drets humans

Drets Humans, un govern grandiloqüent i el més calent a l’aigüera

El govern de Catalunya, el de Torra i l’anterior de l’independentisme, no s’estan per a petiteses. El 2017 es va aprovar una grandiosa llei contra el canvi climàtic, que l’únic que aconseguirà serà escalfar la butxaca dels catalans quan s’adonin de l’impost que emmascara. Per a la resta d’actuacions, poques novetats s’han produït.

Ara, després d’haver “triomfat” contra l’emergència climàtica, resolguem el problema dels drets humans. En aquest cas de la mà del gran Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que li ha lliurat el pla de drets humans, la finalitat del qual és situar Catalunya en el top dels països pel que fa al compliment d’aquestes mesures.

Naturalment el pla inclou de manera destacada tot el que està relacionat amb els drets de les dones i LGBTI, la democràcia dels infants i la democràcia garantista. Totes elles aportacions de primera línia, perquè ja és sabut que la qualitat democràtica, per exemple al Parlament de Catalunya, brilla a escala internacional. Però ara, amb el nou pla ho farà més. Com diu Ribó perquè ningú s’equivoqui, “no és una carta als Reis, sinó un pla que s’haurà de concretar amb lleis i pressupostos”.

De lleis, el govern Torra no va massa sobrat, perquè la seva capacitat legislativa és la més minsa de tota la història de la Generalitat. I pel que fa a pressupostos, què es pot dir? Per a mostra, un botó: el mateix dia que Ribó i Torra presentaven el gran pla dels drets humans, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) assegurava que anava a pagar una part del deute que té amb les entitats que treballen en aquest àmbit d’atenció a la infància. En concret, el Tercer Sector Social de Catalunya ha informat que les factures impagades per la Generalitat superen els 13 milions d’euros, 6 milions corresponents al setembre i 7 milions corresponents a mesos anteriors. Es creu que la xifra és superior, perquè aquesta només comptabilitza el 60% de les entitats amb centres residencials per a menors.

Mentre es llancen a l’opinió pública grans plans sobre drets humans, compromisos tan elementals com pagar les factures d’aquells que presten serveis a un sector tan sensible i necessitat com és el de la infància, romanen incomplerts, i com a molt els anuncien que els hi faran efectiva “una part” del deute. Cal recordar que entre altres serveis de major dimensió, aquí dins hi ha l’àmbit dels menors estrangers no acompanyats (MENA), una activitat mancada de recursos i que deixa literalment al carrer el jove quan compleix 18 anys. La principal mesura que el Departament de Treball i Afers Socials ha engegat per solucionar aquest problema ha estat exigir que sigui eliminada la paraula MENA de tot ús per discriminatòria i culpabilitzadora. Com es veu, les mesures que s’adopten són sempre d’alta volada. Tan alta que al final prendrem mal.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú