És evident que tota dada és susceptible de manipulació, però també ho és que aquesta instrumentalització té uns límits.
Sánchez es presenta com un gran gestor de la situació econòmica.
És evident que sense recórrer a estadístiques, moltes famílies i empreses discrepen perquè les coses no els hi van bé, però la realitat global només pot néixer de les xifres i les que ens aporta l’Eurostat, el sistema estadístic de la UE, ens assenyala clarament el retrocés espanyol, com es pot observar a la taula adjunta i que compren des del 2010 fins al 2021.
La taula exposa, considerant el PIB per càpita de la UE a 27 igual a 100, l’evolució dels diferents països, de manera que, en la mesura que la xifra de cada país supera el centenar, assenyala una posició millor que la mitjana i a la inversa si no arriba a 100. Cal fer observar que a més aquest PIB per càpita està relacionat amb el poder adquisitiu que determina en cada país i, per tant, és una bona aproximació a com ens han anat les coses a tots plegats.
Si s’analitza l’evolució d’aquesta dècada llarga, es pot constatar com en aquest termini Espanya ha retrocedit fins a 5 posicions en relació amb el lloc que tenia el 2010, perquè Eslovènia, Estònia, Lituània i Malta que abans presentaven un PIB per càpita inferior a l’espanyol, ara ens han passat pel davant.
Per què Espanya ha retrocedit 12 punts percentuals (pp) al llarg d’aquest temps, que és una magnitud important?.
Evidentment, aquí hi ha el fet de la crisi que palesa que a casa nostra no ha tingut una bona gestió, però sobretot l’ensorrament greu es produeix amb la crisi de la covid. Del 2010 al 2019, Espanya va perdre 5 pp en relació amb el context europeu. Però és que el 2019 i el 2021, és a dir 2 anys, n’ha perdut 7. Aquest fet explica el perquè ara, en un període de crisi, Espanya creix més que la mitjana europea, senzillament perquè ha caigut molt més que tots els altres països. I, per tant, sortint de més avall els creixements, que sempre s’expressen en termes relatius, acostumen a ser superiors.
Però la qüestió clara i concreta és que per recuperar la posició que teníem el 2019 ens falten 7 pp, i d’acord amb aquesta forma de mesurar el creixement del PIB per càpita que té en compte el poder adquisitiu, cal assenyalar que a finals de l’any que ve ni de broma haurem recuperat la situació del 2019 perquè la inflació contribuirà a rebaixar les millores del PIB. De fet, segons com vagin les coses, fins i tot és possible que ens mantinguem sense millorar la nostra posició.
En realitat, si tot va bé, no seria fins al 2025 quan superaríem la situació que teníem el 2019 i trigarem molts més anys a estar tan bé com estàvem el 2010
En realitat, si tot va bé, no seria fins al 2025 quan superaríem la situació que teníem el 2019 i trigarem molts més anys a estar tan bé com estàvem el 2010. En aquella data només ens separaven de la mitjana del PIB per càpita en igual condicions de poder adquisitiu 4 pp. Ara ens en separen 16.
Amb això ja està tot dit. Espanya ha perdut clarament tota una dècada, ha retrocedit en l’àmbit de la UE i li costarà molts anys recuperar aquesta pèrdua que precisament s’ha accentuat en el període de govern de Sánchez. Aquesta és la veritat crua i pelada que assenyalen les estadístiques.
Espanya ha perdut clarament tota una dècada, ha retrocedit en l'àmbit de la UE i li costarà molts anys recuperar aquesta pèrdua que precisament s'ha accentuat en el període de govern de Sánchez Share on X
Loading ...
