A la taula adjunta es poden observar les dades facilitades per la Conselleria de Salut de la Generalitat per regions sanitàries. És la primera vegada que s’ofereix aquest tipus d’informació des de l’inici de la crisi.
Balanç de morts i malalts greus
A partir de les dades disponibles fins al 25 de març
| Habitants | Greus | Greus x 100 mil hab. | Morts | Morts x 100 mil hab. | |
| Catalunya Central | 522.887 | 56 | 10,7 | 71 | 13,6 |
| Girona | 740.677 | 58 | 7,8 | 37 | 5,0 |
| Lleida | 431.166 | 33 | 7,7 | 20 | 4,6 |
| Barcelona | 5.118.678 | 828 | 16,2 | 535 | 10,5 |
| Tarragona | 627.628 | 38 | 6,1 | 8 | 1,3 |
| Terres de l’Ebre | 178.458 | 8 | 4,5 | 1 | 0,6 |
| Conca d’Òdena | 66.048 | 43 | 65,1 | ||
| Catalunya | 7.619.494 | 1.021 | 13,4 | 672 | 8,8 |
Font: Conselleria de Salut
Els malalts greus a Catalunya representen el 13,4 per 100.000 habitants i la mortalitat és de 8,8. Són xifres sens dubte elevades, però lluny encara de les de Madrid. Cal tenir en compte que aquestes dades estan relacionades amb els hospitals i la seva distribució pel territori, i això explica les xifres elevades de la regió de Barcelona. Tot i això, la mortalitat del 13,6 de la Catalunya Central, exclosa Òdena, és singularment elevada i contrasta amb la de Tarragona de només 1,3, tot i que compta amb grans hospitals a la capital i a Reus.
Encara és menor la letalitat que manifesten les Terres de l’Ebre, però aquest és un efecte purament estadístic, perquè no disposa d’una gran capacitat hospitalària, i menys en relació a casos crítics. En realitat les dades que aporta la Conselleria de Salut són més aviat un indicador d’on es mor més que d’on són originaris els morts. Això és una deficiència més del feble sistema estadístic que s’està aplicant a Catalunya, i que no permet conèixer, almenys en termes públics i amb dades en sèries depurades, on i com es distribueix l’afectació i la letalitat.
Els malalts greus a Catalunya representen el 13,4 per 100.000 habitants i la mortalitat és de 8,8 Click To TweetLes dades tampoc indiquen el grau de saturació de les UCI, una referència que sí que hi ha a escala espanyola, i que permetria conèixer fins a quin punt el sistema està sobrepassat en la seva dimensió crucial, que és el de l’atenció als crítics. Però donades les característiques de la malaltia, encara hi ha un factor decisiu més important: el nombre de respiradors i el de la demanda d’aquests. Aquesta és una dada que es desconeix no només en l’àmbit de Catalunya, sinó també en l’espanyol. Hem de suposar que les respectives administracions sí que tenen coneixement d’això, perquè si no difícilment poden actuar d’acord, en el punt just i més crític, en aquest duel amb la mort.
UNEIX-TE A LA CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB IGUALADA
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
