Durant els darrers 20 anys s’ha produït una acceleració d’una tendència econòmica importantíssima: la transició d’una economia basada en béns tangibles o materials cap a una altra principalment fonamentada en els béns intangibles o immaterials.
Això vol dir que les empreses que han crescut i segueixen creixent més, també que augmenten els seus beneficis, són aquelles que reposen sobre valors immaterials, com recerca i desenvolupament, marques, contingut, dades, patents i capital humà.
En canvi, aquelles empreses que centren la seva activitat sobre béns materials, com fàbriques, maquinària o força humana bruta (per dir-ho d’alguna forma, treballadors no especialitzats i per tant perfectament bescanviables) han conegut en general un creixement molt més modest.
L’auge dels béns intangibles s’accentuà particularment durant i després la crisi financera del 2008. Entre 2007 i 2009, la inversió en béns immaterials augmentà un 7,5% respecte les inversions totals (béns immaterials i materials combinats).
L'auge dels béns intangibles s'accentuà particularment durant i després la crisi financera del 2008 Click To Tweet
Ara, un informe del fons d’inversions nord-americà Carlyle Group preveu que la despesa en béns intangibles augmenti un 11% addicional en els propers dos anys. Principalment arrel de la crisi del coronavirus i la generalització de les mesures de teletreball, encara que parcials.
Què implica aquesta tendència pel mercat de treball? D’una banda, que la recuperació econòmica arribarà més ràpidament que no pas la recuperació dels nivells d’ocupació. De l’altra, que la dita recuperació favoritzarà (encara més) els treballadors altament qualificats, un grup que no para de reduir-se proporcionalment a la població activa. En efecte, són els treballadors altament qualificats els que contribueixen al valor intangible d’una empresa.
Segons el informe de Carlyle, “el retorn a la plena ocupació als Estats Units es podria situar molt més enllà de la recuperació [del PIB] a finals del 2021 o 2022”. És a dir, que els Estats Units tardaran uns 12 mesos a recuperar el PIB que tenien abans la pandèmia de Covid. Pero no recuperaran els nivells d’ocupació pre-Covid fins ben després.
Si això és el que es preveu als Estats Units, què passarà a Espanya, que té un atur estructuralment molt més elevat que el nord-americà? Amb el sector del turisme enfonsat, així com molts d’altres relacionats com els comerços o la restauració, Espanya té una economia desproporcionalment dependent de béns tangibles (hotels, restaurants, botigues, etc.).
Això vol dir que la recuperació econòmica serà molt més dura i l’atur afectarà a una massa de treballadors molt més gran que als Estats Units o altres països que compten amb una economia veritablement diversificada.
En aquest escenari de «recuperació pels béns intangibles», l’atur no serà el sol problema per Espanya.
Com l’articulista del Financial Times Rana Foroohar apunta, els inversors tendiran a invertir més en sectors intensius en l’ús de béns intangibles, com les tecnològiques que han demostrat una extraordinària capacitat a augmentar els seus beneficis aquests darrers mesos. Alhora, deixaran de banda els sectors més dependents dels béns tangibles, com el turisme, que esdevenen comparativament menys i menys interessants perquè generen menys beneficis.
Les empreses intentaran doncs maximitzar les inversions en intangibles per fer-se menys dependents del treball humà (això és, el treball poc qualificat que té un gran impacte en costos salarials), paradoxalment a través de la contractació de personal cada cop més altament qualificat. I Espanya està particularment mal situada per fer front a aquesta tendència.
Espanya està particularment mal situada per fer front a aquesta tendència Click To Tweet
