China Estados Unidos

El repte dels Estats Units davant una Xina cada vegada més autoritària

El think tank (institut de recerca) nord-americà Atlantic Council, amb seu a Washington, acaba de fer públic un document que tracta sobre “els elements fonamentals d’una nova estratègia que els Estats Units necessita adoptar amb urgència sobre la Xina“.  El document  declara  que “el repte més important que té els Estats Units en el segle XXI és  l’ascens d’una Xina cada vegada més autoritària sota la direcció del  President i Secretari General  Xi Jinping“. Està escrit per un autor “anònim“ (la paraula  Anonymous figura a la portada). El lector només sap d’ell que és “un veterà funcionari governamental nord-americà, amb un profund coneixement i una gran experiència sobre la Xina“.

El document stà escrit per un autor “anònim“ (la paraula  Anonymous figura a la portada)

El document es titula  The Longer Telegram: Toward a New American China Strategy. Anonymous   vol deixar clar des d’un principi que el seu treball s’inspira en  l’històric  “llarg telegrama“  (tenia una extensió  de cinc mil paraules) enviat el mes de febrer l’any 1946 per  l’encarregat de negocis de l’Ambaixada  nord-americana a Moscou, George F. Kennan,  a Washington. Aquell telegrama  va donar origen a la política de contenció  (containment) nord-americana de la Unió Soviètica,  que va presidir la guerra freda i que va acabar amb un èxit total: l’esfondrament del Mur de Berlín l’any 1989 i la desaparició de l’URSS l’any 1991.

Una síntesi del seu contingut seria publicada pel mateix Kennan, sota el pseudònim de Mr. X, a la revista Foreign Affairs l’any 1947.

Mr. X i el seu “telegrama“ constitueixen una fita molt important a la història de les relacions internacionals contemporànies,  que va situar  l’autor entre els principals representants nord-americans de l’escola denominada  “realisme polític“.  Les tesis de Kennan es basaven en una anàlisi acurada i en profunditat del model econòmic i polític  soviètic, sobretot  de les seves debilitats estructurals. Kennan  el considerava  insostenible.  La política proposada de containment  pressuposava l´inevitable col·lapse del model polític i econòmic soviètic, per tant era qüestió d’aguantar (contain)  i esperar que es produís. Mr. Anonymous pretén ser un nou Mr. X, però és ben conscient que la Xina actual és molt diferent de l’antiga URSS, car el seu sistema de capitalisme d’estat és sostenible i no es preveu el seu col·lapse. Al contrari, la seva economia va com una fletxa. La Xina està aquí per quedar-se.  No es tracta, per tant, d’anar cap a una nova guerra freda estil soviètic.

En el seu text, Mr. Anonymous  argumenta que el repte de la Xina té un caràcter estructural. El seu desafiament ha anat emergint al llarg de les darreres  dècades,  i  s’ha accentuat i accelerat en gran manera amb l’arribada al poder de Xi Jinping l’any 2013.  Considera que  Xi ha retornat la Xina a un marxisme-leninisme clàssic,  estimulant un culte a la personalitat quasi-Maoista i perseguint una eliminació sistemàtica dels seus principals oponents.  Les reformes de l’economia de mercat s’han estancat i el  sector econòmic privat es troba sota les ordres directes del Partit Comunista.  Es considera que Xi és  un nacionalista  sense complexos i que el seu tractament de les minories ètniques  voreja el genocidi. Mr. Anonymous pensa que la Xina de Xi s’assembla cada vegada més a una nova forma d’estat policíac totalitari.  Xi hauria abandonat la política d’evitar riscos. Contràriament a la política dels seus predecessors  – Deng Xiaoping, Jiang Zemin i Hu Jintao – la Xina ara  ja no és un poder de statu quo, sinó que ha esdevingut “un poder revisionista“.

Mr. Anonymous pensa que la Xina de Xi s’assembla cada vegada més a una nova forma d’estat policíac totalitari

Per als Estats Units i els seus aliats, com  per a l’ordre liberal internacional liderat pels Estats Units, tot això representa un canvi fonamental, que no es pot ignorar.  Xi no és només un problema per a la primacia dels Estats Units, sinó que  representa un problema seriós  per a tot el món democràtic. Davant d’aquesta situació -sempre segons el document-  és imperdonable que els Estats Units  no hagi adoptat encara una estratègia de contenció semblant a la proposada  per Kennan l’any 1946,  encara que adaptada a la  Xina actual. “A la Xina se l’ha de contenir i reconduir“.  

La missió proposada per a  la nova estratègia americana  consisteix a  veure la Xina retornar al seu camí previ a 2013, és a dir,  a l’statu quo estratègic pre-Xi. Per aconseguir-ho, es necessita una actuació a llarg termini.  L’objectiu polític fonamental  ha de ser portar a les elits polítiques xineses al convenciment de què  el que és millor pel seu país és continuar operant dins del sistema internacional liderat pels Estats Units, més que no pas intentar de construir-ne un de nou que competeixi a escala global amb el primer. “Xina és capaç d’esdevenir un tipus de poder global de tipus diferent del que busca Xi-Jinping“.

