Segons el doctor Jaume Vicens i Vives, cada poble té un “mòbil primari” que és el que motiva i orienta les seves accions en darrer terme. És per descomptat una simplificació, però resulta interessant i útil.
A Catalunya aquest “ressort psicològic col·lectiu” seria, famosament, la voluntat de ser, l'”érem, som i serem”, tan paradoxalment arraconat avui en dia. El mateix Vicens i Vives considerava que a Castella la mística jugava el mateix paper. A França, la raó. A Alemanya, la metafísica. I a Rússia?
Un nou llibre de Sergey Radchenko, To Run The World, apunta que la motivació íntima de Rússia és el poder, i íntimament vinculat amb aquest, el respecte o temor que el poderós infon als altres.
L’obra d’aquest acadèmic britànic nascut a l’extingida Unió Soviètica se centra específicament en el període de la Guerra Freda. Hi manté una tesi suggestiva: el que mogué la Rússia soviètica al llarg del seu conflicte amb els Estats Units fou la recerca del poder.
Com el mateix Radchenko afirma, “el marxisme-leninisme no ens porta massa lluny per entendre el comportament soviètic”. Segons l’autor, aquesta ideologia no permet explica les nombroses inconsistències en les ambicions i el comportament de Moscou, permanentment obsessionat amb el seu estatus internacional.
Segons Radchenko, la política intervencionista soviètica en països tan llunyans com Cuba, Portugal, Angola, Afganistan o Vietnam s’explica més per situar-se al mateix rang que els Estats Units (conegut històricament per intervencions similars) que no pas un desig de portar el marxisme-leninisme arreu del món.
De fet, quan la Unió Soviètica arribà al cim del seu poder al llarg de la dècada dels anys 60 del segle passat i aconseguí el respecte internacional que pensava merèixer, seguiren quinze anys de pau relativa (la détente, en anglès) que possibilitaren la cooperació amb els Estats Units abans que el Kremlin tornés a sentir-se amenaçat.
Paradoxalment, aquesta observació és similar a l’explicació que es dona al comportament agressor de la Rússia actual de Vladímir Putin des de posicions properes, o almenys comprensives. Segons aquestes, Moscou actua així davant Occident i els seus aliats com Ucraïna perquè recerca respecte i reconeixement com a gran potència.
Certament, Rússia se sentí humiliada després del col·lapse intern de l’URSS, i travessà una dècada negra durant la recta final del segle XX. Sense entrar a debatre els seus mètodes sovint violents, l’obra de Vladímir Putin d’ençà que arribà a la presidència el 2000 s’ha centrat a recuperar l’orgull rus. Una actitud no necessàriament soviètica (i, per tant, ideològica), com alguns insisteixen, sinó simplement, russa.
Una identitat ancorada en la conquesta
Poder i reconeixement són dues cares de la mateixa moneda. La seva síntesi seria l’imperi, súmmum de la conquesta i l’honor. Retornant a la idea de Vicens i Vives, es podria dir que el ressort psicològic col·lectiu rus és la recerca de l’imperi.
Des de ben abans de la revolució de 1917, Rússia s’havia definit per la conquesta. No endebades, l’origen etimològic del terme tsar és el primer cèsar romà, pare de l’imperi.
Al segle XV, el casament entre la princesa bizantina Sofia Paleòloga, neboda del darrer emperador de Bizanci, i Ivan III de Moscòvia, contribuí a donar a Rússia una missió transcendental de salvaguarda de la fe cristiana. Moscou esdevenia, després de Constantinoble, la tercera Roma.
Per la seva banda, l’expansió territorial es remunta als mateixos orígens de Rússia a l’Edat Mitjana, configurada per la resistència a successives onades d’invasors de les estepes i pobles islàmics. En la immensa plana que va fins als Urals, la presa de territori esdevenia una mesura defensiva perquè allunyava l’enemic dels principals nuclis de població.
L’empenta cap a l’est no s’aturà amb la desaparició d’aquests perills que hi havia en el passat, existencials per a l’estat, sinó que les conquestes russes prosseguiren, inaturables, fins a creuar l’estret de Bering i penetrar en el continent americà al segle XVIII. Llavors, la recerca de l’imperi ja s’havia fos amb l’ànima russa.
Loading ...
