El temps s’ha aturat per l’espera de la decisió d’un sol home, Sánchez, però la qüestió clau és què farem a partir de dimarts quan aquest home ens hagi comunicat la seva decisió. És una dependència excessiva que no pot conduir a res de bo.
En el mentrestant, es prepara la gran manifestació de desgreuge de dissabte amb gent degudament transportada des de les províncies. No deixarà de ser un espectacle que ens transporta pel túnel del temps a èpoques que creiem superades: cal manifestar-se per desagreujar al líder.
Però, amb tot això, no podem perdre de vista que el país continua la seva vida i que, per tant, és necessari pensar en el més enllà, és a dir, dimarts de la setmana que ve.
Per veure els escenaris futurs immediats ens poden ajudar unes constatacions: la primera és que el contingut de la carta, que vol expressar una visió radicalment personal, s’ha convertit en una mena de compendi de principis polítics que els seus seguidors i els mitjans de comunicació exegetes del poder amplifiquen i difonen.
Aquest compendi es tradueix en tres punts:
a) Tots els crítics amb Sánchez i la forma de procedir de la seva esposa queden desqualificats per la vida política democràtica perquè són fatxes que assalten el poder. El corol·lari d’aquesta desqualificació total és la inviabilitat democràtica perquè dins d’aquesta lògica resulta que Sánchez governa sense alternativa d’aquest signe. Tota la legitimitat democràtica es concentra en ell i els que el segueixen. Només cal llegir amb un mínim d’atenció, no ja les cartes, sinó les declaracions dels seus ministres i portaveus i les opinions dels mitjans de comunicació afins.
Com pot existir un Estat de dret i un sistema democràtic sense reconeixement de la legitimitat de l’oposició?
b) Desqualificació total dels mitjans de comunicació que donen crèdit, o expliquen, les preteses irregularitats de Begoña Gómez. Aquesta acció destrueix els fonaments de la llibertat de premsa i d’expressió perquè la limita sota un criteri de blanc o negre, sense matisos. Per exemple, és possible pensar que en l’actuació de l’esposa de Sánchez no hi ha cap il·lícit penal, però que precisament per la seva condició familiar no pot anar pel món demanant diners als empresaris per a una activitat seva. Això que és tan evident no és possible expressar-ho sense ser condemnat a l’infern dels que volen destruir el legítim govern d’Espanya.
Com pot funcionar una democràcia si els mitjans de comunicació adversos al govern són assenyalats i estigmatitzats pel poder?
c) La carta, i tot el que ha vingut al darrere, desencadena una pressió brutal sobre un jutge d’instrucció. Aquesta persona ja ha estat judicada i condemnada per tots els poders, començant pel seu asenyalament per part del poder de l’estat que ja ha llençat la fiscalia sobre ell. Com també ho ha fet amb la gent a la qual es demana que surti al carrer. Els mitjans de comunicació fan llista de jutges malèvols i presenten tots aquests afers com a casos de law fare.
Pot existir una divisió de poders i, per tant, un Estat de dret quan persones del poder judicial són sotmeses a pressions tan brutals perquè incomoden al poder?
I tot això succeeix només pel fet que un jutjat d’instrucció ha obert un expedient, sense imputar ningú, i cridant a declarar a dos directors dels digitals que van informar sobre els afers de Begoña Gómez. Lliurat a la seva pròpia dinàmica, aquest afer hauria quedat molt poblament en no res. I si Sánchez hagués reaccionat com un home d’estat responsable del seu càrrec i hagués volgut aixecar la veu, en lloc de fer una carta hauria demanat la compareixença al Congrés i ahir, de manera pausada i concreta, hauria explicat la seva veritat.
El resultat de tot plegat és que Sánchez i les forces governamentals han aconseguit transformar un afer judicialment menor en un gran escàndol que amenaça la credibilitat del país i destrueix precisament la imatge de la pobra Begoña Gómez, que ara sí que està en les portades de tots els mitjans de comunicació, no ja d’Espanya sinó d’arreu del món, vinculada a la paraula “corrupció”. Un afer menor és titular al Financial Times, al The New York Times, Al Jazeera i al Corriere della Sera.
La carta de Sánchez ha desencadenat una tempesta internacional que remou les cancelleries europees i el tríptic és aquest: Begoña-esposa del president del govern-corrupció. Mostra a més la fragilitat i inestabilitat del país de cara a Europa i també, que no s’oblidi, de cara als mercats financers, que ara ja saben que el crèdit i el deute públic depèn de l’estat d’ànim d’un home i de la seva dona. I això és evident que no ajuda a veure el futur econòmic d’Espanya amb confiança; en altres paraules, la carta de Sánchez la pagarem a curt i mitjà termini.
I ara passem a dimarts. Sánchez dimiteix –no ho farà-. Resultat: acarnissament amb la dona i amb ell, a més, fora del poder. Dels seus futurs càrrecs internacionals ni parlar-ne.
L’altra opció no dimiteix. Alguna cosa haurà de fer després d’haver muntat un ciri tan descomunal. Segur que ja ho té pensat. El que tothom apunta és el paripé d’una moció de confiança.
Resultat: continua la guerra política entorn de l’afer. Les limitacions a la democràcia i a l’estat de dret s’accentuen, així com l’enfrontament irreductible entre uns i altres. El jutjat tanca el procediment sense més ni més, però com la pressió ha estat tan descomunal, tothom creu que ha estat el resultat de la coacció. Més descrèdit per a les institucions.
Conclusió: a partir de dimarts més guerra civil desarmada, més destrucció dels poders de l’estat i exhibició impúdica de l’extrema fragilitat i inestabilitat de la democràcia espanyola.
Sánchez i les forces governamentals han aconseguit transformar un afer judicialment menor en un gran escàndol que amenaça la credibilitat del país i destrueix precisament la imatge de Begoña Gómez que ara sí que està en les portades… Share on X
Loading ...
