Moltes de les mesures acordades per la coalició de govern Sánchez-Díaz incideixen sobre l’empresa, com la de reduir la jornada laboral, i altres més, a les quals s’hi afegeixen les promogudes abans, com l’augment de costos per ocupat per equilibrar el dèficit de la Seguretat Social.
La majoria de mesures agafades una a una són bones perquè donen coses. Qui pot negar que treballar menys cobrant el mateix no es un desiderátum. El problema és que les mesures econòmiques tenen conseqüències que poden ser més negatives que els bens que inicialment aporten.
Precisament una de les característiques del populisme, i això és el peronisme, consisteix en adoptar mesures sense avaluar-ne les conseqüències, simplement perquè donen vots. I el nou pacte de govern te molt d’això, de manera que oblida un dels estrangulament decisius de l’economia del país i encara el pot fer més ofegador. S’oblida de la productivitat i de com les mesures decidides la poden empitjorar.
La productivitat és una mesura de l’eficiència amb què s’utilitzen els recursos per produir béns i serveis. La productivitat a Espanya ha estat tradicionalment baixa en comparació amb altres països de la Unió Europea, cosa que afecta al creixement econòmic, la competitivitat i al nivell de vida. Segons les dades d’Eurostat, la productivitat per hora treballada a Espanya el 2020 va ser de 36,8 euros, davant dels 45,1 euros de la mitjana de la UE-27. Això vol dir que els treballadors espanyols produeixen menys valor afegit per cada hora de treball que els seus homòlegs europeus.
La productivitat total dels factors (PTF) és una mesura més àmplia de la productivitat que té en compte no només el treball i el capital, sinó també altres factors com ara la tecnologia, la qualitat de la mà d’obra, el clima, etc. La PTF reflecteix l’efecte de les economies d’escala, la innovació i l’eficiència en el procés productiu. La PTF a Espanya també ha estat inferior a la mitjana europea durant les darreres dècades, cosa que indica que hi ha marge de millora en l’ús dels recursos disponibles. Segons el Banc Mundial, la PTF a Espanya va créixer un 0,4% anual entre el 2010 i el 2019, mentre que a la UE-27 ho va fer un 0,7%. Això vol dir que Espanya ha avançat menys que altres països en termes d’incorporar noves tecnologies, millorar la qualificació dels treballadors o adaptar-se als canvis de l’entorn.
Dades de productividad laboral per hora treballada
Any Espanya Eurozona UE-27
2022 57,2 73,7 65,4
2021 56,2 73,2 65,2
2020 53,7 71,1 63,1
Dades de productivitat total dels factors (PTF)
Any España Eurozona
2022 87,8 100
2021 86,8 99,9
2020 84,6 97,7
El problema de la productivitat a Espanya és multifactorial. Entre els factors que ho expliquen es troben:
- Estructura productiva: Espanya té una estructura productiva basada en el sector serveis, menys productiu que el sector industrial.
- Grandària de les empreses: Espanya té una gran proporció de petites i mitjanes empreses (pimes), que solen ser menys productives que les grans empreses.
- La innovació: Espanya té un dèficit en innovació, ja que inverteix menys en R+D que altres països de la UE.
- Capital humà: Espanya té un nivell de formació de la població relativament baix, cosa que limita el potencial de creixement de la productivitat.
- La formació: Espanya té un nivell de formació de la població activa inferior al dels altres països de la UE.
Marc regulador
El marc regulador a Espanya pot ser un obstacle per a la inversió i la innovació, cosa que també afecta a la productivitat. El pacte Sánchez-Díaz, no únicament no aborda aquestes qüestions, sinó que empitjora les condicions, en encarir per diverses vies, una d’elles la reducció de la jornada laboral, els costos de producció.
És saludable treballar menys sense que es ressenteixi la butxaca. Però si la conseqüència és posar al límit o fer desaparèixer activitat empresarial, sobretot treballadors autònoms amb assalariats i micro i petita empresa, si actua com un fre o excusa per no incrementar els salaris, dissuadeix la nova contractació, o es un estímul a fer trampes al mercat laboral, fraccionant els contractes, no comptabilitzant les hores extres, com ja fan ara un sector tan visible i destacat per les seves relacions amb l’administració, com son les consultores, aleshores el pretès avantatge es converteix en un mal.
Loading ...
