L’escàndol del sistema de finançament del País Basc i Navarra

El recent informe de Fedea torna a posar sobre la taula els privilegis injustificats del País Basc i Navarra. Perquè una cosa és l’autogovern, el sistema de concert i en el seu marc el “cupo” molt favorable a l’economia de cadascun d’aquells països, i una altra cosa molt diferent és que no contribueixin al procés de reequilibri territorial, que és un criteri comú a la mateixa UE.

El País Basc i Navarra es comporten com ho faria, per exemple, Alemanya si no volgués contribuir als fons territorials i de cohesió de la UE. Ho consideraríem escandalós i injust, però s’accepta amb absoluta indiferència quan són els bascos i els navarresos els que apliquen aquest privilegi. La justícia redistributiva, sense caure en l’excés, també és d’aplicació a l’àmbit territorial i aquest és un principi universal.

Per què el País Basc i Navarra han de ser una excepció?

Les xifres ens donen una idea de la magnitud del drama. Les aportacions de les comunitats autònomes de majors ingressos al reequilibri territorial en base l’any 2017 i d’acord amb les últimes dades, assenyalen un total de 7.634 milions, que van a parar a les comunitats autònomes menys riques.

Madrid hi va contribuir en un 66%, conseqüència del seu pes econòmic i també de l’efecte de capitalitat en els ingressos fiscals. Catalunya ho va fer amb un 27%, una xifra no massa allunyada del seu pes en el PIB espanyol, que se situa prop del 20%. I Balears ho va fer amb 438 milions i que representa un 5,7%. I aquí s’acaben les aportacions, perquè el País Basc només va fer efectiu al reequilibri territorial 27 milions, o sigui un 0,35%. Navarra 7 milions, un 0,09%. Xifres sense cap mena de dubte ridícules.

Però, cap dels partits espanyols, començant pel PSOE, ni tan sols aquells que veuen amb recel tot el que vingui de Catalunya, cas del PP, ha tingut mai res a dir sobre aquesta qüestió.

Ara Fedea, en el seu estud,i assenyala que si el País Basc i Navarra fessin una aportació d’un ordre semblant en termes relatius a les que fan Madrid, Catalunya i les Balears, Euskadi hauria d’aportar 1.213 milions més, com és lògic lluny de Catalunya que el seu pes és molt menor. I Navarra 263 milions, també clarament per sota de les Balears.

Complir amb aquest finançament del reequilibri territorial no significa vulnerar les hisendes forals i el “cupo” basc, sinó complir amb l’obligació de la solidaritat interterritorial que és una obligació constitucional i un principi comú de la UE.

Que això no passi, demostra una vegada més l’arbitrarietat, i aquesta ve de lluny, amb que es mou la política a Espanya.

CREUS QUE CATALUNYA NECESSITA UNES ELECCIONS ANTICIPADES? DONA'NS LA TEVA RESPOSTA

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Víctor Amorós
    26 gener, 2024 14:49

    Fins que a Catalunya no governi gent amb mentalitat espanyola, no hi haurà una revifalla general (económica, cultural, social, artística, etc.) Des del 1975 paradoxalment Catalunya està en retrocés en tots els àmbits. Ens ho mereixem peró jo no em resigno a alguns dels meus compatriotes vulguin esfonsar el benestar de tots els catalans: Fi de separatisme, comencem a pensar en positiu.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.