discurs von der Leyen

Segon discurs sobre l’estat de la UE de la presidenta de la Comissió

El mes de setembre  de l’any passat, la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, va pronunciar el seu primer discurs sobre l’estat de la Unió, amb el títol  “Construint el món en el qual volem viure: una Unió de vitalitat en un món de fragilitat“.

Segons la presidenta, ara fa un any la UE es mostrava especialment fràgil a causa de la pandèmia -que va  començar tan sols dos mesos després  que ella arribés al càrrec-  però  no solament per la pandèmia,  també els seus valors donaven senyals de fragilitat. Encara més, a parer seu Europa i el món en general es mostraven fràgils. La seva proposta central consistia a fer passar a la UE de la fragilitat a la fortalesa.

A un any vista d’aquell discurs, la presidenta ha volgut presentar-se aquest mes de setembre davant del Parlament Europeu  amb un missatge fort d’optimisme sobre el futur de la UE, basat en l’èxit de la campanya de vacunació a Europa i en la  recuperació econòmica en marxa.   

La UE ha aconseguit, efectivament, donar la volta a la crisi de la pandèmia amb tres iniciatives importants: fons de recuperació, vacunes i certificat digital.

Amb això sol, pensen a Brussel·les que Von der Leyen ja és garanteix un lloc destacat a la història de la UE. Ella podrà arribar a l’equador del seu mandat de cinc anys amb la tranquil·litat d’haver superat amb escreix les proves d’un període sanitari, econòmic i social amb dificultats sense precedents.  I amb el suport sense fissures del seu propi grup polític (el Partit Popular Europeu) i també dels dos que li segueixen en importància a l’Eurocambra: els grups socialista i liberal. La líder del grup socialista, l’espanyola Iratxe García, acaba de declarar que “Von der Leyen ha jugat un paper molt positiu a la resposta contra la pandèmia; una mesura com el pla de recuperació recull demandes que feia anys que demanàvem i que semblaven inabastables“.

El fons de recuperació injectarà a l’economia europea gairebé 800.000 milions d’euros per afrontar   el terrible impacte de la pandèmia sobre el teixit productiu, econòmic i social. Per primera vegada a la història de la UE, el finançament d’aquestes ajudes -préstecs i subvencions a fons perdut- es fa amb una emissió de deute conjunta recolzada  pels 27 Estats membres. Es tracta d’un pas sense precedents cap a l’enfortiment de l’euro com referència internacional en els mercats financers i converteix a la Comissió Europea, encarregada de col·locar el deute, en l’embrió d’un possible Tresor per a la zona euro.  “La pandèmia ha provocat una crisi econòmica històrica, però hem après lliçons de l’anterior crisi, quan estàvem massa dividits i vam trigar massa a reaccionar. La diferència és total. L’última vegada l’eurozona va trigar vuit anys a tornar al seu PIB previ a la crisi. Aquesta vegada esperem que 19 països ho aconsegueixin l’any vinent, amb taxes de creixement per davant dels Estats Units i la Xina.“

L’estratègia de les vacunes, sense disposar de competències clares per tirar-la endavant, també marca una fita cap a la unió sanitària que podria sorgir com a resposta a la pandèmia. La presidenta es va posar al capdavant d’un programa conjunt de compres de dosis que va evitar que els països amb més recursos -com Alemanya, França, Itàlia o els Països Baixos- llancessin la seva pròpia compra al marge de la UE. La campanya de vacunació ha sigut un èxit, car actualment a la UE més del 70% dels adults estan immunitzats contra la covid, un rècord mundial que fa sis mesos semblava de tot menys segur. Von der Leyen ha declarat satisfeta que ”ens hem guiat per la ciència i hem complert amb Europa i el món“. La UE ha invertit 1000 milions d’euros en  facilitar la producció de vacunes a Àfrica, ha donat 250 milions de dosis a aquest continent i en donarà 200 milions  més els mesos vinents, a través del mecanisme COVAX.

Un segon aspecte important del discurs ha sigut la crida als Estats membres a fer passos ambiciosos per reduir la seva dependència militar dels Estats Units mitjançant la creació d’una Unió Europea de Defensa, incloent-hi la ciberseguretat, i conseqüentment dotar-se de més “autonomia estratègica”, sense trencar els vincles amb l’OTAN. Una cimera sota la presidència francesa abordarà aquest tema el pròxim semestre, quan França presideixi la UE.

