Qui porta el volant a Europa?

El bloqueig de les mercaderies al port rus de Kaliningrad per part de Lituània és un acte de provocació que pot tenir greus conseqüències. Entre el 60 i el 50% de productes necessaris per a la indústria i la construcció a Rússia estan bloquejats per les autoritats lituanes. És evident que el govern rus no pot romandre indiferent a una acció d’aquesta naturalesa. Com és possible que la Comissió Europea comparteixi aquest jugar amb foc?

Un segon element que ho agreuja tot és la molt recent declaració de l’Agència Internacional de l’Energia alertant del possible tancament de l’aixeta del gas rus aquest hivern. Si això succeeix, i certament provocacions com la lituana no ajuden, Europa incrementarà encara més la seva inflació alhora que cau en una recessió. La pitjor combinació possible, la temuda estagflació. Per què la CE, amb la seva presidenta al capdavant, no adopta mesures polítiques que evitin aquest escenari?

La conseqüència de tot plegat en l’ordre mediambiental és un retrocés memorable en la transició ecològica a partir del moment que Alemanya, Àustria i Holanda han decidit tornar a cremar carbó a les seves centrals termoelèctriques. En què queden tots els objectius fixats per la CE de reducció de combustibles fòssils? Qui, en les actuals circumstàncies, es fa responsable d’intentar retornar al camí programat?

Sense necessitat d’escenaris pitjors la inflació, segons les declaracions de Luís de Guindos, se situarà a final d’any en el 6% una xifra prou alta per deteriorar pressupostos públics i sobretot el de les famílies. Quina política adopta la CE per aconseguir limitar aquest augment de preus?

Alemanya no ha pogut resistir més la pressió nord-americana i de la CE i comença a enviar material d’atac pesant a Ucraïna. Concretament obusos mòbils de llarg abast. A l’encens, les notícies del front assenyalen uns fets clars: l’exèrcit rus, malgrat totes les seves limitacions, continua avançant si bé que molt lentament. Les forces ucraïneses que oposen una heroica resistència van retrocedint pas a pas, però retrocedeixen. El fet que no s’hagin observat grans columnes de presoners ucraïnesos pot indicar dos fets que no són alternatius. D’una banda, que l’exercit de Kíev està fent replegaments molt ben ordenats i d’una altra que la resistència que oposen és tan dura que en molts casos s’acaba amb la mort dels soldats. De què servirà tot això a mitjà termini que no sigui per esquilmar el millor de la joventut ucraïnesa?

Per si no n’hi hagués prou, l’èxit dels drons ucraïnesos, sobretot els d’origen turc, s’ha vist ja seriosament limitats perquè la defensa àrea russa aconseguix neutralitzar-los. Aquest nou escenari que ha passat desapercebut marcarà un punt d’inflexió perquè sense l’acció dels drons que castiguen els centres artillers de les forces d’ocupació, serà encara més difícil frenar l’avenç de l’exèrcit rus, que té com a fonament la cortina de foc aplanadora de la seva massiva artilleria. Nous recursos bèl·lics per a Ucraïna, que sempre tarden i arriben amb poca proporció a la línia de front, poden servir en tot cas per frenar l’avenç, però no per canviar el signe de la guerra. En altres paraules, poden servir per infligir un major desgast no només als russos sinó també als mateixos defensors.

La idea que ens venen cada dia els nostres mitjans de comunicació i el govern, que Rússia es troba aïllada i que, per tant, hauran d’acabar cedint, és una falsedat o un error descomunal, que cadascú ho defineixi com vulgui. Perquè la realitat és, com s’ha vist en l’àmbit internacional, que molts països del món no estan contra l’acció russa. Exactament una trentena d’entre els més grans. Tan grans que conjuntament representen les 2/3 parts de la població mundials i el 50% del PIB. Un estat com el rus que disposa d’un entorn amigable d’aquesta dimensió no està ni de lluny aïllat. Europa no està reconeixent la realitat de la situació que viu.

No és la primera vegada que comet aquest error. Amb escenaris i motivacions diferents es va produir a l’avantsala de la I Guerra Mundial i es va reproduir en la II Guerra Mundial. En aquest cas interpretant de manera incorrecta el potencial alemany i les intencions de Hitler. Ara passa el mateix, interpretant incorrectament el potencial bèl·lic rus, poc perillós en armament convencional i amb les intencions del seu govern, que no és conquerir cap país de l’OTAN, sinó assegurar les seves fronteres, cosa que es pot garantir tractant a Rússia no com un empestat sinó com un soci necessari.

Has utilitzat algun dia de l'onada de calor algun dels refugis climàtics del govern municipal d'Ada Colau?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.