Sánchez: un governant a examen (I). No ens podem oblidar de la tragèdia de la covid.

2023 serà any d’eleccions generals, probablement a l’últim trimestre. En aquest context electoral mai un govern no ha disposat de tants diners, fruit de l’augment de la pressió fiscal, la inflació, que actua com un nou impost, i la fortuna que arriba dels fons europeus.

Mai un govern no ha disposat de tants mitjans de comunicació afins. Dues televisions, TVE i La Sexta. I, a Catalunya, TV3, fruit de l’aliança amb l’esquerra. A la ràdio, la poderosa SER que s’estén per Catalunya amb la cada cop més feble Ràdio Barcelona. Dels tres primers diaris d’Espanya, el primer, El País, i el tercer, La Vanguardia, són descaradament progovernamentals sense matisos.

Per si no n’hi hagués prou, el govern Sánchez disposa de la partida més gran de publicitat de tots els temps fins a l’extrem de convertir el govern espanyol en el primer anunciant d’Espanya.

És evident que per higiene democràtica tota aquesta allau d’alguna manera ha de tenir el contrapunt d’una anàlisi crítica i rigorosa que ajudi el ciutadà a construir el seu propi judici.

Converses a Catalunya comença amb aquest primer punt clau una sèrie dirigida a analitzar l’obra de govern del president Sánchez.

Comencem per una tragèdia que no pot romandre en l’oblit: les polítiques dutes a terme durant la covid i els seus resultats:

La nefasta gestió de la Covid-19 (Salvador Illa inclòs). 24 grans errors. Tarda i malament per a la salut, la feina i l’economia

  • Una mortalitat superior a l’1%, de les més elevades del món durant el període àlgid de l’epidèmia. L’empremta és terrible: per primera vegada a la història 45.000 pensionistes han desaparegut de cop de la Seguretat Social.
  • La incapacitat o manca de voluntat per construir un sistema estadístic fiable i creïble del nombre de casos i de morts
  • Un dels pitjors països per a la gent gran: el 69,9% en relació amb el total oficial de difunts. Prop del 50% si es compara amb la xifra real (INE, Institut de Salut Carles III)
  • La pràctica del cribratge a l’accés als hospitals i les UCI per raons d’edat.
  • Ignorar, malgrat les dades disponibles, la població de risc: la gent gran, que avui són la immensa majoria de les víctimes. Ignorar, malgrat els poders concedits per a l’estat d’alarma, el problema de les residències
  • L’“oblit” per part del Comandament Únic que existien durant l’Estat d’Alarma 2.000 llits d’UCI lliures al pic de l’epidèmia, aportats per l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE), que no van ser utilitzats, mentre que el tren medicalitzat per a aquest tipus de trasllats ni tan sols va funcionar.
  • Dels primers, juntament amb Bèlgica en nombre oficial de morts en proporció a la població. El primer. Dacord amb les dades de lINE i de lInstitut de Salut Carles III de l’ordre de 43.000 al juny.
  • És el segon país d’Europa amb més proporció de personal sanitari contaminat pel coronavirus
  • El país, a excepció d’Itàlia, amb el període més gran de restriccions severes, i el primer a Europa que més impacte econòmic negatiu ha registrat per aquesta causa el segon trimestre.
  • Tot i tants morts és el país del món amb el sistema de confinament més restrictiu després de la Xina.
  • El que ha gestionat pitjor l’arribada del turisme; molt pitjor que Grècia, Itàlia, Portugal… tot i que és el segon país del món per importància del turisme en el seu PIB (15%), només per darrere de Mèxic.
  • En plena crisi turística de finals de juliol, Espanya presentava per cada cent mil habitants 47,1 casos, Portugal 32,6, Suècia 32,0 Regne Unit12,7, França 12,2, Alemanya 7,5 i Itàlia 4,8 . Tres autonomies concentraven els casos, Aragó (237), Catalunya (111) i Navarra (110). La seguia a distància el País Basc (50). En termes absoluts, el pes de Catalunya és determinant.
  • El pitjor país segons l’estudi de la Universitat de Cambridge Covid 19 Index Pilot and Performance Indicadors per a l’OECD Countries Indicadors pilot i indicadors de rendiment de Covid 19 per als països de l’OCDE.
  • El pitjor país en eficiència per controlar l’epidèmia, fins i tot és millor Turquia.
  • Un congrés congelat durant bona part de l’estat d’alarma. La limitació de garanties constitucionals havia de portar aparellada com a caució una vigilància més gran per part del legislatiu. Tot i això es va congelar tota activitat fins a mitjans d’abril.
  • La nostra recuperació econòmica, en el millor dels casos, no arribarà fins al 2023 (AIReF);
  • Una de les economies amb menors estímuls governamentals destinats a la recuperació econòmica, en termes d’impuls fiscal, ajornament de pagaments a l’estat, crèdits i avals ( Bruegel datasets dixit ).
  • Una administració caòtica que va enviar els funcionaris a treballar a casa sense mitjans per fer-ho. El resultat és un col·lapse acumulat que encara cueja.
  • Un gran càstig demogràfic com a conseqüència de l’epidèmia. Es perdrà prop d’un any en esperança de vida (1,4 a Catalunya) i encara caurà més la natalitat, que ara ja és de les més baixes d’Europa, sense adoptar mesures per recuperar-la.
  • Només el mercat de treball ha registrat una expansió extraordinària, si bé a costa de la productivitat i amb unes dades sobre l’ocupació no del tot clares.
  • Haver reaccionat tard a les dades que alertaven del perill. L’OMS ja va assenyalar a finals de febrer l’amenaça. Països sense grans mitjans, com Grècia i Portugal, van obtenir millors resultats precisament per la seva reacció primerenca, cosa que també ha facilitat que les mesures fossin menys restrictives per a la població.
  • No haver aprofitat el temps per preveure prudentment la dotació de mitjans bàsics, com ara els equips de protecció per al personal sanitari i les proves de contagi. Va fer oïdes sordes a la petició d’un pla de contingència per a la producció autòctona dels recursos sanitaris bàsics.
  • És el país d’Europa que ha practicat més sancions i detencions a causa del coronavirus, tot i que també és on els ciutadans han complert millor amb el confinament, mesurat en termes de reducció del trànsit.
  • És el país d’Europa on el govern ha precisat menys sobre com i quan seria la sortida del confinament.

Si ho oblidem, indultarem políticament els responsables i repetirem errors i danys.

Et sembla bé que s'hagi perdut el pessebre tradicional de la Plaça Sant Jaume?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.