Les restriccions imposades pels governs des d’octubre causen una forta preocupació entre els botiguers europeus de cara Nadal. I és que en la temporada que s’obre amb el Divendres Negre (Black Friday), enguany el 27 de novembre, els comerços concentren fins la meitat de les ventes anuals.
Els minoristes d’arreu d’Europa demanen amb insistència als governs respectius que es relaxin les restriccions durant les properes quatre setmanes. Segons Eurocommerce, l’associació de botiguers europeus, aquest període suposa entre el 20 i el 50% de les ventes anuals.
El director general d’aquesta entitat, Christian Verschueren, afirma que els minoristes de menor talla hauran de “lluitar per la seva supervivència” en cas que els períodes de confinament s’allarguin.
Segons afirma, alguns membres d’Eurocommerce preveuen que un 30% de les botigues de roba, particularment dependents de la temporada nadalenca, tanquin les seves portes si no es relaxen les restriccions.
A Alemanya, per exemple, la immensa majoria dels 3.000 mercats nadalencs que cada any se celebren al país s’han anul·lat.
A França, la situació és particularment complicada. Allí, el govern ha imposat un nou confinament i ha obligat totes les botigues considerades no-essencials a tancar.
La mesura ha vingut acompanyada de facilitats per fer comandes per internet i venir a recollir el producte a l’entrada de l’establiment. Però això no ha convençut gens ni mica els petits botiguers, que han de fer front a la competència dels gegants del comerç electrònic. Aquests es mouen, a l’extrem oposat dels botiguers, en un entorn particularment propici.
De fet, a França, la pressió política, mediàtica i empresarial ha estat tant gran que el gegant nord-americà ha accedit a retardar una setmana les promocions del seu Black Friday virtual, del 27 de novembre al 4 de desembre.
Perdedors i guanyadors
Les ventes dels minoristes de l’eurozona caigueren un 21% entre març i abril, durant el moment més dur del primer confinament. De seguida repuntaren a mesura que l’estiu arribava i les restriccions es relaxaven.
No obstant, les ventes arreu de l’eurozona començaren de nou a mostrar signes de feblesa a partir de setembre. Segons el Financial Times, molts economistes esperen que el impacte de la segona onada del virus d’aquesta tardor tingui un efecte més devastador que la primera.
De fet, l’índex de confiança dels consumidors de la UE pel novembre, publicat divendres 20, se situà en el seu nivell més baix des del maig.
A Itàlia, l’associació de consumidors Codacons preveu que les compres de Nadal siguin de mitja un 15% inferiors a l’any passat.
No solament les compres totals seran menors, sinó que la crisi sanitària podria tenir un impacte en el tipus de productes que els consumidors adquireixen.
L’empresa de recerca GfK preveu un increment notable de compres en línia d’equips informàtics i gadgets per seguir el rendiment físic.
Fnac Darty, el gegant francès dels llibres, música i electrònica, preveu així doncs sortir-se’n bé del segon confinament. El fet que les seves botigues puguin seguir obertes per fer compres “essencials” i recollir comandes fetes en línia els ajuda.
En qualsevol cas, els grans guanyadors han estat les plataformes de comerç electrònic. Les comandes per internet han experimentat enguany el seu increment anual més important.
Amazon France ha augmentat les seves ventes entre un 40 i un 50% des de que el nou confinament començà a finals d’octubre.
Tot i les males notícies pels petits botiguers, s’espera que els recents anuncis dels avenços fets en les vacunes contra la Covid contribueixin a augmentar una mica la moral de venedors i consumidors de cara el mes de desembre.
