Sánchez

Sánchez, la radiografia d’un govern en hores baixes

La tardor no està sent un bon període pel govern de coalició que encapçala Sánchez. Malgrat el reiterat anunci de la pluja de milions procedents de la UE i el congrés del PSOE, que havia de significar un rellançament, la veritat és que el govern Sánchez es mou marcat per unes condicions adverses a les quals ha contribuït la seva gestió.

L’última enquesta d’El Mundo assenyala que el sorpaso del PP es manté des del mes de maig, de manera que ara aquest partit li treu 30 diputats d’avantatge al PSOE, mentre que aquest es queda just als 99. Aquest fet té un complement que és que mentre que Vox es manté impertorbable en torn al 15% i més dels 40 escons, UP continua amb la seva lenta davallada que el situa per sota de l’11%.

A aquesta estimació electoral cal afegir-hi una sèrie de fets concrets que compliquen i molt el panorama. El primer és el cost de l’energia, ben evident. Les mesures adoptades pel govern fins ara es revelen insuficients en relació amb els consumidors privats i són inexistents per a l’activitat industrial i les empreses en general. Aquelles micro, depenents molt del consum de llum i de l’electricitat ho tenen malparat i les conseqüències per a la producció i l’ocupació només poden ser dolentes. Així per a la indústria electrointensiva amb data de 18 d’octubre, el preu Megawatt per hora era a Espanya de 125,50, mentre que a Alemanya era de 87,1 i a França de 51,22. És evident que en aquestes condicions la indústria espanyola, més sensible al cost de l’electricitat, no pot competir. També hi ha el risc que una part de les petites empreses distribuïdores faci fallida. A més l’ampul·losa promesa de Sánchez que no pujaria més que l’any 2018, té tots els números de quedar incomplida i afegir una nova taca més a l’historial de poca credibilitat del president del govern.

El segon factor és la inflació, fruit de la combinació del cost de l’electricitat i dels retards i limitacions en els proveïments que venen d’Àsia, que estan provocant escassetat en productes elaborats. També hi influeix l’augment dels costos de les matèries primeres i de materials estratègics com el magnesi. Aquesta inflació que alguns veuen amb temor i altres consideren conjuntural, es pot veure alimentada per la injecció del consum emmagatzemat a causa de la Covid i per l’aportació que significa dels fons europeus. Si això donés lloc a una política monetària més dura per part del Banc Central Europeu, Espanya tindria greus problemes amb el cost del seu endeutament més aviat del previst.

El tercer factor ja ha estat apuntat. El xoc d’oferta que genera alentiments de la producció en molts sectors com el de l’automòbil per falta de xips que s’estén també a béns de consum i a matèries primeres.

Res de tot això era previsible a principis d’any. Són signes negres que en algun cas es podrien albirar, com el de l’energia, i altres han sorgit de manera més sobtada. Per això cal apuntar un possible quart factor: l’impacte de la nova variant britànica del SARS-CoV-2, molt més infecciosa que la que actualment ocupa la immensa majoria de contagis. Naturalment, la població vacunada constitueix una formidable barrera, però si acaba convertint-se en dominant, com a mínim, part de les restriccions tornaran.

Un altre factor és que els diners d’Europa tenen com a contrapartida un seguit de reformes que mai s’han fet públiques per part del govern de manera sistemàtica i aquesta és una greu mancança democràtica i de racionalitat. Poden ser fins a 52, però algunes destaquen pel seu caràcter conflictiu. Una d’elles, ja ho estem veient, és la reforma laboral, que en aquests moments constitueix un factor de greu conflicte en el si del govern entre les posicions de Yolanda Díez i les de la vicepresidenta, Nadia Calviño. Si bé sembla que les tesis d’aquesta última prevaldran, per decisió de Sánchez, el missatge que ha enviat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, acusant el missatge de Calviño de perillós i improcedent, i anunciant que si el govern no compleix amb la derogació de la legislació del PP el conflicte està assegurat, no deixen de provocar una certa tremolor de cames en les rengles del PSOE. I per acabar-ho d’arreglar, hi ha en perspectiva la reforma del sistema públic de pensions que té per abordar com aconseguir equilibrar les xifres i que serà sens dubte un motiu de conflicte greu.

Un altre punt que ja en veiem els efectes, però que té característiques estructurals i es mantindrà al llarg del temps, és que la transició energètica ocasiona un cost important, i no s’ha abordat la forma com es pot distribuir de manera millor pel seu impacte sobre la població i també sobre l’activitat econòmica. Aquí hi ha una assignatura pendent que serà motiu de conflicte si no es resol.

Totes aquestes difícils condicions es produeixen en un marc polític marcat per un govern que viu a mata-degolla i que surt d’un conflicte intern per entrar en un altre. Cada vegada és més clar que les diferències entre PSOE i UP són grans. I s’accentuaran a mesura que avanci el temps. Alhora aquest govern conflictiu viu en el marc d’una política altament polaritzada en el que el necessari diàleg entre les principals forces no es produeix, i quan aquest es dona, com en els recents acords per cobrir les places del Tribunal Constitucional, el resultat és l’exhibició d’una deriva partitocràtica que contribueix al desprestigi del sistema.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Per si fos poc, decisions tan transcendents com que el primer estat d’alerta fou declarat inconstitucional, les conseqüències són traumàtiques per a l’estat que es veu obligat a retornar els ingressos dels més d’1 milió de sancions imposades amb els costos de gestió que això implica. Aquest sol fet en un país europeu de democràcia responsable hauria pogut significar la caiguda del govern de torn.

Finalment, per primera vegada en la història de la democràcia el feminisme s’ha manifestat a Madrid contra el govern espanyol, quan venia sent un aliat incondicional, alimentat això sí per les importants subvencions que rebien les seves associacions. Però aquests diners no han estat pel que es veu suficients, per a que una part d’aquest feminisme es rebel·li ara contra les polítiques d’identitat de gènere del govern Sánchez.

Us va interessar la I Trobada virtual de Converses a Catalunya, celebrada el passat 19 d'octubre?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú