Reconeguda per la seva qualitat de vida i quietud, Suècia experimenta des de fa anys un augment generalitzat de la criminalitat i violència.
El 26 d’agost passat, l’assassinat a plena llum del dia d’una jove que portava el seu fill de 2 anys en braços portà el nivell de brutalitat a un llistó encara més alt.
Els fets tingueren lloc a Malmö, ciutat situada al sud del país, banyada pel mar bàltic i limítrofa amb Dinamarca. Aquesta població, d’uns 350.000 habitants, s’ha guanyat en els darrers anys un mal nom degut al crim organitzat. “Malmö és per als suecs el que Marsella és pels francesos” assegura la periodista Johanna Bäckström.
Els habitants d’aquesta vil·la, el punt d’entrada més transitat al país, intenten organitzar-se a través les xarxes socials com Facebook per tal de denunciar la situació de inseguretat i formular propostes al govern suec. Aquestes van des del control intensificat de la frontera fins a exercir una vigilància especial sobre els joves conflictius.
Quina és l’amplada real del problema?
Atenent-se als fets concrets, sembla clar que Suècia ha perdut la seva especificitat com a paradigma de país pacífic. Barris sencers perifèrics són considerats sensibles. Els bombers són rebuts amb llançaments de pedra per part dels habitants. El numero de cotxes cremats augmenta sense parar. Els serveis de primers socors es neguen a entrar en determinades àrees sense escorta.
Si es mesura l’evolució històrica dels homicidis, les estadístiques mostren un descens constant que s’atura al 2013 i tot seguit s’inverteix. Actualment, la taxa d’homicidis per habitants a Suècia és superior a la mitjana europea, i superior a la de països com França.
La introducció d’armes de foc pels grups criminals en els darrers anys explica bona part del augment. Actualment, els criminals no es preocupen d’arreglar els comptes de forma discreta: tan sols al 2018, la policia registrà 272 tirotejos al país. Una xifra rècord.
Tornant a Malmö, un altre fenomen criminal en auge són les detonacions. Al 2017 se’n registraren 60. Es tracta de petites càrregues de dinamita robades a les constructores que les bandes fan explotar en indrets habitualment no transitats per generar un sentiment de por. “S’escolten detonacions de forma regular […] Generalment, truco a la meva família per estar segura que tothom està bé”, assegura l’activista Mariam Bagher.
Com s’explica el que està passant a Suècia?
El govern social-demòcrata suec afirma que el país és un lloc segur, i demana la mobilització tant de les forces de seguretat com de la societat civil per a fer front al problema. L’extrema dreta i una part de la dreta asseguren que la situació actual està causada pel laxisme de la justícia combinat amb l’onada migratòria, a la que se sumà la dels demandants d’asil al 2015.
Segons Amir Rostami, de la universitat de Estocolm, des del 2012 es detecta un marcat increment de la violència entre grups de joves que provenen de les perifèries. Aquests utilitzen les armes com a venjança per haver “robat” parts del mercat de la droga o per haver-se endut una noia a la banda contrària.
Recentment, el rei de Suècia efectuà una crida inaudita a tots els partits polítics a fer propostes per afrontar els problemes de seguretat – exceptuant l’extrema dreta, que viu marginada de la vida política malgrat la seva constant progressió.
