El 20 de febrer de cada any és el dia mundial de la justícia social, i com tota aquesta mena de jornades volen contribuir a recordar el compromís, en aquest cas amb aquesta qüestió.
Per poder realitzar una observació objectiva, o almenys tan objectiva com les dades fan possible, es publica des del 2009 un Índex de Justícia Social per al conjunt dels països de la UE i de l’OCDE, 41 en total. L’amidament es fa d’acord amb 6 eixos. (1) Prevenció de la pobresa, (2) educació equitativa, (3) accés al mercat laboral, (4) inclusió social i no discriminació, (5) justícia intergeneracional i (6) salut.
Per a cadascun d’aquests eixos al mateix temps es desenvolupen una sèrie d’indicadors. D’aquest conjunt s’estableix la valoració. Els primers països són bàsicament nòrdics: Islàndia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Suècia. Per tant, es manté l’evidència que aquesta àrea geogràfica del món és la que aconsegueix un major nivell de cohesió social. Per situar altres referències, Alemanya ocupa el 10è lloc, el Regne Unit l’11è, França el 15è, i és de remarcar el bon paper de dos països de l’est: Polònia que ocupa la 16a posició i Hongria la 21a, ambdues per sobre de la mitjana de l’OCDE i de la UE. Per exemple, el valor de Polònia pel que fa a l’índex és millor que el d’Àustria, Bèlgica i Luxemburg.
En aquest context, Espanya ocupa una posició poc favorable. El lloc 28è sobre 41 països. I amb un progrés molt migrat des del primer amidament el 2009. Els punts forts i febles de la situació social espanyola, d’acord amb aquest índex, són molt evidents, si bé cal fer una observació. Es tracta de dades que arriben fins al 2019, és a dir, que bàsicament són anteriors a aquesta data i, per tant, no recullen el profund deteriorament que, particularment en l’àmbit de salut, s’ha produït en motiu de la covid a Espanya. Cal subratllar aquest fet perquè dels sindicadors en els que Espanya presenta una millor posició en l’índex és precisament en matèria de salut que ocupa la 6a posició. En conseqüència, se situa, o se situava, entre els millors països desenvolupats.
També és un punt fort, si ve aquí la dimensió de la cultura pròpia és molt important, el de la inclusió social i la no discriminació perquè ocupa la 9a posició. Amb diferència el pitjor resultat s’obté en l’accés al mercat del treball en el qual Espanya ocupa la penúltima posició, i això ja dona una idea que aquest és el problema crucial no resolt de la vida econòmica i social espanyola.
L’altre lloc (33è), correspon a la justícia intergeneracional, i assenyala un altre aspecte crucial i inabordat que és tota la relació entre despesa pública segons l’edat, la manca de polítiques familiars equitatives, la insuficiència de les mesures ambientals per garantir un futur millor a les generacions, la migrada despesa pública en recerca i desenvolupament, que condiciona el futur, així com el dèficit públic. Aquest és l’altre gran punt feble i que com és evident afecta una àmplia diversitat de temàtiques que tenen com a comú denominador com preparem el futur, en definitiva, quines condicions s’estan construint per afavorir la vida dels que ara són joves.
Tampoc són bones les qualificacions que s’obtenen en prevenció de la pobresa (27è lloc) i en una educació equitativa (23è). La radiografia, com totes, tendeix a simplificar la qüestió, però és evident que el perfil estilitzat que ens aporta, dona una idea prou clara de quines haurien de ser les prioritats de les nostres polítiques públiques.
Loading ...
