Les tecnològiques apunten a l’espai per consolidar la seva hegemonia

Al 2020, la indústria espacial ha accelerat la seva mutació iniciada anys enrere pels actors purament privats.

Després de consolidar l’ús del primer coet privat pel transport dels astronautes nord-americans, el Falcon 9 de SpaceX, el darrer crit són les constel·lacions de mini satèl·lits per proporcionar internet de banda ampla arreu del món.

La consultora especialitzada en l’espai Euroconsult preveu que durant la propera dècada es posin en òrbita més de 1.000 satèl·lits cada any. La gran majoria d’aquests estaran destinats a proveir serveis de telecomunicacions.

De moment, l’empresa capdavantera en les constel·lacions dedicades a internet és Starlink, filial de SpaceX d’Elon Musk. Aquesta empresa nord-americana ha accelerat els llançaments durant 2020, i preveu que la posada en marxa dels serveis comercials arribi al 2021.

El seu competidor més immediat, OneWeb, es declarà en fallida a l’inici de la crisi sanitària per manca de liquiditat però fou rescatat pel govern britànic i el conglomerat empresarial indi Bharti Global al juliol. L’empresa espera continuar posant satèl·lits en òrbita a finals d’any.

OneWeb compta actualment amb 74 dels 650 satèl·lits previstos a l’espai, mentre que Starlink en té ja 893 dels 12.000 que projecta (i que vol augmentar progressivament fins als 30.000).

Els primers assajos operatius de l’empresa de Musk han començat aquest estiu amb els bombers i la protecció civil de l’estat de Washington. Aquesta tardor el servei es vol provar amb els habitants del nord dels Estats Units. L’estrena comercial es preveu al 2021 amb internet per a tota l’Amèrica del Nord.

L’entrada de les GAFAM a la cursa espacial

En tercer lloc en aquesta nova cursa espacial se situa Kuiper, una iniciativa del fundador d’Amazon, Jeff Bezos. El seu projecte busca desplegar 3.256 satèl·lits, tot i que no n’ha llençat encara cap.

Alphabet, la propietària de Google, es troba darrera la comercialització dels serveis d’internet de Starlink.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Una altra GAFAM que avança en l’àmbit de l’espai és Microsoft. El gegant de la informàtica s’ha associat també amb Starlink i amb l’operador de satèl·lits tradicionals SES. L’objectiu és oferir els serveis del Cloud segur de Microsoft a través de connexions per satèl·lit arreu del món.

Facebook no es queda tampoc enrere: l’empresa de Mark Zuckerberg ha anunciat la creació de la seva pròpia filial espacial, Athena, que ja prepara el llançament d’un primer satèl·lit.

Apple també ha invertit recentment en contractar enginyers de telecomunicacions i aeroespacials per trobar un forat a explorar.

Els grans líders tecnològics nord-americans (coneguts com GAFAM per l’acrònim de Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) han trobat un nou sector on seguir fent fortuna: competir amb els operadors de telecomunicacions tradicionals, com Orange o Vodafone.

Pels gegants de serveis per internet, l’espai no és altra cosa que un nou canal per transmetre dades i ampliar així els serveis actualment basats en les xarxes terrestres i els cables submarins.

Pels gegants de serveis per internet, l’espai no és altra cosa que un nou canal per transmetre dades Click To Tweet

Part de l’interès d’utilitzar l’espai com canal es troba en el fet que més de 3.200 milions de persones (prop de la meitat de la població mundial) no disposen encara d’un accés estable a internet perquè manquen les infraestructures terrestres.

Inclús en els països desenvolupats segueixen havent-hi “forats” en les xarxes de comunicacions. En aquestes zones grises viuen milions de persones (es calcula que uns 20 només als Estats Units) que disposen de connexions a internet mediocres o extremadament cares.

És la primera vegada que els gegants tecnològics nord-americans inverteixen massivament en infraestructures i maquinària. En definitiva, en béns tangibles. Tot un signe de la importància que ha cobrat l’espai en els darrers anys.

Per Europa, on les empreses no disposen de res que s’assembli al capital acumulat per les GAFAM americanes, la nova conquesta de l’espai és un nou avis de l’obsolescència i dependència en que el Vell Continent pot caure.

Creus que és coherent l'actitud del govern català d'autoritzar primer i desqualificar després la celebració de l'acte de beatificació de Joan Roig a la Sagrada Família?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú