Quins punts forts li queden a Barcelona?

El grup de Harvard, que nuclea Pedro Nueno, ha celebrat la seva reunió anual a Madrid i va tenir com a centre d’atenció la situació de Barcelona, però més centrada a cercar el que manté positiu que en assenyalar problemes. Un propòsit encomiable, que vista la ressenya de la trobada cal concloure que va donar poc de si pel que es refereix al balanç positiu del moment que viu la capital de Catalunya.

D’entrada cal dir que quasi tota l’activitat econòmica que no és turisme està concentrada i es redueix al districte 22@. I tot i mostrar la dinàmica d’una part de la ciutat, la conclusió no pot ser la de tirar coets.

Es van assenyalar com a més positius la Copa Amèrica, el festival de música Primavera Sound, aspectes que no són definitoris d’una ciutat de primer nivell, que Intel l’hagi escollit com la seu per fabricar els seus xips i també que l’Hospital de Sant Joan de Déu posa en marxa un centre d’oncologia pediàtrica de nivell mundial. Amb caràcter més general l’entorn tecnològic de Barcelona, el biomèdic, i la molt genèrica capacitat per atreure talent també formen part del balanç positiu.

Vist el funcionament de la ciutat no es pot dir que sigui molt, més si es considera que en aquesta conversa sobre Barcelona quasi sense voler van aparèixer els factors negatius. Així es va assenyalar que molt inversors immobiliaris prefereixen evitar-la i consideren que Madrid i Màlaga tenen major interès. Les raons principals són l’escassetat de terreny, el moviment okupa, molt estès i protegit, fins a l’extrem que el 42% de les okupacions de tota Espanya es produeixen a Catalunya, la regulació dels lloguers per part de les administracions i el recàrrec d’habitatge social a tota obra nova. El resultat ha estat que la inversió en lloguer el 2021 a Barcelona només ha significat un 8% del total. Aquest escenari si es manté significaria que Barcelona veurà multiplicat el seu problema d’habitatge de manera que al final dels dos de mandats de Colau, aquesta qüestió presentarà una situació molt més greu que quan va arribar a l’alcaldia.

Sobre el talent i capacitat tecnològica de Barcelona, cal dir que és un fet innegable, però alhora hauria de despertar, si no a alarma, sí que interès les dades que assenyalen que Màlaga ha registrat l’últim any 600 empreses gasela, que són aquelles Pimes que aconsegueixen créixer ràpidament. A Catalunya van ser 613 i a Madrid, que ja ocupava la davantera, 900. És evident que no som els reis del mambo en aquest camp, però és que ni tan sols ocupem un segon lloc destacat en les dinàmiques actuals.

En la perspectiva de la pre campanya electoral, l’anàlisi de la base econòmica de Barcelona hauria d’estar a l’ordre del dia i ser un element comú de totes les candidatures electorals, perquè sense examinar aquest fet, la seva dinàmica i perspectives, malament es podran abordar els problemes i necessitats de la ciutat.

I no podem oblidar en l’altre extrem de l’impuls econòmic la pobresa, que a Barcelona ha continuïtat creixent sense que el govern municipal hagi adoptat mesures extraordinàries. El 2008 hi havia 658 persones dormint al carrer. Avui, segons l’últim balanç d’Arrels, són 1.231, pràcticament el doble, i 167 més que fa un any. Aquesta altra cara de la moneda unida a la situació de l’infrahabitatge, hauria de ser un altre gran tema d’obligat abordatge en el preludi electoral junt amb la base econòmica.

Creus que les mesures del govern Sánchez són eficaces per pal·liar l'impacte de la inflació?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.