Von der Leyen ha dit que també es treballarà per reduir la dependència de la UE respecte a la Xina en productes tecnològics bàsics com microxips i es plantejaran alternatives a la seva política d’expansió global coneguda com la Nova Ruta de la Seda, que pot ser considerada com el gran instrument xinès per buscar l’hegemonia global. La dependència europea dels microxips fabricats a la Xina no és només un problema de competitivitat, sinó de “sobirania nacional”. Per afrontar el repte de la Nova Ruta de la Seda, la presidenta ha plantejat un pla d’inversions internacional en infraestructures, anomenat Global Gateway, per ajudar els països pobres amb un enfocament “transparent i basat en valors”.

La proposta d’una Europa de la Defensa ha deixat de ser una idea per a convertir-se en una necessitat

La proposta d’una Europa de la Defensa ha deixat de ser una idea per a convertir-se en una necessitat, malgrat  l’atlantisme d’alguns Estats membres de l’Est que no en volen  saber res. L’Alt Representant de la UE en afers exteriors i defensa, Josep Borrell, darrerament no fa més que predicar aquesta necessitat “si els europeus  volem  jugar el paper d’un veritable actor global“, així com  la necessitat d’eliminació de la  regla d’unanimitat en  decisions en matèria de política exterior.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

L’endemà del discurs de von der Leyen es produïa un esdeveniment de gran importància geopolítica que venia a demostrar una vegada més, la necessitat d’una apreciació a fons de les polítiques de seguretat i relacions exteriors a la UE. Es tracta de la creació d’una nova aliança entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit (AUKUS) per dotar a Austràlia de submarins de propulsió nuclear i convertir-lo en gendarme naval del Pacífic enfront de la Xina. Aquesta notícia bomba es produïa irònicament el mateix dia que Josep Borrell presentava a Brussel·les una proposta de nova política de la UE per a la regió Indo-Pacífic. En el seu número del mateix dia, el diari Financial Times publicava en portada la notícia bomba de la creació de l’AUKUS i deixava per a la segona plana, en un requadre petit, un breu resum del discurs de von der Leyen sobre l’estat de la UE…

A més de tractar prioritàriament sobre la pandèmia, defensa i relacions amb els Estats Units i la Xina, la presidenta ha recorregut en el seu discurs  un ampli conjunt de temes, entre els quals destaca  el paper dels joves a Europa, tot anunciant la creació del programa ALMA, una espècie d’Erasmus aplicat al món laboral.  Pel que fa al canvi climàtic, ha ratificat el compromís de reduir emissions de  CO₂ un 50% el 2030. La presidenta gairebé no ha parlat de la crisi migratòria ni de la reforma fiscal o dels preus de l’electricitat,  i ha passat de puntetes sobre els últims xocs entre les institucions comunitàries  i països com Polònia i Hongria.  Tampoc ha dit res de nou sobre el Brexit.

El discurs s’ha vist bé, en general,  per part dels eurodiputats, sense provocar  l’entusiasme. S’ha trobat a faltar més ambició en un moment en què Europa necessita líders, especialment davant la immediatesa de les eleccions generals a Alemanya i la  retirada política d’Angela Merkel, a més de les eleccions presidencials franceses la primavera vinent.

La UE continua tenint pendent de resoldre l’assignatura de quin paper vol  exercir al món.

La Comissió hauria de marcar l’agenda, però de moment la seva iniciativa és discreta, a l’espera del resultat de les  eleccions en els dos països clau de la UE i sempre lligada a rigideses institucionals, com el vot unànime exigit  en polítiques estratègiques com defensa i exteriors. Von der Leyen vol més Europa, però no ha precisat un full de ruta per assolir-la. Això sí,  ha sigut valenta quan ha dit  que Europa necessita una ànima, un ideal, i també voluntat política per tirar endavant les reformes que es necessiten. “Tots sabem el que convé a Europa, el problema és la manca de voluntat política  per assolir-lo”.

El discurs ha durat una mica més d’una hora, la presidenta ha volgut ser panoràmica  i ha utilitzat tres idiomes: anglès, francès i alemany. L’emoció que potser li ha faltat al discurs l’ha proporcionat al final la presència d’una esportista italiana expressament convidada a l’acte, acabada d’arribar dels Jocs paralímpics recentment celebrats a Tòquio, de nom Beatrice  (alias Bebe) Vio. Bebe ha propiciat a la presidenta acabar el seu discurs amb unes breus i emotives  paraules en italià, extretes d’un llibre  escrit  per ella:  Se sembra impossible allora si puó faré (si sembla impossible, vol dir que es pot fer), després de les quals Von der Leyen ha conclòs,  com és costum en ella,  amb dues paraules eufòriques, aquesta vegada en italià: Viva l’Europa.

A més de tractar prioritàriament sobre la pandèmia, defensa i relacions amb els Estats Units i la Xina, la presidenta ha recorregut en el seu discurs un ampli conjunt de temes Click To Tweet

Et sembla bé que no es facin públiques, en el futur, les converses de la taula de diàleg?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú