La Comissió Europea publica periòdicament un informe sobre la qualitat de vida de les ciutats, en concret de 89. L’última d’aquests anàlisis es va publicar el 2020 i l’enquesta es va dur a terme l’any anterior. Aquesta font permet tenir una informació sobre Barcelona i a més poder-la comparar amb el conjunt europeu.
La qualitat de vida utilitza 8 indicadors bàsics que són: la satisfacció global, que seria una mena de síntesi del conjunt, que al mateix temps se subdivideix en dos capítols diferents que són la satisfacció de viure en general i si aquella ciutat és un bon lloc per viure. En els dos casos Barcelona obté una qualificació molt alta. 89 sobre un teòric màxim de 100, al qual ningú arriba. Però, atenció perquè aquesta és la mitjana europea. Per tant, i aquesta consideració cal tenir-la present en tots els altres resultats, Barcelona aconsegueix una bona valoració en la satisfacció global, però no marca cap diferència en la valoració que fan la resta de 88 ciutats europees enquestades.
On sí que hi ha un petit avantatge és en considerar que és “un bon lloc per viure” on assoleix 94 punts sobre 91.
Un segon indicador és el de serveis i comunitats i aquí els resultats són en general també bons i se situen quasi tots en el nivell del notable, concretament: facilitats per la pràctica esportiva, per la cultura, disponibilitat de zones verdes qualitat dels espais públics. Tots aquests 4 elements se situen en una puntuació d’excel·lent baix, si bé en relació amb les zones verdes cal dir que el valor assolit per Barcelona és clarament inferior al de la mitjana del conjunt de ciutats europees; 70 sobre 77.
On flaqueja més la cosa és en els serveis de la salut on s’assoleixen 68 punts per 70 al de la mitjana europea. En el tercer indicador global és on trobarem un dels grans suspensos de la ciutat. Sobretot en la qualitat de l’aire, on suspèn per la baixa puntuació, 37 punts, i també per la distància que ens separa del valor de la resta de ciutats d’Europa, 62. I una cosa semblant passa amb el nivell de sorolls, 43 sobre 65.
En la neteja, un dels punts més criticats de la situació actual de Barcelona, el balanç que feien els ciutadans el 2019 no era tan dolent. Obtenia un aprovat i quedava enrasat amb el conjunt europeu, 61 punts en relació amb 62. Un altre punt negre de la qualitat de Barcelona fa referència al benestar econòmic, concretament per l’indicador de “facilitat per trobar treball” que registra el pitjor resultat de tots els indicadors, 17 punts per una mitjana europea de 42, un valor que tampoc és per tirar coets, però és que el de Barcelona és d’enderroc.
També està en els nivells més baixos disposar d’habitatge assequible amb 37 punts, si bé en aquest cas el valor europeu no és massa diferent amb 39 punts. El tercer indicador d’aquest grup, és el confort de les llars, que aprova, però se situa per sota el conjunt europeu.
El transport públic és un altre dels grans amidaments i se subdivideix en 4 tipus de mesures diferents. Una, l’ús del transport públic, que suspèn, però que és lleugerament millor que la mitjana europea, 48 per part de la capital de Catalunya per 44 a Europa. Però els altres tres indicadors estan clarament en verd, la satisfacció pel transport públic, 75 sobre 73 d’Europa, el confort, 74 sobre 71, i la freqüència, 76 sobre 74. Per tant, no obté únicament el que podrirem qualificar de bona nota, sinó que sempre està una mica per sobre de la resta de ciutats europees.
Ens falten per considerar encara 3 indicadors. Un, el de la ciutat inclusiva. L’altre, que és determinant sobretot en la perspectiva de les eleccions municipals, que és l’administració pública local. I finalment, la valoració sobre la seguretat i delinqüència. I per últim quin és el resultat global comparat amb la mitjana europea i les principals ciutats del continent. Tot això ho veurem en el pròxim article.
Loading ...
