És un rumor ben estès, sobretot allà on corren més rumors; és a dir, a Madrid. Sánchez es prepara per ser president d’Europa. Per ser més exactes, per ser president del Consell Europeu després de les eleccions de juny.
El rumor és creïble per dues raons.
La primera, perquè les perspectives electorals del president del govern són més aviat magres. I els canvis de fase, si es vol que el nou destí sigui bo, s’han de fer amb temps i no després de la desfeta, com ha passat amb Colau. Els resultats de la sèrie d’eleccions que ve registrant Sánchez no són bons, més aviat al contrari, i les enquestes assenyalen una desfeta socialista en les eleccions europees.
La segona raó és que ja hi ha un precedent. Després dels mals resultats de les eleccions autonòmiques i locals de l’any passat, estava sobre la taula de la Moncloa presentar la seva candidatura a secretari general de l’OTAN. Però, molt aviat, l’observació de les possibilitats reals d’assolir el càrrec li van fer abandonar la idea. El president del Consell Europeu és en l’actualitat Charles Michel, polític belga que va ser primer ministre d’aquest país entre 2014 i 2019 i que pertanyia a la família liberal. Ara, quan arribi l’estiu es produirà la seva renovació.
Per assolir el càrrec es requereix el vot favorable de 15 països de la Unió, que representin el 65% de la població, la qual cosa significa que França i Alemanya hi estiguin d’acord, a més de Sánchez, en el cas d’Espanya. La possibilitat que sigui un candidat socialista, malgrat que aquesta família perdi posicions a les eleccions europees és ben possible perquè la candidatura d’Ursula von der Leyen, que continua sent l’opció del PPE, cada vegada es complica més i és previsible que els socialistes demanin contrapartides per donar-li suport i una seria aquesta.
Sánchez és l’únic candidat que procedeix de governar un país gran de la UE i que pertany a la família socialista, perquè és evident que el primer ministre alemany presenta una situació política molt afeblida segons les enquestes i fins i tot el seu partit pot veure’s sobrepassat per l’Aliança per Alemanya. Sánchez a més ofereix la possibilitat de travar una aliança d’esquerres presentant la seva capacitat d’establir-la a Espanya. Es tractaria de configurar un bloc entre la malparada socialdemocràcia, els verds i els partits que es troben a la seva esquerra. El que no queda clar és que la família liberal optés per aquesta via.
El recent tour per Europa per reclamar el reconeixement de Palestina com a estat, que ha acabat en un fracàs notable perquè continua amb els mateixos suports, els de Noruega i Irlanda, d’abans de començar, pot interpretar-se com una turné electoral de la seva candidatura al Consell, en mostrar que té capacitat per ser un líder més enllà del propi estat.
El càrrec de president del Consell, si bé habitualment esvaït per la presidència de la Comissió, té funcions molt importants. Sobretot a l’inici del seu mandat perquè nomena l’alt representant d’Afers Exteriors i els comissaris. Des del punt de vista personal té l’avantatge d’una posició de pes en l’àmbit mundial i, per si no n’hi hagués prou, una retribució molt substanciosa de 400.000 euros.
De totes maneres, als EUA ja ha començat a despertar-se la inquietud per aquesta possibilitat entre els sectors de la dreta. Per exemple, el The American Spectator publica un article absolutament destructiu, que es titula “Un nou dictador d’extrema esquerra arriba a Europa” que presenta Sánchez com una persona que ha malmès la democràcia a Espanya, ha pactat amb partits d’extrema esquerra, subratlla la seva bona relació amb Bildu i els antecedents de part d’aquesta formació amb ETA, i el compara amb dictadors, com Maduro i Chávez. És un article exageradament dur, però és també un indicador que la dreta americana veuria en Sánchez una bèstia negra i això sense dubte li restarà possibilitats d’ocupar el lloc.
Amb tot, vist com li ha anat a Espanya, la seva temptació de repetir la jugada, polaritzar la política europea, presentar-se com a alternativa a la dreta de tota mena i condició, i així forjar un bloc que arreplegui tots els altres grups, pot ser irrefrenable.
És clar, que Europa encara no és Espanya.
Sánchez es prepara per ser president d'Europa. Per ser més exactes, per ser president del Consell Europeu després de les eleccions de juny Share on X
Loading ...