L’operativitat de l’estratègia compren diferents  àmbits d’actuació, entre els quals destaquen:

  • Reconstrucció del poder econòmic, militar, tecnològic i capital humà dels Estats Units per afrontar amb millors garanties el repte xinès.
  • Establiment de “línies vermelles“ que la Xina no pugui
  • Fixació d’una llista “d’interessos cabdals” nord-americans de seguretat.
  • Implementació d’estratègies competitives en  economia, tecnologia i comerç.
  • Definició d’àrees de cooperació estratègica amb la Xina.
  • Plantejament d’una batalla ideològica en defensa de la llibertat i la democràtica, i en contra  de l’autoritarisme i el totalitarisme.
  • Compartir aquesta estratègia amb els principals aliats asiàtics i europeus dels Estats Units, en defensa comuna del manteniment d’un ordre lliberal internacional liderat pels Estats Units.

El document conclou amb aquestes paraules: “Com ha de ser mesurat l’èxit d’aquesta nova estratègia americana sobre la Xina?  Es podrà dir que haurà sigut un èxit si, cap a la meitat del  segle actual (2050), els Estats Units  i els seus principals aliats continuen dominant l’equilibri de poder regional i global; si la Xina ha deixat d’amenaçar  Taiwan;  si el sistema liberal internacional basat en regles ha sigut consolidat, enfortit i expandit; si Xi ha sigut rellevat per un lideratge polític més moderat; i si el poble xinès es rebel·la contra la proposta del Partit Comunista de què l’antiga civilització xinesa està forçosament  i per sempre destinada a tenir un futur autoritari“.

La proposta de Mr. Anonymous  ja ha sigut  criticada per molts analistes des de diferents punts de vista amb arguments com els següents:

Excessiva agressivitat. Anàlisi imperfecta de la realitat xinesa actual. No reflexiona sobre les debilitats actuals dels Estats Units i sobre el seu declivi relatiu.  No esmena específicament la UE entre els  aliats dels Estats Units en relació amb la Xina, ni li atorga un paper destacat com aliat. Carrega molt i  de manera obsessiva contra  Xi Jinping, sense reconèixer que la reemergència xinesa va començar l’any 1978, amb Den Xiao Ping, i d’això ja fa més de quatre dècades. No planteja un altre futur possible sinó  un món dominat pels Estats Units. Amenaça a la Xina i li dona la gràcia de tres dècades (fins al 2050) per reorientar el seu desenvolupament. En termes de relacions internacionals,  el  plantejament es pot qualificar de “realista” i, per tant,  poc grat als ulls dels “lliberals“.  Aquests  darrers són partidaris d’una política de compromís amb la Xina (engagement) i no pas de contenció a l’antiga (contaiment), i menys encara d’enfrontament (confrontation). S’hauria de buscar la col·laboració, respectar la competició i evitar el conflicte.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

El document apareix al mateix temps que el nou president dels Estats Units, Joe Biden, en els seus primers mesos de mandat, està replantejant moltes polítiques, entre les quals destaquen  l’econòmica  i l’exterior.

El gir de la política econòmica respecte a l’anterior de Trump  ha sigut batejada com  Bidenomics, i  ja se la compara amb el famós New Deal del President Roosevelt per fer front a la Gran Depressió de 1929.  La Bidenomics combina un gran augment de la despesa pública amb aportacions noves avançades que superen el consens liberal dels darreres anys.  Amb Biden està emergint una nova mentalitat econòmica a Washington. S’han aprovat plans d’estímul anticovid per més de cinc bilions de dòlars  i un programa d’inversions en infraestructures per més de quatre bilions. El ritme de vacunació anticovid és frenètic.  Es vol recuperar el paper de l’Estat a l’economia. S’aspira a un nou contracte social i a demostrar que l’Estat democràtic pot combatre les desigualtats  i pot ser  just i generós, així com a demostrar  que la democràcia pot resoldre els grans problemes tan bé o millor que les autocràcies.  Es  defensa la tesi que també es pot prosperar molt en democràcia i llibertat, i que, a més,  humanament és la millor manera  de fer-ho.

En matèria de política exterior, Biden  ha evidenciat  la seva fixació amb la Xina. Tres actuacions, entre  d’altres, ho confirmen:  no ha variat el marcatge comercial i tecnològic al qual Trump va  sotmetre la Xina;  ha reunit el grup denominat Quad (Quadrilateral Security Dialog,   format pels Estats Units, Índia, Japó i Austràlia) amb una clara declaració d’intencions de control sobre la Xina;  el primer mandatari estranger  rebut a la Casa Blanca ha sigut el primer ministre del Japó, Yoshide Suga, i la visita ha acabat amb un pronunciament conjunt sobre Taiwan.  La Xina ja ha reaccionat  declarant  que no tolerarà “un front comú contra ella“.

Està per veure l’impacte  que el document elaborat per Mr. Anonymous pugui tenir sobre el procés d’elaboració de la nova estratègia que els Estats Units necessita per afrontar el repte que li suposa una  Xina llançada cap  al lideratge mundial, però del que no es pot dubtar és de la seva oportunitat.

A la Xina les reformes de l’economia de mercat s’han estancat i el sector econòmic privat es troba sota les ordres directes del Partit Comunista Click To Tweet

Creus que els resultats de les eleccions a la Comunitat de Madrid tindran conseqüències electorals a tot Espanya?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú