment, cosa que és molt positiu.  El llarg  diàleg mantingut pels dos líders  en persona, no telemàticament com els darrers tres anys, es pot qualificar d’una gran notícia.

Aquesta reunió del G-20 ha evidenciat que la Xina no ha volgut defensar al seu aliat Rússia, amb qui manté unes relacions “sense límit“ (Declaració Conjunta del 2 de febrer passat), fins al punt de portar la reunió a una ruptura. Pequin té molt interès en la continuïtat del sistema econòmic global, del qual el G-20 és un estendard.

De manera significativa, Putin ha evitat d’assistir a la reunió de Bali. Hi ha enviat al seu ministre d’exteriors, Serguei Lavrov, que va abandonar la reunió al final de la primera jornada, lamentant que Occident hagués buscat la “politització“ del G-20.  La mera inclusió reiterada a la declaració conjunta final de la paraula “guerra“ és incòmoda per al Kremlin, que evita sistemàticament usar-la i encara parla d’una “operació militar especial“.

L’acord sobre el comunicat final es va gestionar al mig d’una onada d’atacs amb míssils llençats per Rússia contra Ucraïna

L’acord sobre el comunicat final es va gestionar al mig d’una onada d’atacs amb míssils llençats per Rússia contra Ucraïna, qualificats de “bàrbars“ per part dels líders occidentals presents, i la fortíssima tensió provocada per la caiguda d’un míssil (sembla finalment que d’origen ucraïnès) en territori polonès, és a dir, en territori de l’OTAN. Fonts diplomàtiques aplaudeixen la bona feina feta per l’amfitriona Indonèsia i per l’Índia per tal d’evitar confrontacions agudes entre els presents, i així poder arribar a l’acord final.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va participar en una reunió d’emergència organitzada per Biden amb els líders occidentals per a tractar sobre la crisi del míssil de Polònia, seguida d’una conversa bilateral amb ell.

El comunicat final aborda, a més, múltiples qüestions.

S’han acordat iniciatives per contenir els tipus d’interès, evitar la volatilitat de les divises i reforçar les cadenes de subministrament alimentari. S’ha registrat un rebuig unànime a l’ús d’armes nuclears. Una qüestió important tractada és la seguretat alimentària, molt important per al  “Sud global“. En matèria de canvi climàtic, mentre es desenvolupava al mateix temps  el COP 27 a Egipte, el G-20 ha afirmat el seu compromís d’esforçar-se  per aconseguir l’objectiu de limitar a 1,5 graus l’augment de la temperatura amb relació a l’era preindustrial. Una bona notícia és que la Xina i els Estats Units, els principals emissors de gasos contaminants, reprendran la cooperació sobre el canvi climàtic, trencada aquest estiu per la visita de Nancy Pelosi a Taiwan. El món té una gran necessitat de “béns comuns universals“, que només una cooperació entre els Estats Units i la Xina pot facilitar.

La imatge clau d’aquest G-20 ha estat segurament  la reunió del president Joe Biden amb Xi Jinping, en un moment de màxima tensió entre les dues superpotències. La conversa personal  entre tots dos ha rebaixat l’enfrontament existent entre els dos països. Les trobades  de Xi amb altres mandataris occidentals, entre ells Pedro Sánchez, van cap a la direcció  d’una suavització de les relacions de la Xina amb Occident.

El comunicat final posa èmfasi en el rebuig de la guerra en general  i, en particular, de la guerra d’Ucraïna. És una prova de l’aïllament progressiu de Rússia.  És una constatació que el G-20 afirma que en la conjuntura actual una guerra és l’últim que li convé al món.  El text adoptat qualifica de “ferma“ la condemna de la guerra d’Ucraïna i “d’inadmissible“ l’amenaça nuclear.

La trobada ha produït dos fruits. Un és el que afecta els Estats Units i la Xina. Se sap que els seus objectius són divergents. Els Estats Units vol parar l’ascens de la Xina a la categoria de primera potència mundial, i la continua encerclant militarment. Però, davant l’actual crisi bèl·lica, tots dos països coincideixen  en el desig de reduir la tensió. Biden ha declarat que no hi haurà una “nova guerra freda  amb la Xina“ i que tampoc hi haurà invasió de Taiwan per part de la Xina. L’altre fruit és que no els interessa que la guerra d’Ucraïna vagi a més. 

En l’àmbit espanyol, la cimera ha ofert a Sánchez, una vegada més, l’oportunitat per presentar-se com una figura considerada en l’escena internacional

En l’àmbit espanyol, la cimera ha ofert a Sánchez, una vegada més, l’oportunitat per presentar-se com una figura considerada en l’escena internacional. Ha tingut trobades bilaterals tant amb Biden com amb Xi Jinping. Són bones notícies per a un Sánchez que encara la presidència espanyola de la UE (juliol-desembre 2023), amb un capital polític renovat en l’esfera planetària. A Brussel·les es comenta, per exemple,  que figura en una  llista dels primers quatre candidats a substituir a l’actual secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg.

El paper de la UE no ha sigut gaire lluït.

Als ulls de molts analistes, els seus líders han estat mers espectadors, malgrat les trobades bilaterals amb Xi. No sembla que cap líder europeu tingui la capacitat de participar de manera activa a trobar una solució a la dificilíssima qüestió de l’estret de Taiwan.

El resultat final no conté compromisos concrets, cosa habitual en un fòrum com el G-20, però l’alta assistència de líders a la cimera i l’adopció d’un comunicat com el comentat, suposen un  resultat valuós i un senyal positiu en uns moments d’alta tensió internacional com els actuals.

La majoria d’analistes coincideixen que la reunió ha servit per propiciar la cooperació entre els Estats Units i la Xina,  emmarcar  la seva competència estratègica, tractar d’evitar el conflicte bèl·lic, allunyar els temors que es consolidi una nova Guerra Freda i assenyalar l’aïllament internacional de Rússia.

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
El paper de la UE no ha sigut gaire lluït. Als ulls de molts analistes, els seus líders han estat mers espectadors, malgrat les trobades bilaterals amb Xi Click To Tweet

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.