Espanya segueix mantenint la taxa de temporalitat més alta de tota la Unió Europea. Aquest escenari de precarietat es fa més evident si es compara amb la mitjana Europa, la qual és la meitat del 27% de temporalitat a Espanya. La taxa de temporalitat es va reduir en part amb la crisi econòmica i, a poc a poc, ha anat augmentant de nou amb la recuperació, tot i que no ha arribat a nivells similars als registrats en ple reescalfament de la bombolla immobiliària.
D’altra banda, la durada dels contractes és cada vegada més curta. El maig del 2006, 17 de cada 100 contractes temporals eren de fins a una setmana i, de mitjana, els de caràcter eventual duraven 68 dies. El maig passat, els microcontractes per fins a set dies ja representaven el 30% de tots els que són per temps determinat. I els eventuals tot just duraven de mitjana 44 dies.
Passats els pitjors moments de la crisi, més de quatre anys de creació d’ocupació i dues reformes laborals, no hi ha avenços apreciables en la lluita contra la dualitat del mercat laboral. Fa només uns mesos el Banc d’Espanya va reconèixer que els canvis legals de les reformes no han servit per pal·liar la temporalitat.
França pren mesures urgents contra la temporalitat
Mentre que els diferents governs espanyols no han pres mesures per poder reduir la precarietat, França ha decidit lluitar de front contra la temporalitat. Actualment el 87% dels contractes que se signen a França és temporal, el 70% dels mateixos no es prolonguen més enllà d’un mes. El pla estrella del govern gal és la penalització de la temporalitat excessiva amb augment de cotitzacions.
Es tracta d’un sistema de bonificació que penalitza aquelles empreses que abusen dels contractes temporals augmentant les cotitzacions que han de pagar pels seus treballadors, però alhora bonifica a aquelles que tenen plantilles més estables. I afectarà a totes les empreses que tinguin almenys 11 treballadors. Una cosa semblant portava algun partit en les seves propostes electorals a casa nostra.
De moment no s’aplicarà a tots els sectors, però si a alguns que tenen en la temporalitat un efecte molt important, com poden ser l’agroalimentari o l’hostaleria. No es tracta de penalitzar tothom, sinó que s’establirà un criteri sobre la base de la mitjana del sector. Si se supera, l’empresa es veurà penalitzada fins amb un 5% més de cotització per treballador.
