Hi ha decisions polítiques discutibles i d’altres que, per les seves conseqüències, exigeixen explicacions extraordinàriament convincents. La que acaba de prendre el Govern de Pedro Sánchez sobre la intel·ligència militar espanyola pertany a aquesta segona categoria. I resulta especialment inquietant en un moment en què Europa es prepara per afrontar els riscos militars més importants de les últimes dècades.
Segons informava La Vanguardia el 21 d’octubre, el Govern ha decidit no renovar el contracte amb Palantir, l’empresa nord-americana que proporciona al Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) el sistema Gotham. El substituirà per una solució desenvolupada a Espanya, principalment per Indra i Telefónica.
El problema és que aquesta alternativa encara no existeix amb prestacions equivalents demostrades. I estem parlant d’una tecnologia crítica per a la seguretat nacional.
Gotham: molt més que un programa informàtic
Gotham no és un simple sistema de tractament de dades. És una de les plataformes més avançades d’integració i explotació de la intel·ligència militar mitjançant la intel·ligència artificial.
Permet reunir enormes quantitats d’informació procedent de fonts diferents —satèl·lits, drons, sensors, comunicacions i informes d’intel·ligència—, identificar relacions que escaparien a l’anàlisi convencional i facilitar decisions operatives en temps molt reduïts.
Una de les seves funcionalitats més importants és l’anomenada cadena d’atac: contribueix a identificar objectius i a relacionar-los amb els mitjans adequats per actuar-hi, mantenint la possibilitat de control humà. Això no significa que el programa decideixi autònomament obrir foc, sinó que multiplica la capacitat d’anàlisi i de decisió militar.
Espanya va contractar aquesta tecnologia l’octubre del 2023 per 16,54 milions d’euros, import que posteriorment es va ampliar fins a uns 19,5 milions.
I ara, només tres anys després, vol prescindir-ne.
El substitut espanyol: una promesa, no una equivalència
La justificació del Govern és aconseguir sobirania tecnològica. L’objectiu és legítim. Cap país no hauria de dependre indefinidament d’un proveïdor estranger per disposar de capacitats essencials de defensa.
Però una cosa és construir independència tecnològica i una altra, molt diferent, renunciar a una capacitat operativa abans de disposar d’un substitut contrastat.
Indra té una capacitat tecnològica en desenvolupament a través de la divisió IndraMind, presentada l’octubre del 2025, i Telefónica disposa de tecnologies de comandament i control. Però, segons els especialistes, les seves prestacions actuals encara són molt lluny de les de Palantir.
No consta públicament cap demostració que acrediti una equivalència funcional, ni un calendari verificable de substitució, ni les garanties que evitarien una pèrdua de capacitats durant la transició. Estem davant d’una decisió basada en criteris ideològics, no pas de seguretat. Palantir i el seu principal accionista, Peter Thiel, són pròxims a posicions polítiques molt conservadores, mentre que Sánchez basa bona part de la seva política en l’exhibició de la bel·ligerància, sigui quin sigui el cost per al país.
No és només una qüestió de programari. Cal preservar la integració dels sistemes, la continuïtat de les dades, la formació dels analistes, la ciberseguretat i la interoperabilitat amb els aliats.
França, els Països Baixos i l’OTAN: tres lliçons
França també ha decidit substituir Palantir per tecnologia nacional. La seva intel·ligència interior, la DGSI, utilitza eines de l’empresa nord-americana des del 2015. Ara desenvolupa una alternativa amb ChapsVision.
Però el Govern francès va renovar el contracte el desembre del 2025 fins al 2028. Per què? La resposta oficial al Senat és inequívoca: garantir una transició controlada que preservi la continuïtat i l’eficàcia del servei d’intel·ligència.
És a dir, França vol independitzar-se de Palantir, però no accepta perdre capacitats mentre construeix l’alternativa.
Els Països Baixos segueixen una lògica semblant. El seu Ministeri de Defensa, en una resposta parlamentària del 7 d’octubre del 2026, reconeix que no pot garantir una independència completa de Palantir en dos anys. Estableix una transició gradual fins al 2028 i prioritza la substitució de les dependències més sensibles.
I encara hi ha un tercer fet més significatiu.
La mateixa OTAN ha contractat Palantir. El març del 2025 va adquirir Maven Smart System NATO, una plataforma d’intel·ligència artificial destinada a integrar informació militar, millorar la identificació d’objectius i accelerar les decisions operatives.
Maven no és Gotham, però pertany al mateix ecosistema tecnològic. Resulta difícil ignorar que Espanya vol abandonar un proveïdor que l’Aliança Atlàntica considera útil per a les seves operacions.
Segons una investigació internacional publicada per El País el 15 d’octubre, almenys onze països europeus tenen contractes públics amb Palantir. En vuit, la relació afecta les forces armades o els ministeris de Defensa.
No estem, per tant, davant d’una tecnologia marginal.
La ideologia i la seguretat nacional
Palantir està envoltada de controvèrsies polítiques, especialment per les posicions del seu cofundador Peter Thiel, pròxim al moviment polític de Donald Trump, i per les activitats de l’empresa en àmbits sensibles.
És perfectament legítim qüestionar aquestes vinculacions. També ho és exigir garanties sobre la protecció de les dades i la dependència dels Estats Units.
Però les discrepàncies ideològiques no poden substituir una avaluació tècnica de les necessitats de defensa.
El Govern no ha fet públiques les garanties tècniques que permetrien descartar una pèrdua de capacitat operativa.
I aquest és el veritable problema.
Qui assumirà la responsabilitat?
Si Indra i Telefónica necessiten anys per assolir les prestacions de Gotham, què passarà mentrestant? Qui certificarà que els nostres serveis militars no perden eficàcia? Qui respondrà si l’alternativa resulta insuficient?
Es parla molt de la defensa del sud d’Europa, però Espanya podria quedar a les fosques, per exemple, davant del Marroc pel que fa a la capacitat de resposta operativa.
La sobirania tecnològica no consisteix a prescindir del que necessitem, sinó a ser capaços de substituir-ho sense perdre allò que ens protegeix.
França ho ha entès. Els Països Baixos també. L’OTAN continua confiant en tecnologies de Palantir.
El Govern de Sánchez ha d’explicar per què Espanya pot permetre’s una transició que altres governs consideren massa delicada per improvisar.
Perquè la defensa no és un laboratori d’experiments polítics. I la seguretat dels espanyols no hauria de dependre mai de les preferències ideològiques dels governants.
Sánchez vol abandonar Gotham, una tecnologia crítica per a la intel·ligència militar, abans de disposar d'un substitut equivalent demostrat. És aquesta la manera de garantir la seguretat nacional? #Palantir #Defensa Share on X
