El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, fa anys que ha escolat el seu mandat, però mai ha tingut el gest de presentar la seva dimissió o instar al Parlament perquè li cerquessin un substitut.
Primer perquè fa massa anys que està al càrrec, 15 anys, des del 2004, tota una generació! I això no és bo per la higiene de la institució, i també perquè la seva persona, que ha de ser de consens, ja no respon als paràmetres actuals del Parlament de Catalunya.
I si aquesta situació ja qüestionava la seva continuïtat, ara la iniciativa de la Fiscalia Anticorrupció la fa insostenible. La sol·licitud al jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, perquè l’imputi per un delicte de suborn impropi pel fet d’haver viatjat amb la seva filla a la final de la Lliga de Campions celebrada a Berlín el 2015, a compte d’un empresari investigat pel cas del pagament de comissions a canvi d’obra pública, el famós 3% de CDC, situa Ribó en una situació insuportable.
Evidentment, no es tracta de prejutjar la seva innocència, tot al contrari, però és palès que un Síndic de Greuges no només ha de ser incorrupte sinó que no hi ha d’haver cap ombra de sospita. Anticorrupció detalla en el seu escrit que l’empresari Jordi Soler va decidir convidar personalitats de CDC i personalitats públiques catalanes a viatjar en un vol privat a Berlín per veure la final entre el Barcelona i el Juventus de Torí. La invitació era extensiva a Ribó. I ell, segons consta en un dels e-mails, va demanar si es podria incorporar al viatge la seva filla.
De la Mata, el jutge de l’audiència, encara no ha determinat acceptar la imputació perquè considera que la instrucció judicial que assenyala a un aforat ha de ser particularment curosa, si bé entén que no li consta cap altra relació entre el Síndic i l’empresari per justificar la invitació que la funció o càrrec que Ribó ostenta. No existeix per al jutge cap relació de familiaritat o d’especial amistat íntima entre ambdós, i subratlla que l’empresari considerava que el viatge era “comercial” com va apuntar en un missatge, que obra en poder de la Fiscalia i que Soler va adreçar a un tercer.